Joaquim Salvatella i Gibert
Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona, 19 de novembre de 1881 - Madrid, 4 de juny de 1932[1]) fou un advocat i polític català.
Biografia[modifica]
Joaquim Pau Pere Salvatella i Gibert va néixer al carrer del Baluard de Barcelona, segon fill de Joaquim Salvatella i Buxó i de Carme Gibert i Serra, natural de Tossa de Mar.[2]
Després d'estudiar a la Universitat de Barcelona, va treballar com passant de Josep Maria Vallès i Ribot i es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou elegit diputat per Figueres en representació del Partit Republicà Federal a les eleccions de 1905 i 1907. En 1910, va presidir la minoria de la conjunció entre republicans i socialistes i va ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana amb la qual concorrerà a les eleccions de 1910 i 1914 per la mateixa circumscripció territorial (província de Girona); com a tal va signar el 1914 el Pacte de Sant Gervasi, que va suposar la derrota del partit i perdre l'acta de diputat. En 1916 s'instal·la a Madrid i s'uní al Partit Liberal (fracció del comte de Romanones) amb el qual novament serà diputat en les eleccions de 1916, per Granada, 1918 i 1919, per Guadalajara, i 1920 i 1923, pel districte d'Alcoi.
Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en el govern que va presidir el Comte de Romanones. Entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 tornaria a ocupar la cartera ministerial sota la presidència de Manuel García Prieto. En 1923, a l'instaurar-se la dictadura del general Primo de Rivera va abandonar la política. El 1930 fou jutjat pel fet d'haver acusat Alfons XIII d'ésser l'instigador del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.[3] Va resultat absolt dels càrrecs.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Los políticos que mueren - Fallecimiento del ex ministro Don Joaquín Salvatella». La Voz [Madrid], 06-06-1932, pàg. 4.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, número de registre 5972. El primer fill, nascut el 27 de gener de 1880, es deia Joan Joaquim Josep. El nom Joaquim, el del pare, es repetia en tots dos germans.
- ↑ Mendoza 1995: p. 194
Bibliografia[modifica]
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
Enllaços externs[modifica]
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- «Joaquim Salvatella i Gibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Julio Burell y Cuéllar |
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1918 - 1919 |
Succeït per: César Silió y Cortés |
| Precedit per: Isidoro de la Cierva y Peñafiel |
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1922 - 1923 |
Succeït per: Alfonso Pérez Gómez-Nieva |
Severiano Arias y Giner (1876) · Ferran de Moradillo i Patxot (1879) · Manuel Henrich i Girona (1881) · Luis Moreno y Gil de Borja (1884) · Tomàs Roger i Larrosa (1886) · Josep Maria Vallès i Ribot (1891) · Teodor Baró i Sureda (1893) · Mariano Vilallonga e Ibarra (1896-1899) · Francesc Pi i Margall/Rafael Coderch i Serra (1901) · Joan Maria Bofill i Roig (1903) · Joaquim Salvatella i Gibert (1905-1914) · Carles Cusí i de Miquelet (1916) · August Pi i Sunyer (1918-1920) · Manuel Rius i Rius (1923) |  | |
Juan Francisco Camacho de Alcorta/Ricardo Alzugaray Yanguas/Remigio Moltó Díaz Berrio (1876) · Luis Figuera Silvela (1879) · Miguel Martínez de Campos y Antón (1881) · Faustino Rodríguez-San Pedro (1884) · Mariano González Dueñas (1886) · José Canalejas y Méndez (1891-1910) · Augusto González-Besada y Mein (1914) · Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (1916-1919) · Joaquim Salvatella i Gibert (1920-1923) |  | |
