Joaquim Sostres i Rey
Joaquim Sostres i Rey (Tremp ? [1] - Barcelona, 24 de novembre de 1913)[2] fou un polític català. Fou membre del Partit Liberal Fusionista, amb el que fou diputat provincial de Barcelona pel districte de Vilanova i la Geltrú-Sant Feliu de Llobregat a les eleccions de 1882, 1886, 1890 i 1894. El de 1885 a 1894 fou diputat-secretari de la Diputació, i de 1894 a 1898 fou vicepresident. Formà part, entre d'altres de la Comissió interprovincial de Mancomunitats i de la de Mossos d'Esquadra, i de diverses juntes com la del Cadastre, de l'encarregada de construir la Casa de Maternitat i la que anà a Madrid per gestionar la construcció de la nova presó.[3]
El 1898 deixà el seu càrrec, però es tornà a presentar a les eleccions de 1903, 1907 i 1911. Durant aquests anys va inaugurar l'Hospital Clínic de Barcelona i participà activament en els debats per canalitzar el riu Llobregat. Fou president de la Diputació de Barcelona el 1905-1907, vicepresident de la Diputació el 1909-1913, senador per la província de Lleida[4] el 1910-1911 i alcalde de Barcelona el 1911-1913.
Referències [modifica]
| Precedit per: Pau Torres i Picornell |
President de la Diputació de Barcelona 1905–- 1907 |
Succeït per: Enric Prat de la Riba |
| Precedit per: Salvador de Samà i Torrents |
Alcalde de Barcelona 1911-1913 |
Succeït per: Josep Collaso i Gil |
