Joaquim Rei i Esteve

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joaquim Rey i Esteve)
Infotaula de personaJoaquim Rei i Esteve

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquim Rey i Esteve Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1775 Modifica el valor a Wikidata
Mentui (Pallars Jussà)
Mort14 gener 1850 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona
1846 – 1850
← Domingo Marià Vila i TomàsMariano Antonio Collado González-Pinuela →
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1840 – 1841
← Ramon Roig i ReyJosep Bertran i Ros →
President del Congrés dels Diputats
28 desembre 1821 – 27 gener 1822
← Diego ClemencínRamón Giraldo de Arquellada →
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsRey, Joachimo
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic de la U.L. Cervera, rector de la Universitat Literària de Barcelona i vicepresident del Congrés entre 1838-1839 així com senador vitalici per Barcelona
Membre de

Joaquim Rei i Esteve[1] (Mentui (actualment al Pallars Sobirà), 3 de desembre de 1775 - Barcelona, 14 de gener de 1850). Fou baró del senyoriu de Mentui així com advocat i diputat.[2]

Biografia[modifica]

Era fill de Josep Rey i Jordana i Francesca Esteve i Roca de la Casa Rei. Va estudiar legislació a la universitat de Cervera on posteriorment hi exercí com a professor en qualitat de catedràtic durant uns vint-i-cinc anys. Cal esmentar que l'any 1846[1] fou rector de la Universitat Literària de Barcelona (denominació de la Universitat de Barcelona en aquell període) on destacà la seva voluntat de consolidació d'una plantilla estable. Fou aliat dels moderats fet que li facilità esser elegit com a diputat a corts de Cadis els anys 1813, 1820 i 1837-1839.[3] Fou senador l'any 1840 i posteriorment el nomenaren senador vitalici per Barcelona. Els anys 1839-1840 i 1842-1843 fou senador a les Illes Balears.

Entre 1838-1839 va ser vicepresident del Congrés i participà en diverses discussions i comissions de legislació relatives als codis criminals, rurals així com de consell d'estat, de dret senyorial, contribucions, crèdits públic, contraband i duanes. A Madrid destacà per la seva gestió dels fabricants de Catalunya. Fou regent de l'Audiència de Mallorca (1835 i de la de Barcelona. Posteriorment al seu ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres en va esdevenir el seu president (1839-1842).[4] D'altra banda també va presidir l'Acadèmia de Jurisprudència i legislació de Catalunya (1840-1841).

Com a propietari agricultor estudià els beneficis de la desviació de rius, el sanejament de terres insanes, entre altres. L'any 1849 elevà una memòria al Govern sobre el projecte de la direcció que calia donar al riu Llobregat fins a la seva desembocadura. Morí a Barcelona el dia 14 de gener de 1850.

Publicacions[modifica]

  • Rei Esteve, Joaquim. Discurso que el señor Don Joaquín Rey Regente de la Real Audiencia de las Islas Baleares Distrito, leyó en la solemne apertura del Tribunal el día 2 de enero de 1836. Palma: Imp. del Fanal, 1853. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Joaquim Rei i Esteve». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Estudis biografichs d'alguns benemèrits patricis qui ilustren aquesta Acadèmia», Boletín Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Any XXX, núm. 10s, 1 gener 1930. p.13 (Consulta: 29 d'octubre 2015)
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Membres de l'Acadèmia de Bones Lletres. Pàgina web de l'Acadèmia de Bones Lletres. (Consulta: 11 novembre de 2014)

Bibliografia[modifica]

  • «Estudis biografichs d'alguns benemèrits patricis qui ilustren aquesta Acadèmia», Boletín Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Any XXX, núm. 10s, 1 gener 1930. Disponible a:Revistes Catalanes amb Accés Obert
  • Arnabat Mata, Ramon. Visca la Pepa!: les Reformes econòmiques del Trienni Liberal 1820-1823. Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Històrics-Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 11. Disponible a: Google Books
  • Elías de Molins, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX: apuntes y datos. Barcelona: Administración, 1889-1895. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Nolasco Vives i Cebrià, Pedro. Traducción al castellano de los usages y demás derechos de Cataluña que no están derrogados o son notoriamente inútiles, con indicación del contenido de éstos y de las disposiciones por las que han venido a serlo, ilustrada con notas sacadas de los más clásicos autores del principado, Vol. I, Textos Jurídics Catalans Escriptors 1/4, Barcelona: Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 28. Disponible a: Pàgina web Parlament de Catalunya
  • Peláz, Manuel. Diccioanrio crítico de juristas españoles, portugueses y latinoamericanos (hispánicos, brasileños, quebequenses y restantes francófonos [hasta 2005]. Málaga: Universidad de Málaga, 2004. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Rial Carbonell, Ramon; Rovira Alemany, Ignasi. «La primera notícia història de la Universitat Literària de Vic: la memòria història del Dr. Ramon Roig i Rey», AUSA, XVIII, pp. 149-155. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
  • Rubió Balaguer, Jordi. Il·lustració i Renaixença. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Abadia de Montserrat, 1989. Disponible a: Google Books

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Domingo Marià Vila i Tomàs
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat Literària de Barcelona

1846-1850
Succeït per:
Mariano Antonio Collado González-Pinuela
Precedit per:
Ramon Roig i Rey
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1840-1841
Succeït per:
Josep Bertran i Ros