Joaquim Muntañola i Puig
| Muntañola | |
|---|---|
| Nom de naixement | Joaquim Muntañola i Puig |
| Naixement | 9 d'abril de 1914 Barcelona, Barcelonès |
| Defunció | 5 de març de 2012 (als 97 anys) Barcelona, Barcelonès |
| Art | Dibuix |
Joaquim Muntañola i Puig (Barcelona, 1914 - Barcelona, 2012) va ser un dibuixant d'humor, comediògraf, publicista i escriptor català.
Va començar a dibuixar i a escriure a la revista En Patufet i a d'altres publicacions d'abans de la guerra, com El Be Negre, TBO, Lecturas o Papitu, utilitzant el pseudònim Kim. Fou un dels creadors més populars de la postguerra, tot dibuixant a La Vanguardia, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen, i a moltes altres publicacions, com Don Balón, La PZ, Tururut!, El Tío Vivo, o el TBO, on creà entre d'altres el personatge "Josechu el Vasco".
Dirigí la publicació infantil Atalaya i dibuixà pel·lícules de dibuixos animats juntament amb Josep Escobar, protagonitzades pel Faquir Gonzàlez. Associat amb Francesc Rovira-Beleta produí també diversos curts d'animació publicitaris.
Es féu enormement popular dibuixant cada dia un acudit gegant en una tanca a la plaça de Catalunya de Barcelona i per les seves conferències còmiques a la ràdio. Ha escrit novel·les, articles i contes, obres de teatre de gran èxit -com "En Baldiri de la costa", "Ronyons de recanvi" o "Ja tenim sis-cents"-, ha realitzat grans campanyes de publicitat i ha fet guions ("Charlestón") i títols de crèdit ("Once pares de botas") per a pel·lícules de cinema.
Distingit amb la Creu de Sant Jordi l'any 2000, fins l'any 2006 va col·laborar setmanalment en dos programes de Catalunya Ràdio.
L'any 2006 inaugurà l'exposició retrospectiva "Muntañola, l'art de riure, l'art de viure", amb els comissaris Jaume Capdevila (Kap) i Néstor Macià i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Humor Gat Perich a la seva trajectòria com a humorista gràfic.
L'any 2008 va escriure un llibre d'anècdotes de la seva vida, il·lustrades amb dibuixos seus (La memòria fa pessigolles, Angle Editorial, 2008).[1]
Morí el 5 de març de 2012 a Barcelona (Barcelonès), a l'edat de noranta-set anys. L'estiu del mateix any la Biblioteca de Catalunya li va dedicar una exposició pòstuma. En aquesta exposició es van mostrar dibuixos i textos de Muntañola seleccionats per àmbits: premsa, llibres, teatre, publicitat i dibuixos originals i auques. Llibres de narracions, cròniques de viatges, obres de teatre, cartells, fulletons publicitaris, auques, vinyetes i dibuixos per a la premsa.[2]
Bibliografia [modifica]
- Muntañola i Puig, Joaquim. La memòria fa pessigolles. Barcelona: Angle Editorial, 2008. ISBN 978-84-96970-28-1.
- Capdevila, Jaume; Macià, Néstor. Muntañola. L'art de riure, l'art de viure. Granollers: Obra Social Caixa Sabadell / Museu de Granollers, 2007. ISBN 84-87790-55-0.
- Capdevila, Jaume. «Notario de una época» (en castellà). Cultura/s (supl.) La Vanguardia [Barcelona], 16 de gener 2008.
Referències [modifica]
- ↑ «S'ha mort el ninotaire Joaquim Muntañola», 5 de març 2012. [Consulta: 5/3/2012].
- ↑ Exposició "Muntañola, la cara amable de l'humor"
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina de Joaquim Muntañola a la Tebeosfera (castellà)
