Joaquim Maluquer i Sostres
Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 11 de desembre de 1930 - 15 d'agost de 2011)[1] fou un sociòleg i ornitòleg català, fill de Joan Maluquer i Rosés. Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i en sociologia a Ginebra. Durant la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas fou director general de Promoció i després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 Jordi Pujol el nomenà secretari del consell executiu fins el 1984.
El 1976-1978 fou president de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'IEC, des d'on va impulsar el Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans (1976). També fou membre de la Societat Catalana de Geografia i exercí càrrecs diversos en l'administració d'empreses com l'Hospital Clínic i Catalana de Gas.
També col·laborà als diaris El Noticiero Universal i El Correo Catalán. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
Obres [modifica]
- L'assimilation des immigrés en Catalogne (1963)
- La política algodonera, 1940-1970 (1973)
- L'estructura econòmica de les terres catalanes (1963)
- Població i societat a l'àrea catalana (1965)
- Els ocells de les terres catalanes (1981)
- Teoria econòmica i ecologia (1978)
- Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic (1994)
- Joan Maluquer i Viladot, jurisconsult i polític (1995)
- Què pensa Pere Duran Farell (2003)
- Memòries amb figures (1997)
- Del Quebec a la Patagònia (2000)
- A l'encontre d'altres cultures (2003)
Referències [modifica]
- ↑ La Vanguardia, 16 agost 2011, pàgina 23, "Un esperit inquiet"
