Joaquim Oller i Fontanet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joaquim Oller)
Infotaula de personaJoaquim Oller i Fontanet
Biografia
Naixement1828 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1891 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)

Joaquim Oller i Fontanet (Barcelona, 1828 - Sabadell, 1891) va ser un músic i mestre de capella català.[1]

Es formà a Montserrat amb el seu pare, Antoni Oller i Biosca, mestre de capella de l'escolania. Joaquim Oller fou mestre de capella i organista a l'església parroquial de Sitges, càrrecs en què el substituí el 1877 Esteve Català i March. A la vila de Sitges estigué en la fundació de la societat local El Retiro, constituïda per partidaris del mestre Oller i la seva orquestra, enfrontats (per qüestions musicals [2] però també de poder i influència local) amb els seguidors de Josep Carbonell i Vidal, del casino Prado Suburense. Durant els anys següents, ambdues entitats, amb els seus directors musicals al front, portaren a terme enfrontaments que passaren, fins i tot, per l'organització el 1877 d'una Festa Major paral·lela[3] en competència amb l'oficial. Oller portà també el magisteri de Sant Fèlix de Sabadell (ho feia[4] el 1879) i dirigí l'Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat.

El seu germà Antoni Oller (1842 - després de 1910) va ser mestre de capella i/o organista a Sabadell i el 1861 obtingué la plaça pel magisteri a l'església de Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú), per bé que hi renuncià [5] al cap de poc. Posteriorment oposità i guanyà la plaça d'organista primer [6] del monestir de les Descalces Reials (Madrid) (ho era el 1877 i encara el 1907), autor de l'Himno a Santa Bárbara per a l'arma d'Artilleria espanyola (estrenat el 4.12.1889), i compositor de moltes peces [7] de música sacra. El seu tiet Josep Oller i Biosca fou alcalde de Terrassa (1827) i besavi de l'empresari Josep Oller i Roca, cofundador del Moulin Rouge.

Obres destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Joaquim Oller i Fontanet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Conesa i Sánchez, Ricard. «Sitges 1874-1939 La lluita política pel poder municipal». A: Història de Sitges. vol. IV - Època contemporània (I) 1800‐1939. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2013, p. 5. 
  3. Forns i Fusté, Miquel «La Festa Major. Passat i futur». Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, Nº 84, Febrer 1998, pàg. 3.
  4. «Cataluña». El Diluvio, 21-11-1879, pàg. 6915.[Enllaç no actiu]
  5. Roig i Galzeran, Francesca «Magí Sans i Bartomeu». Amics de la sardana de l'A.E.Talaia, núm. 128 - 20 aniversari, desembre 1986, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2016-08-15 [Consulta: 11 gener 2016].
  6. «Crónica local [necrològica d'Antoni Oller i Biosca]». La Imprenta, n. 94, 04-04-1877, pàg. 2361-2362.
  7. «Llista d'obres d'Antoni Oller, conservades pel Patrimonio Nacional» (en espanyol). [Consulta: 11 gener 2016].
  8. «Obres de Joaquim Oller a l'IFMuC».

Bibliografia[modifica]