Joaquim Garrigosa i Massana
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1955 (68/69 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Tesi acadèmica | "La notació musical a Catalunya fins al segle xiii" (2002) |
| Director de tesi | Manuel Mundó i Marcet |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg |
Joaquim Garrigosa i Massana (Barcelona, 1955) és musicòleg, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi doctoral “La notació musical a Catalunya fins al segle xiii”.[1]
Els seus primers contactes amb la música foren els estudis a l'Escolania de Montserrat, que continuà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Més tard fou un dels fundadors de la Coral Càrmina juntament amb Jordi Casas.[2] Ha estat director de la Coral Antics Escolans de Montserrat i del Cor Sant Esteve (Vila-seca).
En l'àmbit de la gestió cultural i la docència, Garrigosa ha estat gerent del Patronat Municipal de Música de Vila-seca i director del Conservatori de Música de Vila-seca entre 1996 i 2012. També ha estat director artístic del Cicle Coral de L'Auditori de Barcelona i director de programació musical de L'Auditori Josep Carreras de Vila-seca (2002-2012). Anteriorment, Garrigosa va ser responsable d'ensenyaments musicals i artístics al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entre el 1993 i el 1996, professor de l'Escola de Pedagogia Musical/Mètode Ireneu Segarra, professor al Conservatori de Vila-Seca entre el 1987 i el 1993 i fundador i director de l'Escola de Música de l'Orfeó Català (actualment Escola de Música del Palau[3]) entre el 1975 i el 1986.[4] Entre els anys 2005 i 2013 presidí la Societat Catalana de Musicologia.
El març de 2012 va ser nomenat director de L'Auditori de Barcelona[4] càrrec que exercí fins al desembre de 2018 en què fou nomenat Robert Brufau.[5] En l'àmbit de la musicologia ha treballat especialment entorn de la notació musical a Catalunya entre els segles IX al XIII àmbit en què ha publicat diversos estudis i articles especialitzats i del què imparteix docència universitària.
Obra publicada[modifica]
- "Escola de Pedagogia Musical. Mètode Ireneu Segarra", Perspectiva Escolar núm. 372, Novembre 2013.
- "La música medieval" dins Història crítica de la música catalana. Francesc Bonastre, Francesc Cortès, coordinadors. [Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, DL 2009
- Els Manuscrits musicals a Catalunya fins al segle xiii : l'evolució de la notació musical. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2003.
- El cant gregorià i la litúrgia cristiana llatina. Notes al programa d'un concert de Gregorià al Festival de Girona, 2001.
- "Monodia litúrgica i profana" dins Història de la Música Catalana Valenciana i Balear. Barcelona, 2000.
- L'Ensenyament musical a Catalunya [text mecanografiat, Biblioteca de Catalunya]. Barcelona, [1999].
- Catálogo de manuscritos e impresos musicales del Archivo Histórico Nacional y del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid : Dirección General de Bellas Artes y Archivos. Dirección de Archivos Estatales, 1994.
Referències[modifica]
- ↑ «Joaquim Garrigosa nou director de L'Auditori». L'Auditori - Press notes. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2016. [Consulta: 25 setembre 2013].
- ↑ «Entrevista a Joaquim Garrigosa». L'ESMUC digital. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2013. [Consulta: 25 setembre 2013].
- ↑ «Escola de música del Palau. Escola de música a Barcelona» (en castellà). [Consulta: 8 març 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Joaquim Garrigosa, nou director de L'Auditori». Diari ARA. [Consulta: 25 setembre 2013].
- ↑ «Robert Brufau, nou director de L'Auditori». ara.cat. [Consulta: 22 febrer 2019].