Joaquim Torres i García

Joaquim Torres i García
Mapa de Sud-amèrica assenyalant la ubicació geogràfica de l'Uruguai, el país natal de Torres-Garcia. Fou publicat el 1943 pel mateix autor, amb el nom d «América invertida».
Naixement	Joaquín Torres García 28 de juny de 1874 Montevideo, Uruguai
Defunció	1949 Montevideo, Uruguai
Nacionalitat	Uruguaià
Ocupació	pintor, escultor, escriptor
Muller/s	Manolita Piña i Rubíes
Fills/es	Olimpia Augusto (1913-1992) Ifigenia Horacio
Pares	María García Pérez Joaquim Torres Fradera

Il·lustració del poema Passeig, que Joan Salvat-Papasseit va dedicar al pintor.

Joaquim Torres i García (Montevideo, 1875-1949) conegut com Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García, va ser un pintor i escultor uruguaianocatalà.

De pare català, oriünd de Mataró, i de mare uruguaiana, filla al seu torn d'un canari i una uruguaiana, ben aviat es traslladà a Barcelona on estudià pintura a la Llotja i a l'Acadèmia de Belles Arts. Més tard, es dedicà a la il·lustració de llibres i revistes, sense deixar mai la pintura. La seva obra és una evolució constant de tendències, del modernisme al cubisme i d'aquest al futurisme.

Entre 1904 i 1906, començà els assaigs de pintura mural al fresc a la capella del Santíssim de Sant Agustí de Barcelona. El 1890 la seva crida des de la revista "Empori" per a que els artistes catalans es giressin cap el Mediterrani en lloc de fer-ho cap a l'Europa del Nord, va contribuir a donar un caire concret al Noucentisme.

El 1910 decorà el pavelló de l'Uruguai de l'Exposició Internacional de Brussel·les. El 1913 començà a pintar els plafons de la sala dels Passos Perduts del Palau de la Generalitat de Catalunya, per voluntat expressa del president Enric Prat de la Riba, frescs -inacabats per desavinences de l'artista amb el succesor de Prat, Puig i Cadafalch- que són el conjunt més consistent del Noucentisme pictòric. Amb altres artistes, fundà el Col·legi Mont d'Or de pedagogia artística. Escriguí el primer llibre teòric, Notes sobre art (1913), seguit de Diàlegs (1915) i L'art en relació amb l'home etern i l'home que passa (1919).

Va establir amistat amb Joan Salvat-Papasseit amb qui col·laborà aportant il·lustracions de paisatges urbans barcelonins al llibre Poemes en ondes hertzianes, publicat el 1919. Aquell mateix any exposà unes discutides pintures i uns dibuixos cubistes i futuristes a la Galeria Dalmau.

El 1920 va anar a Nova York, on hi residí fins el 1922. Passà quatre anys a Itàlia i el 1926 s'instal·là a París, tot realitzant una remarcable tasca d'aglutinador d'artistes d'avantguarda, organitzant l'exhibició de l'obra de pintors refusats pel Salon d'Automne de 1926 i del grup abstracte Cercle et Carré, amb Mondrian, Kandinski i Arp, entre d'altres. Féu una estada a Madrid entre 1932 i 1934, on propagà activament l'avantguarda, formant i impulsant la formació del Grupo de Arte Constructivo. Tornà a Montevideo, on aplegà els seus deixebles en el Taller de Arte Constructivo. Són remarcables els seus llibres Universalismo constructivo (1944), La recuperación del Objeto (1952) i la seva interessant biografia Historia de mi vida (1939).

Com a escultor, en destaquen les seves joguines de fusta, que començà a realitzar a partir de 1918 per als seus fills. D'aquestes, en destaca Home i ocell.

El 1949 la seva vídua, l'artista barcelonina Manolita Piña i Rubíes fundà el Museu Torres García, a Montevideo, on hi ha una àmplia col·lecció de pintures i obres de Torres-Garcia.

El 2010 el Museu Nacional d'Art de Catalunya va inaugurar una sala a la seva col·lecció permanent dedicada íntegrament a l'artista, on s'exposen obres provinents d'una donació dels hereus de Torres-Garcia i les obres que ja tenia el museu.

Enllaços externs

• Museo Torres García de Montevideo (en castellà)
• «Joaquim Torres i García». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• JOAQUIN TORRES GARCIA a la pàgina de la "Universidad de la República. Red Académica Uruguaya" (en castellà)