Joaquim Ventalló i Vergés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Ventalló i Vergés

Joaquim Ventalló i Vergés
Naixement 5 de febrer de 1899
Terrassa
Defunció 3 de desembre de 1996 (als 97 anys)
Barcelona
Ocupació Periodista, polític, traductor, poeta

Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, Vallès Occidental 1899 - Barcelona 1996) fou un periodista, polític, traductor, poeta[1] i publicista català, nebot de Josep Ventalló i Vintró (1856-1917).[2][3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Començà treballant com a periodista a les publicacacions terrassenques El Mal Temps i El Dia. El 1921 col·laborà amb L'Estevet i més tard fou redactor a diaris importants com La Publicitat (1924-1930), La Rambla (1925-30), L'Esport Català (1925-1927), Mirador i altres. Va retransmetre el primer partit de futbol per ràdio en català el 1924. Un partit que es va disputar a l'estadi Gal d'Irun entre la Real Unión d'Irun i el Barça, amb victòria blaugrana.

Formava part de l'anomenat «Grup de L'Opinió», diari on hi va escriure des del 1928, i va prendre part els esdeveniments polítics que facilitaren la proclamació de la Segona República Espanyola. El 1931 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, però el 1933 abandonà el partit amb Joan Lluhí i Vallescà, Josep Tarradellas i Joan Casanellas i Ibars per a formar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Del 1931 al 1934 fou director de L'Opinió i del 1934 al 1936 de La Rambla.

Durant la guerra civil espanyola es va exiliar a França, ja que fou perseguit per la FAI, però tornà a Barcelona el 1943. Depurat pel franquisme, no pogué exercir de periodista i va treballar d'agent comercial. Fins al 1967 no va poder col·laborar a Destino, La Vanguardia, Tele/Estel i Recull de Blanes. També va traduir al català els llibres de còmics de Tintín. Va donar nombroses conferències sobre els problemes de l'ensenyament a Catalunya.

Posteriorment ha col·laborat a Catalunya Ràdio, on ha fet el programa La dignitat de la memòria amb Josep Maria Lladó i Figueres. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Pau Canyelles, ex-difunt (1931), novel·la
  • Les escoles populars, ahir i avui (1968)
  • L'educació com a fonament del respecte als drets humans (1968)
  • Dos problemes greus en l'ordre de l'ensenyament (1969)
  • El que hi ha i el que no hi ha en el Llibre Blanc sobre l'educació (1970)
  • Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976)
  • Llamp de llamp de rellamp de contrarellamp! (2011)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Generalitat de Catalunya. «Presentació del llibre Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor». gencat.cat. [Consulta: 10 novembre 2013].
  2. «Joaquim Ventalló i Vergés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Joaquim Ventalló a Graciapèdia». Graciapèdia. [Consulta: 10 novembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]