Joaquim Ventalló i Vergés
 Joaquim Ventalló i Vergés | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1899  Terrassa (Vallès Occidental) |
| Mort | 3 desembre 1996 (97 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| 1931 – 1934 | |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, periodista, escriptor |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra |
| Família | |
| Cònjuge | Johanna Givanel Pasqual |
| Germans | Lluís Gonzaga Ventalló i Vergés |
| Parents | Domènec Ventalló i Llobateras (avi) Pere Antoni Ventalló i Vintró (oncle) Josep Ventalló i Vintró (oncle) |
Premis
| |
.svg){kind=small}
Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, Vallès Occidental, 5 de febrer de 1899 - Barcelona, 3 de desembre de 1996) fou un periodista, polític, traductor, poeta[1] i publicista català, nebot de Josep Ventalló i Vintró (1856-1917).[2][3] Va traduir Les aventures de Tintín al català.
Biografia
Començà treballant com a periodista a les publicacions terrassenques El Mal Temps i El Dia. El 1921 col·laborà amb L'Estevet i més tard fou redactor a diaris importants com La Publicitat (1924-1930), La Rambla (1925-30), L'Esport Català (1925-1927), Mirador i altres. També va formar part de l'Agència Fabra.[4]
Va retransmetre el primer partit de futbol per ràdio en català, el 8 d'abril de 1928, a Ràdio Barcelona Un partit entre la Real Unión d'Irun i el Barça, amb victòria blaugrana, que es va disputar a l'estadi Gal d'Irun.[5]
Formava part de l'anomenat «Grup de L'Opinió», diari on hi va escriure des del 1928, i va prendre part els esdeveniments polítics que facilitaren la proclamació de la Segona República Espanyola. El 1931 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, però el 1933 abandonà el partit amb Joan Lluhí i Vallescà, Josep Tarradellas i Joan Casanellas i Ibars per a formar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Del 1931 al 1934 fou director de L'Opinió i del 1934 al 1936 de La Rambla.
Durant la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França, ja que fou perseguit per la FAI, però tornà a Barcelona el 1943. Depurat pel franquisme, no pogué exercir de periodista i va treballar d'agent comercial. Fins al 1967 no va poder col·laborar a Destino, La Vanguardia, Tele/Estel i Recull de Blanes. També va donar nombroses conferències sobre els problemes de l'ensenyament a Catalunya.
Ventalló va traduir i adaptar els llibres de Les aventures de Tintín al català. Són seus els famosos renecs que surten de la boca del capità Haddock.[6][7] Els va començar a traduir als anys seixanta, en plena dictadura, fins al 1987.
Posteriorment va col·laborar a Catalunya Ràdio, on va fer el programa La dignitat de la memòria amb Josep Maria Lladó i Figueres. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
L'Ajuntament de Terrassa va col·locar una placa commemorativa a la casa on va viure Ventalló.[8][9]
Obres
- Pau Canyelles, ex-difunt (1931), novel·la
- Les escoles populars, ahir i avui (1968)
- L'educació com a fonament del respecte als drets humans (1968)
- Dos problemes greus en l'ordre de l'ensenyament (1969)
- El que hi ha i el que no hi ha en el Llibre Blanc sobre l'educació (1970)
- Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976)
- Llamp de llamp de rellamp de contrarellamp! (2011)
Referències
- ↑ Generalitat de Catalunya. «Presentació del llibre Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor». gencat.cat. [Consulta: 10 novembre 2013].
- ↑ «Joaquim Ventalló i Vergés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joaquim Ventalló a Graciapèdia». Graciapèdia. [Consulta: 10 novembre 2013].
- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 144. ISBN 9788415720010.
- ↑ El primer partit del Barça per ràdio
- ↑ Montserrat Serra i Jordi Carreño. «Els renecs del Capità Haddock». Vilaweb. [Consulta: 3 desembre 2014].
- ↑ Alòs, Ernest. «Un llibre recupera els divertits renecs del capità Haddock en la versió catalana». El Periódico. [Consulta: 3 desembre 2014].
- ↑ Tarrida, Lluïsa. «Terrassa homenatja Joaquim Ventalló, traductor de Tintin al català». Nació Digital. [Consulta: 3 desembre 2014].
- ↑ «Recooperem happy ears TELEVISIÓ EN DIRECTE RÀDIO EN DIRECTE TORNAR A la BCT12.11.2014 L'exposició 'Tintinaires de Catalunya' ret homenatge al terrassenc Joaquim Ventalló». Terrassa Digital. [Consulta: 3 desembre 2014].
Bibliografia
- Vinyes i Roig, Pau. Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor. Barcelona: Editorial Dux i Fundació Josep Irla, 2010. ISBN 978-84-937740-3-5.
Enllaços externs
- Joaquim Ventalló a Graciapèdia
- Biografia de Joaquim Ventalló
- Joaquim Ventalló i Vergés al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- Joaquim Ventalló a memòriaesquerra.cat
