Joaquim Brustenga i Etxauri

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquim Brustenga i Etxauri

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana
2011 – 2015
← Enric Barbany i Bages – Francesc Bonet i Nieto →
Regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana
2003 – 2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, advocat, polític, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Brustenga i Etxauri (Santa Eulàlia de Ronçana, 6 de gener de 1951) és un advocat, escriptor i polític català. Va ser alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana entre 2011 i 2015.[1] Foren alcaldes de Santa Eulàlia el seu cosí Francesc Brustenga i Galceran (entre 1973-79 i 1983-87), el seu oncle Josep Brustenga i Oller (entre 1930 i 1934) i el seu avi Francesc Brustenga i Màrgens (entre 1904 i 1909), i altres avantpassats també foren alcaldes de Santa Eulàlia i batlles de la Baronia de Montbui durant els segles xviii i xix.[2]

Activisme polític[modifica]

A les eleccions municipals del 2003 es va presentar com a independent en el número 3 de la llista de Convergència i Unió del seu poble, Santa Eulàlia de Ronçana, i va entrar com a regidor a l'oposició. A les eleccions municipals del 2007 i ja com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya va encapçalar la llista de CiU i va guanyar les eleccions en vots i regidors, però un pacte entre els grups d'Independents-ERC i PSC va donar l'alcaldia als republicans.[3] En les eleccions del 2011 va tornar a encapçalar la llista de CiU i aquest cop va poder accedir a l'alcaldia. Durant aquest mandat, va ser vicepresident de la Mancomunitat de la Vall del Tenes, vicepresident del Consorci de Residus del Vallès Oriental, membre del consell executiu del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, conseller comarcal i portaveu de CiU i finalment, membre del consell executiu de Convergència Democràtica de Catalunya al Vallès Oriental. A les eleccions municipals del 2015 ja no es va tornar a presentar.[2]

Publicacions i premis[modifica]

Ha publicat un llibre de poesia visual: Veure o mirar (Tabelària Edicions, 2008). Apareix en diverses antologies de poesia visual europees i americanes, i ha participat en més de quaranta exposicions col·lectives de poesia visual per Catalunya, Espanya, Andorra, França i Itàlia. En el vessant literari, l'any 1974 va obtenir l'accèssit en la primera edició del Premi Martí Dot de Poesia que organitza l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb el poemari Paraules trencades. Ha publicat dos llibres de contes per a adults: Roba estesa (Editorial Alpina, 2015) i Fer safareig (Editorial Alpina, 2018); un llibre de poesia satírica: Versos impertinents (Edicions Pont del Petroli, 2018); la seva primera novel·la Deu minuts (Editorial Alpina, 2021), va rebre el Premi de novel·la curta “Manuel Cerqueda Escaler” 2018, de la XLI edició de la Nit Literària Andorrana. Amb la segona novel·la L'ombra del capità, (Pagès editors, 2020), va obtenir el Premi Fiter i Rossell 2019. L'estiu del 2022 va sortir publicada la seva tercera novel·la: La comtessa russa, (Íbera Ediciones). El novembre de 2022 va guanyar per segona vegada el Premi Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta amb l'obra: La persecució, en el decurs de la gala de la XLIV edició de la Nit Literària Andorrana celebrada a Sant Julià de Lòria, i el setembre de 2023 va guanyar el Primer Premi del Concurs de Relats Breus de Navàs entre els 186 originals prersentats, amb el conte El teu marit no ho sabrà mai. Apareixen contes seus a: Ciutadella i altres contes, antologia de finalistes del Premi Emili Teixidor 1996 (La Busca Edicions). També a: La dona del quadre i 11 contes més, antologia de finalistes del Premi Victor Mora de narrativa breu 2015 (La Busca Edicions). Té poesia publicada en diverses revistes especialitzades. Col·labora habitualment amb articles d'opinió a la premsa comarcal i pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana (AELC). L'any 2022 va ser escollit Persona de l'any en la Gala dels Premis Tardor que es concedeixen al seu municipi de Santa Eulàlia de Ronçana.

Referències[modifica]

  1. ↑ Costa-Gramunt, Teresa. «Joaquim Brustenga-Etxauri». Eix Diari, 24-01-2017. [Consulta: 1r novembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Planas i Maresma, Jordi. «Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (des de 1901 fins a l'actualitat)». Museu de Granollers. [Consulta: 1r novembre 2020].
  3. ↑ «Joaquim Brustenga tornarà a ser el candidat de CiU a Santa Eulàlia». El9Nou.cat. [Consulta: 30 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Brustenga_i_Etxauri&oldid=33076733»