Joaquim Jordà i Català
De Viquipèdia
Joaquim Jordà i Català (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1935 - Barcelona, 2006) fou un director de cinema, guionista i traductor català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 9 d'agost de 1935 a la ciutat de Santa Coloma de Farners, població situada a la comarca de la Selva. Professor de comunicació i audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) l'any 1998 La seva vida i la seva carrera es veieren afectats per un infart cerebral, que li provocà agnòsia.
En el seu vessant de traductor ha traduït textos sobretot de l'italià i del francès, gairebé sempre treballant al costat de Jorge Herralde per l'editorial Anagrama.
Morí el 23 de juny del 2006 a conseqüència d'un càncer de fetge i pàncrees, abans de l'estrena comercial de la seva última pel·lícula. L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2006, dies després de la seva mort, amb el Premi Nacional de Cinematografia concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.
[edita] Obra cinematogràfica
Debutà en la direcció de llargmetratges amb la pel·lícula Día de muertos (1960), junt amb Julián Marcos. Fou un dels impulsors del moviment anomenat Escola de Barcelona, que volia superar les barreres de la censura franquista explorant camins alternatius en el cinema per la via de l'experimentació formal, i sovint utilitzant al·lusions polítiques indirectes. Precisament el seu segon llargmetratge, Dante no es únicamente severo (1967), fet junt amb el cineasta Jacinto Esteva, es considerà un film manifest d'aquest moviment.
Després de la transició continuà explorant diversos gèneres i estils, i passà a filmar sovint en llengua catalana. Destaquen el seu documental Numax presenta (1980), sobre unes reivindicacions obreres; la pel·lícula de cinema negre ambientada al món rural Un cos al bosc (1996); i el documental de creació ubicat en un sanatori mental Mones com la Becky (1999).
En les seves darreres pel·lícules recupera el format documental, De nens (2004) sobre l'anomenat cas Raval, Veinte años no es nada (2004) que recupera els personatges de Numax presenta i retrata l'evolució que han fet en les seves vides, i Més enllà del mirall (2006), on investiga la malaltia que pateix a partir de diversos testimonis i de la seva pròpia experiència.
Cal destacar també la seva obra a guionista de pel·lícules com El Lute: camina o revienta, El Lute II: mañana seré libre i Carmen, de Vicente Aranda; i Pau i el seu germà, de Marc Recha, entre d'altres.
[edita] Filmografia com a director
- 1960: Día de muertos
- 1967: Dante no es únicamente severo
- 1980: Numax presenta...
- 1990: El encargo del cazador
- 1996: Un cos al bosc
- 1999: Mones com la Becky, amb Núria Villazán
- 2004: De nens
- 2004: Veinte años no es nada
- 2006: Més enllà del mirall
[edita] Premis Goya
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2007 | Millor documental | Más allá del espejo | Candidata |
| 2006 | Millor documental | Veinte años no es nada | Candidata |
| 2005 | Millor documental | De nens | Candidata |
| 1989 | Millor guió adaptat amb Vicente Aranda i Eleuterio Sánchez |
El Lute II: mañana seré libre | Candidat |
[edita] Festival de Sant Sebastià
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Concha de Plata | Más allá del espejo | Candidata |
[edita] Festival Internacional de Cinema de Catalunya
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1999 | Premi de la Crítica catalana amb Núria Villazán |
Mones com la Becky | Guanyadora |
[edita] Bibliografia
- Laia Manresa Joaquim Jordà. La mirada lliure Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Pòrtic, 2006
[edita] Enllaços externs
- Joaquim Jordà a Internet Movie Database (anglès)
|
|||||

