Joaquim Renart i Garcia
Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) va ésser un dibuixant, pintor i decorador català. Fill del pintor i daurador Dionís Renart i Bosch, al taller del qual inicià la seva vida professional, i germà de l'escultor Dionís Renart i Garcia.
Estudià a Llotja i als tallers de l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, del pintor Francesc Torrescassana i Sallarés i de Ramon Martí Alsina. Aprengué, també, amb Apel·les Mestres, de qui arribà a ser-ne gran amic i marmessor testamentari.
S'especialitzà en treballs decoratius de daurat, policromat, restauració de retaules i la còpia d'obres d'art i antiguitats. Excel·lí també en l'art de l'ex-librisme i el 1907 l'editorial Oliva de Vilanova edità el llibre Els ex-libris de Renart, exponent magnífic de les arts gràfiques del Modernisme.
Fou un dels fundadors del Foment de les Arts Decoratives, president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de l'Orfeó Català.
El seu monumental diari, 87 carpetes escrites entre 1918 i 1961, un dels més extensos del món, ple de referències culturals i polítiques de primera ma, es conserva manuscrit a la Biblioteca de Catalunya, on també es custodien una seixantena d'àlbums d'il·lustracions fetes per ell mateix, que el complementen. L'obra està en curs de publicació, a càrrec de les editorials Curial i Proa, de moment en sis volums (1995 - 2003).
Referències [modifica]
- Fontbona, Francesc, et al.. Orfeó Català. Quatre presidents: 1939-1998. Barcelona: Pòrtic, 1998. ISBN 84-7306-531-X.
- Mas i Peinado, Ricard. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 100..
Enllaços externs [modifica]
- Joaquim Renart al catàleg de la BIblioteca de Catalunya [1]
