Joc de la botifarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El joc de la botifarra és un joc de cartes, molt popular a Catalunya així com a algunes comarques del nord del País Valencià i a les Illes Pitiüses. És un joc per a quatre jugadors (en la modalitat normal), que van en parelles. És l'evolució d'un altre joc català de cartes practicat a Catalunya anomenat manilla , el qual va substituir en popularitat.

Característiques del joc[modifica | modifica el codi]

Jugadors[modifica | modifica el codi]

El joc es juga entre quatre jugadors, que formant parella, seuran l'un al davant de l'altre.

Cartes[modifica | modifica el codi]

S'utilitza una baralla de 48 cartes formada per quatre colls (oros, copes, espases i bastos) amb 12 cartes cadascun.

Objectiu de la partida[modifica | modifica el codi]

L'objectiu de la partida és arribar als 101 punts abans que la parella contrària.

Puntuació[modifica | modifica el codi]

El valor de cadascuna de les cartes és:

  • Manilla (9), 5 punts
  • As (1), 4 punts
  • Rei (12), 3 punts
  • Cavall (11), 2 punts
  • Sota (10), 1 punt
  • Les cartes del 2 al 8 no tenen cap punt.

Dins d'un mateix coll, l'ordre de les cartes de més alta a més baixa és el següent: 9, 1, 12, 11, 10, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.

Per cada basa guanyada es compta un punt. Això vol dir que en cada mà o dat hi ha 72 punts a repartir entre les dues parelles.

La parella guanyadora de cada mà, s'apuntarà la quantitat de punts que passi de 36. Cal tenir en compte que aquesta quantitat s'haurà de multiplicar per dos, quatre o vuit si hi ha hagut un contro, recontro o Sant Vicenç. Aquest resultat s'haurà de doblar si el trumfo és botifarra.

Mecànica de joc[modifica | modifica el codi]

Mà a la Botifarra

Abans de començar a jugar una partida, cal establir quin jugador ha de ser el primer a repartir les cartes i triar trumfo o trumfo. Per això un dels quatre jugadors atribueix un pal a cada jugador i aleatòriament gira una carta de la baralla. Aquell jugador que tenia atribuït el pal de la carta girada, serà el primer a repartir les cartes.

Abans de repartir les cartes[modifica | modifica el codi]

El jugador situat a l'esquerra del que triarà el trumfo barrejarà les cartes. Quan ho hagi fet les deixarà a la taula de cara avall perquè el seu company les talli o escapci.

Repartir les cartes[modifica | modifica el codi]

El jugador que ha de triar el trumfo agafarà les cartes i les repartirà sense mirar-les ni mostrar-les als altres jugadors, de quatre en quatre successivament a cada jugador començant pel que té situat a la seva dreta fins a repartir les 48 cartes. En conseqüència, en total donarà tres voltes senceres en sentit antihorari, repartirà en total 12 cartes a cada jugador i el jugador que reparteix es quedarà les últimes quatre cartes.

Escollir el trumfo[modifica | modifica el codi]

Un cop repartides les cartes i abans de començar a jugar, cal escollir trumfo. El jugador a qui correspongui escollir trumfo (el mateix que ha repartit), i a la vista de les cartes que té a la mà, haurà d'escollir ell el trumfo, o delegar al company.

Per tal d'indicar el trumfo que s'ha escollit, cal dir en veu alta el pal corresponent: oros, copes, espases o bastos. El pal que s'hagi escollit és el que mana en la mà. També hi ha l'opció de dir "botifarra". En aquest cas no hi ha cap pal que mani sobre els altres. En cas de passar el torn al company, aquest es veu obligat a fer trumfo escollint una de les opcions anteriors. (Oros, Copes, Espases, Bastos o Botifarra). Si s'escull botifarra, la quantitat de punts que s'apuntarà la parella guanyadora de la mà serà doble.

Contro, recontro i Sant Vicenç[modifica | modifica el codi]

Un cop s'ha escollit trumfo la parella contrària pot contrar. Contrar, vol dir que la parella que guanyi aquesta mà, sumarà el doble de punts, o el quàdruple si s'ha fet botifarra.

Per contrar, s'ha de dir clarament: "contro". Si no es vol contrar, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.

Pot contrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha fet trumfo. Només es pot contrar un cop a cada mà, és a dir, si un jugador ha contrat, el seu company ja no ho podrà fer.

Un cop la mà està contrada, els components de la parella a qui ha tocat repartir i fer trumfo, poden recontrar. Recontrar vol dir que la parella que guanyi sumarà els punts de la mà multiplicats per 4, o per 8 si és botifarra. Per recontrar, s'ha de dir clarament: "recontro". Si no es vol recontrar, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.

Podrà recontrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha contrat. Només es pot recontrar un cop a cada mà. Només si la mà està recontrada i no és botifarra, qualsevol dels jugadors de la parella que ha contrat podrà dir "Sant Vicenç", en aquest cas els punts es multiplicaran per 8. Si no es vol fer Sant Vicenç, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.

Jugar les cartes[modifica | modifica el codi]

Un cop escollit el trumfo i contrat, recontrat o Sant Vicenç, ja podem començar a jugar les cartes. El primer jugador a tirar una carta, és el que està a la dreta de qui ha repartit, per a això, n'escollirà una de les que té a la mà i la deixarà davant seu sobre la taula de cara enlaire.

A continuació, la resta de jugadors aniran jugant per ordre contrari al de les busques del rellotge, fins a completar la basa. La parella que hagi guanyat la basa, recollirà les cartes i les guardarà cara avall en un pilot. El jugador que guanyi la basa començarà la següent, i així fins a jugar totes les cartes.

Les cartes ja jugades i dipositades al pilot de cada parella, no es podran consultar, a excepció de l'última basa afegida a cada pilot.

Recompte de punts i continuació de la partida[modifica | modifica el codi]

Un cop jugades totes les cartes es comptaran els punts que ha fet cada parella, la parella que hagi guanyat la mà s'anotarà els punts corresponents.

A continuació, el jugador que ha repartit i escollit trumfo a la mà anterior serà l'encarregat de barrejar les cartes, el seu company de tallar la baralla, i el de la seva dreta de repartir i escollir trumfo, i així successivament fins al final de la partida.

Final de la partida[modifica | modifica el codi]

La partida s'acaba quan una de les parelles ha aconseguit superar els 100 punts.

Començament d'una nova partida[modifica | modifica el codi]

Si un cop acabada una partida se'n vol començar una altra (i si els jugadors i les parelles són els mateixos) es continuarà el mateix procediment de barrejar l'últim que ha fet triomf, i repartirà i farà triomf el jugador de la seva dreta.

Reglament[modifica | modifica el codi]

Com a resum podem dir que únicament estem obligats a matar les cartes dels contraris, no les del company i que sempre (si en tenim) hem de tirar cartes del pal de sortida. Les normes per a jugar les cartes en la botifarra són diferents al llarg del territori. Es distingeixen dues grans variants.

Variant Obligada[modifica | modifica el codi]

És la variant més utilitzada a les comarques gironines i de la Catalunya Central. Rep el nom del fet que quan no es pot superar una basa el reglament és molt restrictiu i obliga a jugar la carta més petita.

Les normes són les següents:

  • El primer jugador a jugar la basa pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta és el que anomenarem pal de sortida.
  • Per la resta de jugadors les normes són les següents:
    • Si la basa va del company (la carta del company és la que està guanyant la basa):
      • Si el jugador té cartes del pal de sortida haurà de jugar obligatòriament una carta d'aquest pal que serà una carta amb punts (10, 11, 12, 1 o 9) o bé la més petita del pal.
      • Si el jugador no té cartes del pal de sortida pot jugar una carta amb punts o bé la més petita d'un coll.
    • Si la basa no va del company (la carta guanyadora és d'un dels jugadors de la parella contrària):
      • Si el jugador té cartes del pal de sortida...
        • ...i pot superar la basa, haurà de jugar una carta d'aquest pal que superi la basa.
        • ...però no pot superar la basa, haurà de jugar la carta més petita d'aquest pal.
      • Si el jugador no té cap carta del pal de sortida però en té d'altres que guanyen la basa (triomf) haurà de jugar una carta que guanyi la basa.
      • Si el jugador no té ni cap carta del pal de sortida ni cap carta que guanyi la basa, pot jugar la carta més petita d'un coll.

Variant lliure[modifica | modifica el codi]

És la variant més utilitzada a les comarques lleidatanes. Rep el nom del fet que com que no s'està obligat a tirar la carta petita d'un coll, el jugador pot enganyar a la parella contrària i fer-li creure que ja no té més cartes d'un determinat coll. Per exemple, si el primer jugador tira el 4 de copes i el següent jugador tira el 3 de copes, en aquesta variant el segon jugador encara pot tenir el 2 de copes i per tant enganyar. En la variant de jugar la petita això no és possible, perquè de tenir-lo hauria hagut de jugar el 2 de copes, en lloc del 3.

Les normes són les següents:

  • El primer jugador a jugar la basa pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta és el que anomenarem pal de sortida.
  • Per la resta de jugadors les normes són les següents:
    • Si la basa va del company (la carta del company és la que està guanyant la basa):
      • Si el jugador té cartes del pal de sortida haurà de jugar obligatòriament una d'aquestes sense necessitat de superar-la.
      • Si el jugador no té cartes del pal de sortida pot jugar qualsevol carta.
    • Si la basa no va del company (la carta guanyadora és d'un dels jugadors de la parella contrària):
      • Si el jugador té cartes del pal de sortida haurà de jugar-ne una d'aquest pal i sempre que pugui haurà de matar-la.
      • Si el jugador no té cap carta del pal de sortida però en té d'altres que guanyen la basa (triomf) haurà de jugar una carta que guanyi la basa.
      • Si el jugador no té ni cap carta del pal de sortida ni cap carta que guanyi la basa, podrà jugar la carta que vulgui.

Variant intermèdia[modifica | modifica el codi]

La variant de jugar la petita és molt restrictiva i es pot donar el cas, que un jugador es veu obligat a donar punts a la parella contrària pel fet que no supera una basa i ha de jugar la carta més petita d'un coll tot i saber que la basa l'acabarà guanyant el seu company. Altrament hauria pogut tirar una carta amb punts i així no perdre'ls posteriorment. Per evitar aquesta situació hi ha una variant que permet aquest fet. Cal acordar al principi de la partida si s'ha d'avisar o no de quan es fa aquesta jugada dient: Carrego

La variant de jugar la petita és molt més restrictiva i per tant el joc i possibilitats de les cartes que tenen els jugadors és molt més controlat. La variant de jugar a enganyar és molt més incert i les possibilitats de les cartes que tenen els jugadors són més àmplies. No hi ha una variant millor que l'altra, cada jugador en prefereix una. És per això que a vegades es fa difícil jugar una partida entre jugadors de variants diferents. La variant intermèdia acostuma a ser la solució per a disputes d'aquesta mena.

Incompliment de les normes[modifica | modifica el codi]

L'incompliment de qualsevol norma suposa per la parella infractora una sanció que representarà la pèrdua dels punts en joc. És a dir, l'altra parella anotarà 36 punts si és una mà normal, 72 si el triomf és botifarra o va contrat, etc.

Donar malament les cartes, suposa començar una nova mà. No es penalitzarà amb cap punt, però repartirà i farà triomf el jugador situat a la dreta del que s'ha equivocat i per tant es perdrà l'opció a escollir triomf.

Altres variants menors[modifica | modifica el codi]

El fet que la botifarra sigui un joc molt popular ha comportat que cada àrea geogràfica acabi adoptant normes més locals. Les variants són moltes però no tant significatives com per suposar un nou reglament. Aquí hi ha un llistat d'aquestes altres variants.

Del nombre de jugadors[modifica | modifica el codi]

De quatre jugadors individuals[modifica | modifica el codi]

En aquesta variant els jugadors no van per parelles. Cadascú va sol. No es pot passar el triomf. Només es pot contrar i si el triomf és botifarra ni això. Quan un jugador ja no pot aconseguir cap més basa, ha de jugar si en té una carta dels següents colls i per ordre: oros, copes, espases i bastos. Aquesta última norma és per evitar afavorir conscientment un jugador rival en lloc d'un altre. Els punts a anotar al final de cada dat poden ser positius (si passen de 18) o negatius (si no hi arriben).

De tres jugadors[modifica | modifica el codi]

Es segueixen les mateixes normes que en el cas de quatre jugadors individuals amb les següents excepcions. Els punts a anotar al final de cada dat poden ser positius (si passen de 24) o negatius (si no hi arriben). La baralla constarà de 36 cartes, ja que es juga sense dosos, tresos i quatres.

De dos jugadors[modifica | modifica el codi]

Aquesta variant també es coneix com la del rector i el vicari. Cada jugador col·loca al seu davant 6 pilots de 4 cartes cap per avall. Només la carta superior de cada pilot està girada de manera que queda visible. El jugador que ha de fer trumfo ho fa només veient aquestes 6 cartes. A vegades no es permet fer trumfo i és trumfo la carta visible de l'últim pilot del jugador que li toqui. Només es pot jugar una carta que quedi visible. Com que les cartes són visibles pels dos jugadors es pot enganyar. Quan es juga una carta, si del pilot que s'ha jugat encara hi ha cartes, es gira la superior de manera que pot ser jugada en la següent mà. El recompte de punts és l'habitual, però s'anota un punt cada dues bases en lloc d'una. Si al final sobra un basa, el punt d'aquesta basa se l'anotarà el jugador amb menor puntuació en aquest dat.

Una altra variant per a jugar amb dos jugadors és similar a l'anterior però amb només 4 pilots de 4 cartes per a cada jugador. A més a més d'aquestes cartes, cada jugador rep 8 cartes més que les tindrà en mà de manera que només ell les veu. Les cartes a jugar són les que el jugador tingui en mà, més les visibles del pilots. Si un jugador es queda sense cartes a la mà, només podrà jugar amb les dels pilots.

Del valor de les cartes[modifica | modifica el codi]

En algunes variants el 3 de cada pal és la segona carta amb més valor, per darrere del 9.

Del final de la partida[modifica | modifica el codi]

Hi ha altres variants que cal arribar als 73, 100, 200 o 201 punts. En els tornejos és habitual jugar a un número de dats (normalment 8 o 12) i guanya la parella que més punts ha acumulat al final.

De qui fa trumfo al començament d'una partida[modifica | modifica el codi]

En algunes zones, per començar una partida reparteix un jugador qualsevol, sense importar quin. Un cop repartides les cartes el primer jugador amb possibilitat d'escollir el triomf és el que té el cinc d'espases. Els següents dats, segueixen normalment, fent trumfo successivament el jugador de la dreta.

Estratègies[modifica | modifica el codi]

Sortides[modifica | modifica el codi]

La sortida del jugador que fa la primera basa és de les jugades més importants en el joc de la botifarra. Cal tenir-ho especialment en compte, donat que condiciona de manera essencial el desenvolupament posterior del joc. Quina és la primera carta que hem de llençar depèn de si es tracta de trumfo directe, trumfo delegat, si es tracta de botifarra, si s'ha contrat, etc. Anem a veure les principals estratègies de sortida.

Sortides amb trumfo cantat[modifica | modifica el codi]

Sortides de manilla[modifica | modifica el codi]
Sortides d'as[modifica | modifica el codi]
Sortides de rei[modifica | modifica el codi]
Sortides de cavall[modifica | modifica el codi]

Mai s'ha de sortir de cavall.

Sortides de sota[modifica | modifica el codi]
Sortides de palla[modifica | modifica el codi]

Sortides amb joc contrat[modifica | modifica el codi]

Sortides amb botifarra[modifica | modifica el codi]

Contrasortides[modifica | modifica el codi]

Arrastrades[modifica | modifica el codi]

El Descart[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Guilera i Aguera, Llorenç. Com es juga a la botifarra. Almon, 1999. ISBN 84-95186-07. 


Guilera i Aguera, Llorenç. Jugades clau de la botifarra. Almon, 2002. ISBN 84-95186-18-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Butinet Una pàgina amb un programa d'ordinador per jugar a la botifarra ja sigui contra l'ordinador o en xarxa.