Joaquim Ruyra i Oms
 Monument a Blanes dedicat a Joaquim Ruyra |
|
| Naixement | 27 de setembre de 1858 Girona |
| Mort | 15 de maig de 1939 (als 80 anys) Barcelona |
| Activitat | Escriptor, poeta i dramaturg |
| Influenciat | Josep Pla, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol |
| joaquimruyra.com | |
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre 1858 - Barcelona, 15 de maig 1939) fou un escriptor i poeta català, considerat un dels grans contistes moderns dels segle XX.
| « | Mestre insigne de les lletres catalanes. Potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut | » |
| — Salvador Espriu | ||
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Es casà amb Teresa de Llinàs d'Arnau, germana de Rafael de Llinàs i d'Arnau, baró de Llinàs i pertanyent a la petita noblesa catalana. Des dels 20 anys fins a la guerra civil, acostumava a passar la primavera i la tardor a Arenys de Mar. A l'hivern s'estava a Barcelona i a l'estiu a Blanes, on trobava la inspiració, a la casa pairal on la seva família s'havia traslladat el 1873 per motius polítics.
Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seus 80 anys. Morí el maig del 1939, en un moment complicat que silencià la pèrdua.
Obra literària [modifica]
A Arenys era una persona molt coneguda i estimada. Fou mestre literari d'escriptors com Josep Pla, Salvador Espriu o Lluís Ferran de Pol.
Es formà en la lectura dels clàssics, com Homer, Cervantes i Shakespeare, i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només textos catalans: premis als Jocs Florals i col·laboracions a La Renaixensa, La revista, Recull, etc.
Conreà la poesia, el teatre –sense èxit- i la narració curta, àmbit en el qual excel·lí. La seva obra, curta, però d'una altíssima qualitat, el converteix en un dels millors narradors en llengua catalana. Narrador innat i gran innovador, creà un veritable llenguatge, tot escoltant la gent de Girona, del Montnegre, de la Selva i els pescadors de Blanes. Fou un gran descobridor de la naturalesa, que corregia i refeia constantment les seves acurades descripcions. No és en va, doncs, que per molts escriptors posteriors ha estat reconegut com a mestre.
El seu univers literari se centrà en el mar i la costa, en concret la de Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir.
Fou traductor de Schmidt, Molière, Scribe, etc.
També féu articles sobre filologia, que publicà a la premsa sota el títol de Qüestions de llenguatge.
Reculls de narracions [modifica]
- Marines i boscatges, 1903
- La parada, 1919
- Pinya de rosa ,1920, reedició ampliada de Marines i boscatges que inclou Jacobé, una bella narració romàntica
Poesia [modifica]
- El país del pler, 1906
- Xàfec d'estiu,
- Fulles ventisses, 1919
- La cobla, 1931
Teatre [modifica]
Les seves Obres completes es publicaren el 1949 i foren reimpreses el 1964.
Enllaços [modifica]
  |
Açò és un esborrany sobre escriptors. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
