Joaquim Claret i Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Claret i Vallès
Nom de naixement Joaquim Claret i Vallès
Naixement 1879
Camprodon
Defunció 1964
Olot
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art escultor
Moviment noucentisme i classicisme


Obra destacada

Joaquim Claret i Vallès, Diana després del bany.jpg

Joaquim Claret i Vallès, Diana després del bany, marbre

Joaquim Claret i Vallès (Camprodon, novembre de 1879 - Olot, nadal de 1964) fou un escultor català, que va destacar per la seva obra de petit format, inscrita en el moviment de relectura del classisme que es va dur a terme a l'Europa meridional durant el primer terç de segle XX. A cavall entre Catalunya i França, Claret participà de moviments artístics com el Noucentisme i el Nou classicisme francès. Claret rebé influències de l'art grecollatí i es va inspirar en l'univers popular mediterrani, però alhora va saber adaptar tot aquest material a les necessitats i llenguatges plàstics contemporanis. Amic d'Aristide Maillol, Maurice Denis, Josep Clarà o Enric Casanovas, la figura de Claret resulta molt interessant de cara a l'anàlisi de l'art modern d'arrel clàssica.

Formació[modifica | modifica el codi]

Joaquim Claret i Vallès va néixer a la població de Camprodon (Ripollès, Pirineus gironins) el novembre de 1879 i fou el més petit de set germans. La seva família regentava el Cafè "de Can Cisco", al cèntric Carrer València de Camprodon. Joaquim va mostrar molt aviat gran habilitat per les arts, i va ser inscrit el 1893 a la famosa Escola de Dibuix d'Olot (Garrotxa), dirigida pel pintor paisatgista Josep Berga i Boix i reformada feia poc per iniciativa del també pintor Joaquim Vayreda. Claret estudià a Olot tres anys, fins que el 1896 es va traslladar a Barcelona, per tal de continuar amb la seva formació a l'Escola de Llotja. En el decurs dels anys passats a Barcelona, treballà com ajudant a diversos tallers d'escultura, així com d'escenografia. Més tard, hagué de marxar a les Illes Canàries, on va realitzar el seu servei militar. Havent acabat, el 1901, va tornar a la península i passà cert temps entre les poblacions de Camprodon, d'Olot i de Figueres (Alt Empordà), treballant ja com a escultor.[1]

París[modifica | modifica el codi]

Joaquim Claret es va traslladar a París, llavors considerada la capital mundial de l'art i de la cultura, el 1906. Aviat entrà a treballar al taller del cèlebre escultor rossellonès Aristide Maillol, amb qui establí una relació d'amistat durant molts d'anys. Claret residí a París fins al seu casament el 1914, i durant aquell temps va freqüentar els cenacles artístics més importants del moment, si bé sempre es mantingué lluny de les avantguardes. El juliol de 1914, acabat de casar, va tornar a la seva regió natal per passar la seva lluna de mel, i es veié forçat a romandre a la zona atès l'esclat de la Primera Guerra Mundial. No fou fins al 1920 que l'escultor i la seva família pogueren tornar a França - gràcies als tràmits efectuats per Maillol i per Denis – i es van establir a Saint-Germain-en-Laye, població propera a París.

Joaquim Claret i Vallès, Ritme, terra cuita

A França, Claret participà gairebé anualment als Salons de París, especialment al de la Société Nationale des Beaux-Arts. La seva primera exposició individual tingué lloc a les prestigioses galeries Bernheim-Jeune el 1921, i esdevingué un èxit tant de públic com de crítica. Durant aquests anys també va exposar a Catalunya, en ocasió de les exhibicions de "Les Arts i els Artistes" i de l'"Associació d'Escultors".[2] Finalment, Claret va crear tres peces destinades a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.[3]

Últims anys[modifica | modifica el codi]

Claret visqué a Saint-Germain de forma intermitent fins al 1940, quan les tropes alemanyes va envair París. En aquell moment, l'escultor comptava ja seixanta anys, de manera que decidí tornar a Olot i instal·lar-se a la vila. Treballà al taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano fins a la seva jubilació. Joaquim Claret va morir a Olot el Nadal de 1964, a l'edat de vuitanta-cinc anys.

Obra[modifica | modifica el codi]

Joaquim Claret destacà per les seves escultures de dimensions reduïdes, generalment femenines. Els materials que emprà per a la confecció de les seves obres foren variats, bo i sobresortint les terres cuites i les foses en bronze, encara que també va crear marbres mitjançant la tècnica de la talla directa.

D'altra banda, Claret va ser un aquarel·lista notable, particularment quan ja era gran i el treball físic necessari per a l'escultura se li féu més difícil. Es conserven, alhora, molts dibuixos de l'autor, apunts del natural i esbossos previs a les seves escultures.

Hom pot contemplar creacions de Claret als carrers i al cementeri de Camprodon, al Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, al Musée Départemental Maurice Denis de Saint-Germain-en-Laye (Yvelines, França) i al Cementiri de Montparnasse de París.

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Informació extreta de Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, "Camprodon, Olot, Barcelona i París: la trajectòria d'un escultor cosmopolita", A: Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània (1879-1964). Catàleg de l'exposició al Museu dels Sants d'Olot a cura de Cristina Rodriguez Samaniego. Olot: Museu dels Sants d'Olot; Museu Comarcal de la Garrotxa; Ajuntament d'Olot. Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, 2010, pp.13-18
  2. Vegeu Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, “Joaquim Claret i l'Associació d'Escultors. Una aventura efímera”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, núm XXII, 2009, pp.111-126
  3. Per a més informació sobre l'estada de Claret a França, consulteu Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, "Joaquim Claret, un escultor català a París", A: Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània (1879-1964), pp.19-24 o, de la mateixa autora, "Ricard Guinó et Joaquim Claret. Le destin de deux sculpteurs Catalans en France face à la Grande guerre", A: Cahiers de la Méditerranée, núm.82, 2011 http://cdlm.revues.org/index5755.html

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània. Tesi llegida a la Universitat de Barcelona l'octubre de 2006.
  • J.C. BEJARANO VEIGA; Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO,"Modelant el gust. L'escultura de saló a l'obra de Lambert Escaler i Joaquim Claret (1890-1930)". A: M.-T. SALA; R.-M. CREIXELL; E. CASTAÑER, Espais interiors. Casa y Art. Barcelona: Ediciones de la Universidad de Barcelona, 2007, pp.589-598.
  • Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, “Joaquim Claret i l'Associació d'Escultors. Una aventura efímera”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, núm XXII, 2009, pp.111-126
  • Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània (1879-1964). Catàleg de l'exposició al Museu dels Sants d'Olot a cura de Cristina Rodriguez Samaniego. Olot: Museu dels Sants d'Olot; Museu Comarcal de la Garrotxa; Ajuntament d'Olot. Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, 2010
  • Cristina RODRIGUEZ SAMANIEGO, "Ricard Guinó et Joaquim Claret. Le destin de deux sculpteurs Catalans en France face à la Grande guerre", A: Cahiers de la Méditerranée, núm.82, 2011 http://cdlm.revues.org/index5755.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Claret i Vallès Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Exposició Joaquim Claret al Museu dels Sants d'Olot, 2010
  2. Informació online sobre l'Exposició Joaquim Claret al Museu dels Sants d'Olot, 2010
  3. Museu Comarcal de la Garrotxa
  4. Musée Départemental Maurice Denis