Joaquín López Puigcerver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:24, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoaquín López Puigcerver

Joaquín López Puigcerver retratat per Serafín Martínez del Rincón y Trives
Biografia
Naixement8 de novembre de 1841
València
Mort28 de juny de 1906(1906-06-28) (als 64 anys)
Madrid
Sepulturacementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 46″ O / 40.401517°N,3.7295°O / 40.401517; -3.7295 Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Hisenda
2 d'agost de 1886 – 11 de desembre de 1888
PresidentPráxedes Mateo Sagasta

4 d'octubre de 1897 – 4 de març de 1899
PresidentPráxedes Mateo Sagasta
  Ministre de Gràcia i Justícia
21 de gener de 1890 – 5 de juliol de 1890
PresidentPráxedes Mateo Sagasta

15 de novembre de 1902 – 6 de desembre de 1902
PresidentPráxedes Mateo Sagasta

31 d'octubre de 1905 – 1 de desembre de 1905
PresidentEugenio Montero Ríos
  Ministre de Governació
14 d'octubre de 1893 – 12 de març de 1894
PresidentPráxedes Mateo Sagasta
  Ministre de Foment
4 de novembre de 1894 – 23 de març de 1895
PresidentPráxedes Mateo Sagasta
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Membre de
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Joaquín López Puigcerver (València, 18 de novembre de 1841 - † Madrid, 28 de juny de 1906)[1] fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda, ministre de Foment, ministre de Gràcia i Justícia i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i novament ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Era fill de Joaquín María López e Ibáñez, advocat de Carlet que el 1857 s'instal·là a Madrid i arribaria a ser magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya. Joaquín López Puigcerver estudià dret a Madrid, on es llicencià el 1862 i es posà sota la tutela de Segismundo Moret y Prendergast.

El 1870 ingressà al Partit Democràtic de Nicolás María Rivero, que abandonà el 1871 per passar al Partit Radical amb el qual fou escollit diputat pel districte de Santa Fe (Granada) (on havia estat comptador municipal) a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872.[2] El desembre de 1872 fou Director General de Contribucions del ministre d'Hisenda José de Echegaray.

Tot i que votà a favor de la proclamació de la Primera República Espanyola s'allunyarà de la política activa, encara que el gener de 1874 fou novament Director General de Contribucions. Des de 1879 fou vocal de l'Associació per a la Defensa dels Aranzels, tot defensant una política lliurecanvista. Retornarà a la política en obtenir l'escó pel districte de Getafe a les eleccions generals espanyoles de 1881[3] amb el grup democràtic monàrquic de Moret (després Izquierda Dinástica). Fou sostsecretari d'Hisenda sota el ministeri de José Gallostra y Frau (1883-1884).

A les eleccions generals espanyoles de 1884 i 1886 fou escollit diputat del Partit Liberal Fusionista per Almeria i Múrcia.[4] Des de les eleccions generals espanyoles de 1891 i fins a les celebrades en 1905, tornarà a obtenir acta de diputat pel districte de Getafe.

Va ser ministre d'Hisenda entre el 2 d'agost de 1886 i l'11 de desembre de 1888 i entre el 4 d'octubre de 1897 i el 4 de març de 1899. Durant el seu mandat va reduir la tributació sobre l'agricultura rebaixant-ne l'impost sobre consums, de tal manera que desplaçà la càrrega impositiva que requeia sobre l'agricultura cap a la indústria i el comerç. El 1887 va crear la Companyia Arrendatària de Tabacs (futura Tabacalera SA) i el 1888 creà l'impost que gravava alcohols i licors.

Així mateix va ser ministre de Gràcia i Justícia en tres ocasions: entre el 21 de gener i el 5 de juliol de 1890, entre el 15 de novembre i el 6 de desembre de 1902 i entre el 31 d'octubre i l'1 de desembre de 1905. També va ser ministre de Governació entre el 14 d'octubre de 1893 i el 12 de març de 1894 i, finalment, va ser ministre de Foment entre el 4 de novembre de 1894 i el 23 de març de 1895. Durant aquest temps deixà de donar suport al seu mentor Moret i es posà de part d'Eugenio Montero Ríos.

Endemés dels càrrecs ministerials també fou administrador i lletrat del Banc Hipotecari des del 1892, membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació des de 1891, president de la Societat General Sucrera d'Espanya del 1903 fins a la seva mort i membre del Consell d'Estat des del 1905.

Referències

  1. «Crónica de la Quincena». España y América [Madrid], 14, 15-07-1906, p.472. ISSN: 0211-898X.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  4. «Panorama universal». Hojas selectas, 49, gener 1906, pàg. 745-746. ISSN: 1131-9259.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquín López Puigcerver


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Francisco Camacho de Alcorta
Ministre d'Hisenda
Escut d'Espanya

1886-1888
Succeït per:
Venancio González y Fernández
Precedit per:
Juan Navarro Reverter
Ministre d'Hisenda
Escut d'Espanya

1897-1899
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per:
Venancio González y Fernández
Ministre de Governació
Escut d'Espanya

1893-1894
Succeït per:
Alberto Aguilera y Velasco
Precedit per:
Alejandro Groizard
Ministre de Foment
Escut d'Espanya

1894-1895
Succeït per:
Albert Bosch i Fustegueras
Precedit per:
José Canalejas
Ministre de Gràcia i Justícia
Escut d'Espanya

1890
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per:
Juan Montilla y Adán
Ministre de Gràcia i Justícia
Escut d'Espanya

1902
Succeït per:
Eduardo Dato e Iradier
Precedit per:
Joaquín González de la Peña
Ministre de Gràcia i Justícia
Escut d'Espanya

1905
Succeït per:
Manuel García Prieto
Precedit per:
Vicente Romero Girón
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1891
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo