Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1757 Modifica el valor a Wikidata
Xàtiva Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1837 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Dublín Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Glasnevin Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1820 – 27 setembre 1823
Diputat al Congrés dels Diputats
24 octubre 1810 – 25 setembre 1813
Capellà del rei d'Espanya
1795 –
Nomenat per: Carles IV d'Espanya
Qualificador del Sant Ofici
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaLiberalisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCanonge de la catedral de Conca
Magistrat de l'Audiència de Castella la Nova
Membre de
Família
GermansJaume Villanueva i Astengo Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià. Germà de Jaume Villanueva, va ser diputat a les Corts de Cadis i també durant el trienni liberal (1820-1823). Entre les reformes que impulsà destaquen: l'abolició de la Inquisició, la creació de la província de Xàtiva i la devolució del seu nom original a aquesta ciutat (en comptes de l'imposat per Felip V, Nueva Colonia de San Felipe). Les seues idees liberals tingueren com a conseqüència que haguera d'exiliar-se el 1823 al Regne Unit on morí el 1837, a Dublín.

Defensor de la llengua[modifica]

Villanueva no sols va destacar com a polític en la defensa i recuperació dels interessos de la seua terra. Com a rector, també va escriure un llibre defensant la traducció a les llengües vulgars de la Bíblia: De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares (València, 1791). Aquest text incloïa quatre fragments bíblics, de traduccions existents al català, de Daniel, Primer llibre dels Macabeus, Fets dels Apòstols i Apocalipsi. Per aquella època el mateix Villanueva també en havia fet algunes traduccions de textos religiosos. Molt de temps després, el 1828, durant el seu exili, el seu nom es va barallar amb força entre els exiliats catalans per realitzar la traducció al català de la Bíblia.[1] Al seu favor es decantava el llibrer valencià Vicent Salvà i Pérez, però el català Antoni Puigblanch (amb qui Villanueva havia mantingut una forta polèmica amb intercanvi de diversos opuscles durant els anys d'exili) s'hi va oposar argumentat que Villanueva no en coneixia prou la seua pròpia llengua i apostant per un traductor del principat, Josep Melcior Prat, que al final aconseguí finalitzar un traducció completa del Nou Testament, que va ser publicada en Londres de manera anònima uns anys després per la Societat Bíblica Britànica i Estrangera.[1] Per la seua banda, sembla que, si bé Villanueva va començar per la seua banda una traducció del Nou Testament, per contribuir a aquest projecte no l'acabà. Tot i això, i malgrat el seu caràcter il·lustrat, aquesta treball situa a Villanueva prop dels precursors del romanticisme com Wilhelm von Humboldt o com Johann Gottfried Herder que defensava la diversitat cultural i lingüística.

Obres[modifica]

Obres seues són: Catecismo de Estado (1793), Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes (1811-1813), Carta a don Roque Leal de Castro (1820), Vida literaria de don Joaquín Lorenzo Villanueva (1825) i també Mi viaje a las Cortes (obra inèdita aquesta, que es pot consultar a la Biblioteca Nacional en edició facsímil).

A Xàtiva existix actualment una escultura dedicada als germans Villanueva obra de l'escultora xativina Inmaculada Abarca.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Carod Rovira, 2017, pàg. 214

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
Diego Antonio Rejón de Silva

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira X

1796-1837
Succeït per:
Jerónimo de la Escosura y López de Porto