Joaquim Salvatella i Gibert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:56, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoaquim Salvatella i Gibert
Nom original(es) Joaquín Salvatella
(ca) Joaquim Salvatella i Gibert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1881
Barcelona
Mort1932
Madrid
  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de novembre de 1905 – 16 de març de 1916
CircumscripcióFigueres

9 de novembre de 1916 – 2 d'octubre de 1920
← -
- →
CircumscripcióGranada

24 de desembre de 1920 – 15 de setembre de 1923
- →
CircumscripcióAlcoi
  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
7 de desembre de 1922 – 15 de setembre de 1923
PresidentManuel García Prieto

5 de desembre de 1918 – 15 d'abril de 1919
PresidentÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUFNR
Partit Liberal
Salvatella vist per Ramon Casas (MNAC).

Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona 1881 - Madrid 1932) fou un advocat i polític català.

Biografia

Va treballar com passant de Josep Maria Vallès i Ribot i es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou escollit diputat per Figueres en representació del Partit Republicà Federal a les eleccions de 1905 i 1907. En 1910, va presidir la minoria de la conjunció entre republicans i socialistes i va ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana amb la qual concorrerà a les eleccions de 1910 i 1914 per la mateixa circumscripció territorial (província de Girona); com a tal va signar el 1914 el Pacte de Sant Gervasi, que va suposar la derrota del partit i perdre l'acta de diputat. En 1916 s'instal·la a Madrid i s'uní al Partit Liberal (fracció del comte de Romanones) amb el qual novament serà diputat en les eleccions de 1916, per Granada, 1918 i 1919, per Guadalajara, i 1920 i 1923, pel disctricte d'Alcoi.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en el govern que va presidir el Comte de Romanones. Entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 tornaria a ocupar la cartera ministerial sota la presidència de Manuel García Prieto. En 1923, a l'instaurar-se la dictadura del general Primo de Rivera va abandonar la política. El 1930 fou jutjat pel fet d'haver acusat Alfons XIII d'ésser l'instigador del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.[1]

Referències

  1. Mendoza 1995: p. 194

Bibliografia

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, pp. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs

Càrrecs públics
Precedit per:
Julio Burell y Cuéllar
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

1918 - 1919
Succeït per:
César Silió y Cortés
Precedit per:
Isidoro de la Cierva y Peñafiel
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

1922 - 1923
Succeït per:
Alfonso Pérez Gómez-Nieva