Joaquín María Ferrer Cafranga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:48, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé María Ferrer Cafranga
Nom original(es) Joaquín María Ferrer Cafranga Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 d'octubre de 1777
Pasaia
Mort30 de setembre de 1861(1861-09-30) (als 83 anys)
Santa Águeda
  President del Consell de Ministres d'Espanya de la Regencia de Baldomero Espartero
10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
  Ministre d'Hisenda
14 d'agost de 1836 – 11 de setembre de 1836
PresidentJosé María Calatrava

10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
PresidentJosé María Ferrer Cafranga
  Ministre d'Estat
16 de setembre de 1840 – 20 de maig de 1841
PresidentBaldomero Espartero
  Alcalde de Madrid
1840 – 1840
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, ministre, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquín María de Ferrer y Cafranga (Pasaia, 8 de desembre de 1777 - Santa Águeda, 30 de setembre 1861) va ser un polític i militar espanyol.

Biografia

Destinat com Capità al Perú, va passar quatre anys (1811-1815) en terres americanes fins al seu retorn a Espanya. Va estar actiu en política com Diputat per Guipúscoa durant el Trienni Liberal, però en 1823 es va veure obligat a l'exili pel gir absolutista de Ferran VII. Va residir en el Regne Unit i França, per tornar en 1833. Durant la minoria d'edat d'Isabel II, va ser Ministre d'Hisenda sota la presidència de Calatrava en 1836 durant un sol dia, en moments especialment convulsos. Després va ser escollit diputat i va presidir les Corts Generals de 1836 a 1837.[1][2]

Vinculat a Baldomero Espartero i al Partit Progressista, es va veure desplaçat de la primera línia política fins que aquest va assumir la Regència. Va ser nomenat de nou Ministre d'Hisenda, Ministre d'Estat interí i President del Consell de Ministres (1840-1841). Amb la sortida d'Espartero en 1843, va ser nomenat senador vitalici, cambra que va presidir.[3] Llavors amb prou feines va participar en l'activitat política, salvo per a algunes missions diplomàtiques i de relacions comercials internacionals.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per:
Salustiano de Olózaga Almandoz
Alcalde de Madrid

1840
Succeït per:
Francisco Javier Ferro Mateo
Precedit per:
Baldomero Espartero
President del Govern d'Espanya
Regne d'Espanya

(maig) 1841
Succeït per:
Antonio González y González
Precedit per:
Vicente Sancho y Cobertores
Ministre d'Estat

18401841
Succeït per:
Antonio González y González
Precedit per:
José Ventura Aguirre
Agustín Fernández Gamboa
Ministre d'Hisenda
Estat espanyol

(agost-setembre) 1836
(maig) 1841
Succeït per:
Juan Álvarez Mendizábal
Pere Surrà i Rull