Joaquim Budesca Català

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Budesca Català

Naixement 8 de novembre de 1930
Vilanova i la Geltrú
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art pintura, dibuix, escultura
Signatura Signatura.jpg

Joaquim Budesca i Català (Vilanova i la Geltrú, 1930) és un il·lustrador(1953-1970), pintor i dissenyador català.[1] De formació autodidacta, s'inicia dins l'art com a dibuixant de còmics. El 1970 presenta la seva primera exposició individual de pintura.[2]

Inauguració de Can Framis, amb Antoni Vila Casas, i el Conseller de Cultura, Joan Manuel Treserras. Quadre de J. Budesca de fons.
Exposició H2O a La Sala
La revolta
Insinuació
Illa carmesí
Laberint viu
Diables de Vilanova i la Geltrú. Joaquim Budesca


Orígens[modifica | modifica el codi]

Joaquim Budesca i Català neix el 8 de novembre del 1930 al carrer de les Barques,8 de Vilanova i la Geltrú. Acabada la la Guerra Civil Espanyola[3] la família es trasllada a viure a La Pobla de Cérvoles, d’on era la mare. Budesca es va enamorar del paisatge agrest, i sec, de la Pobla de Cérvoles, va ser la primera inspiració, el seu primer contacte amb quelcom que ell tant estima: el paisatge nu, obert, lluminós, lliure i sense edificis o artificis que tant el molesten. No és estrany, doncs, que molts anys després Budesca trobés a l’espai mediterràni del Garraf l’escenari més preuat per a la seva creació. La similitud entre ambdós paisatges no és poca, ni és casual.

Inicis i evolució artística[modifica | modifica el codi]

Acadèmia Pruna,(Barcelona) indicacions sobre la tècnica del dibuix a cura del professor Pau Pruna.

Però el pas important de Joaquim Budesca va ser el de poder aconseguir a Barcelona entrar a l’estudi d’Emilio Giralt i Ferrando, més conegut a l’ofici per Ferrando. En aquell estudi es treballava en equip i per a diferent editorials i diferents guionistes.

A la dècada dels anys cinquanta, deixa Ferrando per entrar a formar part d’un projecte més ambiciós, el que havia aixecat Josep Toutain –una autèntica icona dins el món del còmic– que si bé havia començat la seva carrera com a dibuixant i guionista, en aquell moment començava a ser la figura que va aconseguir publicar amb èxit, a països com França, Anglaterra, Alemanya o els Estats Units, el treball d’un bon grapat d’autors catalans. Budesca va entrar a formar part d’aquest grup, de forma discreta. Sense cridar l’atenció, però amb la constància que el caracteritza, va treballar en historietes bèl·liques, en adaptacions i en portades de caràcter romàntic o rosa. La majoria d’aquests productes editorials van ser publicats a l’estranger, tot i que en alguns estudis s’afirma que part d’aquesta obra també va veure la llum a l’Estat Espanyol a través d'Ediciones Toray i d’altres.

També va col·laborar com a il·lustrador de notícies i com a creador de tires de caràcter històric a periòdics com “La Prensa” o “Solidaridad Nacional”. Aquesta experiència, que va ser breu, li va obrir altres portes, per treballar per Ediciones Galaor especialitzada en històries de caràcter històric i cultural. Els anys setanta van suposar l’explosió de Budesca com a pintor, sense deixar mai l’aquarel·la, va començar a practicar la tècnica de l’oli. Això va fer que, en un moment determinat, tal com diu el mateix pintor, existissin dos Budesques: per una banda l’aquarel·lista i, per l’altra, aquell que pintava a l’oli.

La recerca d’una veu pròpia en el món de l’art i, alhora, el fet de mantenir-se fidel als seus principis, als seus gustos i a la defensa continuada de la seva llibertat artística sustentada en l’esforç autodidacte va fer que Budesca s’endinsés i experimentés en tota mena de tècniques i propostes. Durant els anys setanta i vuitanta va practicar també el disseny gràfic, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració. Les pàgines del “Diari de Vilanova” en són testimoni.

Ha dissenyat cartells per la Xatonada Popular; Festes de sant Antoni Abat; Diada de Bàsquet de 1985; Festa major de Vilanova i la Geltrú, ha fet el disseny de la vaixella del restaurant La Cucanya; etiquetes per a ampolles de vi, a la fi un ventall de les seves possibilitats.

El 1982 va publicar el llibre Cent indrets de Vilanova i la Geltrú amb dibuixos seus i textos d’Oriol Pi de Cabanyes, Joan Callejón, Xavier García i Albert Virella i Bloda.

Un any més tard, Budesca va crear, també, una exposició dedicada als jardins i cases dels indians de Sitges i Vilanova i la Geltrú, amb una col·lecció de sis postals i presentació de Vinyent Panyella. El seu nom, a aquestes alçades, ja era força conegut pel públic, per les institucions i pel món artístic del Penedès. A fora, va rebre el reconeixement a les seves nombroses exposicions, individuals i col·lectives, a la resta de Catalunya, Espanya, França, Suïssa, Portugal, i també als Estats Units i al Canadà.

Va restaurar les pintures al fresc de la cúpula de la Masia Cabanyes el 1986; i també la les pintures al fresc del Museu Romàntic Can Llopis de Sitges el 1987; i la realització de quatre murals al restaurant Peixerot de Vilanova i la Geltrú el 1988. Un any més tard va publicar el llibre Montserrat, el sentit íntim d'una muntanya escrit per Miquel Estradé i amb dibuixos i aquarel·les de Budesca amb els quals va assolir un grau d’excel·lència reconegut arreu.

Època en la qual també realitza litografies; tot i que en producció limitada. Ha realitzat escultures. En té una d’instal·lada, des del 2007, al passeig de la Ribera de Sitges en homenatge a la indústria del calçat encarregada per l’ajuntament de la vila. També va col·laborar amb la concertista i compositora Leonora Milà i Romeu en els discs compactes de la seva autoria.

El 2004, va guanyar el concurs convocat per la Fundació Cavalcada dels Reis Mags d’Igualada per al disseny de les noves carosses, un any més tard foren estrenades. També el 2007 va inaugurar La Sala de Vilanova i la Geltrú com a Centre d’Art Contemporani amb la magnífica exposició H2o.

Durant aquests anys, com es pot comprovar als capítols de les seves exposicions, Budesca ha creat un llegat artístic de dimensions formidables, per la seva inesgotable capacitat de treball, i brillant vessant creativa. El seu llegat figura a diversos diccionaris i llibres especialitzats i, des de 2003, el seu nom figura al volum 27 de la Gran Enciclopèdia Catalana. (Fragments de “Retrat” de Carles G. Guinda )[4]

L'obra de Joaquim Budesca a col·leccions oficials i privades[modifica | modifica el codi]

Caja de Ahorros de Valladolid, Fundació d'art Banc de Sabadell (Sabadell), Banc de Bilbao (Girona), Fundació d'art Caixa Penedès (Vilafranca del Penedès),Museu Morera (Lleida), Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ajuntament de Sitges, Ajuntament d'Espinelves (Girona), Ajuntament de Sant Martí Sarroca, Hotel de la Ville d'Estillac (França), Fundació Vila Casas (Barcelona), Fundació d'art Can Framis (Barcelona), Consell Comarcal del Garraf, Foment Vilanoví, Fundación Cristobal Gabarrón (Valladolid), Llegat Francesc Galí (Ajuntament de Palamós), Fundació Museu FC Barcelona (Barcelona), Monestir de Montserrat; Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Castell de Cornellà de Llobregat; Museu de l'Estampació Tèxtil, Ajuntament de Premià; Port de Tarragona.

Ha dissenyant punts de llibres per:[5] Llibreria La Mulassa (les 4 estacions); Biblioteca Joan Oliva Vilanova i la Geltrú; (amb poemes de Montserat Lago), 2001, Col·lecció Biblioteca Joan Oliva Biblioteca Can Puig, Sant Pere de Ribes; Biblioteca Manuel de Pedrolo, Sant Pere de Ribes; Biblioteca Josep Pla, Roquetes de Sant Pere de Ribes, Institut d'Estudis Penedesencs; 150è aniversari Francesc Macià, VI Exposició Filatèlica de Catalunya

Activitats artístiques més destacades[modifica | modifica el codi]

  • 1972, Premi Nacional Valladolid d’Aquarel·la. Exposicions col·lectives i itinerants a Burgos, Sòria, Pamplona, Barcelona, Almeria, Còrdova, Lleó, Zamora, Santander, Torrelavega, Manlleu i Vic.
  • 1976, ARTEXPO 76, Mostra d'art d'Avantguarda, Barcelona.
  • 1979, Desè Salon International de Genève (Suïssa). Palais des Expositions.

Barcelona vista pels seus artistes. Exposició organitzada pel Reial Cercle Artístic de Barcelona envelat plaça Catalunya de Barcelona.

  • 1981, Natalini Galleries, Chicago (USA). Montauni, Niça, (França).
  • 1985, MADRID-ARCO 85, amb Galeria Lleonart.
  • 1989, galeria “Tempo” Oporto (Portugal)
  • 1989, galeria “Augusto Gomes”, Lisboa
  • 1990, Quatre mestres de la pintura vilanovina. Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
  • 1996, Selecció d'artistes Penedesencs del segle XX a sala del Castell dels Santmartí a Sant Martí Sarroca. Salvador Llorac actua de comissari.
  • 1998, Vestint el diable, tres pintors: Ricart, Cardona-Torrandell, Budesca a la sala Foment Vilanoví, amb motiu del cinquantè aniversari de la recuperació del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.
  • 1999, Centro Cultural de Sitges “L’Escoxador”
  • 2000, Antólogica “Budesca o la subjectivitat de l’art” Edifici Mirar de Sitges, comissaria Isabel Coll, organitzada per l’Institut d’Estudis Penedesencs.
  • 2001, ARTEXPO, Barcelona, amb galeria d'ARA d’Igualada. Participació amb la galeria Canals, de Sant Cugat del Vallès, a la Primera Fira DeARTE a Madrid.
  • 2002, Galeria Canals, S. Cugat del Vallès.
  • 2003, BUDESCA. Identitat Mediterrània. Université de Paris-Sorbonne (Paris IV). ARTE ESTORIL - I Feira de Arte Contemporânea do Estoril. Centro de Congressos do Estoril.
  • 2005, presentació de les carrosses de la Cavalcada dels Reis Mags d'Igualada. Dissenyats per Joaquim Budesca.
  • 2008, “H2o” Inaugura “La Sala”
  • 2009, ABSTRACCIONS. Joaquim Budesca, Frank Jensen, Waltraud Maczassek. Àgora 3, Galeria d’art; “Anells daigua”, Museu de l’Estampació de Premià d’art, Comissari, Josep Mª Cadena.
  • 2010, Espai G. D’art, Terrassa: “La memòria de l’aigua”, amb text de Pilar Parcerisas, Castell de Cornellà;
  • 2011, “Itineraris d’aigua”, tinglado 4, del Moll de Tarragona; Sala Municipal antic espai Convents dels Trinitaris, organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
  • 2013, “Budesca en Blanc i Negre”, Galeria Àmbit. III Festa de la Cultura Penedesenca, rep el Reconeixement amb el Premi “Santiago Rusiñol de les Arts” per la gran i diversa obra artística, especialment la pictòrica, que ha trasmès la llum del Penedès, i per la seva implicaicó en els elements de la Cultura Popular i Tradicional i la seva participació activa en el món cultural Penedesenc. “El mar abans verd, ara blau”, “La Sala” comissari, Manuel Claver Roso (el mar vist per cinc artistes). Biblioteca Armand Cardona Torrandell, “Còmics de Joaquim Budesca del 1953 al 1970”

Llibres il·lustrats per Joaquim Budesca[modifica | modifica el codi]

  • "Per inflar veles i desvetllar sons"; diferents autors. El Cep i la Nansa, 1980.
  • "Subirats"; "Font-Rubí"; "Olesa de Bonesvalls", i "Castellví de la Marca", escrits per Salvador Llorac. Patrocinats pels ajuntament de les quatre viles.
  • "Tres anys de poesia marinera", de diferents autors. Patrocinats per l'Institut de la Setmana del Mar de Vilanova i la Geltrú. Volums del 1988, 1991, 1993, i 2000.
  • "Cent Indrets de Vilanova i la Geltrú", amb textos d'Oriol Pi de Cabanyes, Joan Callejón, Xavier García i Albert Virella-Bloda.
  • "Montserrat, el sentit íntim d'una muntanya", a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col·lecció "Abat Oliva", amb pròleg de Josep Maria Cadena i text de Miquel Estradé.
  • "El Garraf exaltació plàstica". Patrocinat pel Consell Comarcal del Garraf, amb pròleg de Josep Maria Ràfols i text de Joan Tutusaus.
  • "Premis de Poesia Sant Jordi" (1999) de diferents autors. Institut d'Estudis Penedesencs.
  • "El cantor sense llengua" (2000). Poemes de Teresa Costa-Gramunt. Institut d'Estudis Penedesencs.
  • "L'altra cara de les matemàtiques" (2000). Escrit pel catedràtic en Ciències Exactes Joan Gómez i Urgellès. Llibre guardonat amb el premi Joan Profitós. El Cep i la Nansa.
  • "Programa Fires de novembre", 1972.
  • "Programa XIII Setmana del Mar", 1993; 1999 i 2001.
  • "Quadern La nostra Mar", publicació del Museu del Mar, 1987; 1988; i 2008.
  • "Programa, Festes de Sant Antoni Abat", 1984.
  • "Programa IX Jornades de Cant Coral", Orfeó Vilanoví, 1996.
  • "20 Torneig Internacional d'Hoquei Base"

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Budesca" (1979). Pi de Cabanyes, Oriol.
  • "Diccionari Ràfols" (1985). Diccionari Ràfols (editor).
  • "Budesca" (1985). Panyella, Vinyet. Editorial Àmbit.
  • "Enciclopèdia vivent de la pintura i escultura catalana" (1985). Santos Torroella, Rafael. Editorial Àmbit.
  • "Artistes Contemporanis" (1985). Girona: Galeria Fòrum.
  • L'officiel mondial de l'art contemporani (1987). França.
  • "Art–Catalunya", Unicef 87 (1987).
  • "Budesca" (1987). Fernández-Molina, Antonio. Madrid: Editorial Arteguía.
  • 2º Triennale des arts plàstiques (1987). Catàleg. Region de Franche Comté, França.
  • Pintures al Banc de Sabadell (1988). Maragall, Joan A. Banc de Sabadell.
  • "Àmplia veu pictòrica d'un senzill univers" (1994). Cadena, Josep Maria. Patrocini de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
  • "Exposició retrospectiva" (1994). Puig Rovira, Francesc Xavier. Pròleg d'Antoni Ciurana. Patrocinat per l'Ajuntament de Lleida.
  • "Diccionario de pintores i escultores españoles del siglo XX" (1994). Selecció i direcció de Mario Antolín. Madrid: Editorial Fòrum Artistas.
  • "Budesca" (1994). Llop, Joan. Barcelona: Editorial Gal–Art.
  • Història de l'Art Català (1997). Edicions 62.
  • "FIGURES; INTERIORS; PAISATGISTES" (1999; 2000), (selecció d' artistes) Cadena, Josep Maria. Vicenç Coromina (editor).
  • "Encuentros con el arte actual" (2000, 2003 i 2005). Selecció. Volums III i IV. GA.
  • "Diccionari Anual d'artistes de Catalunya i Balears" (1999). Enciclopèdia Ràfols, Josep Francesc Ràfols i Fontanals.
  • "La ruta del Císter" (2000). Fundació Mil·lenari del Císter a Catalunya. Diccionari Ràfols.
  • "Quién y por qué" (2001 i 2002). Editorial Arte y Patrimonio.
  • " Gran Enciclopèdia Catalana" (2003). Volum 27.
  • Els meus paisans amb llustre o sens ell" (2002). Garcia, Xavier. Edicions L'Hora del Garraf.
  • "Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú" (2003). Puig Rovira, Francesc Xavier. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
  • "Centenars d'ulls miren la càmera de Joan Iriarte" (2004). Iriarte, Joan i Coll, Isabel. Ajuntament de Sitges.
  • "Atlas Espanyol de la Cultura Popular (1873 – 2000) De la historieta y su uso".

Cuadrado, Jesús- Ediciones SINSENTIDO.

  • "Artistes i escultors contemporanis a Sitges"; Fanny de Rosa-Joan Escolà.
  • "Budesca i l'essència del mar", escrit per Oriol Pi de Cabanyes. La Nostra Mar, publicació del Museu de Mar. Vilanova i la Geltrú. Núm. 27 Juny 2008.
  • RETRAT, número 38 Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (2011) escrit per Carles G. Guinda.
  • “Foc en dansa”, R. Vallverdú, llibre premiat amb el II Premi Rafael Tudó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joaquim Budesca Català». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Joaquim Budesca exposa al centre d'art contemporani la sala. vilanova.cat. 
  3. «Guerra Civil Espanyola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. García Guinda, Carles. Retrat. vilanova.cat. 
  5. Recull de punts de llibre de VNG. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]