Joc de llàgrimes
  Joc de llàgrimes[1] |
|
|---|---|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Neil Jordan |
|
|
|
| Producció: | Stephen Woolley |
|
|
|
| Guió: | Neil Jordan |
|
|
|
| Música: | Anne Dudley |
|
|
|
| Fotografia: | Ian Wilson |
|
|
|
| Muntatge: | Kant Pan |
|
|
|
| Protagonistes: | Stephen Rea Jaye Davidson Miranda Richardson Forest Whitaker |
|
Dades i xifres |
|
| Països: | Regne Unit Japó |
| Data d'estrena: | 1992 |
| Gènere: | drama romàntic |
| Duració: | 112 min. |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | Miramax Films |
| Pressupost: | 2,3 milions de dòlars |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Crying Game” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Joc de llàgrimes (títol original en anglès The Crying Game) es una pel·lícula popular i críticament aclamada del 1992 escrita i dirigida per Neil Jordan. La pel·lícula explora temes de raça, gènere, nacionalitat, i sexualitat amb el teló de fons del conflicte d'Irlanda del Nord.
La pel·lícula va guanyar un Oscar al millor guió original després de ser nominada també a la millor pel·lícula, millor director i millor actor secundari (Jaye Davidson).
Taula de continguts |
Argument [modifica]
L'organització terrorista IRA segresta a un soldat britànic. Durant el confinament, el presoner entaula amistat amb Fergus, un dels terroristes, i li demana que si finalment el maten vagi a veure la seva xicota. Més tard, Fergus, fugint dels seus companys, acudeix al pub on treballa Dil, la xicota del soldat britànic.
Repartiment [modifica]
- Stephen Rea: Fergus
- Forest Whitaker: Jody
- Miranda Richardson: Jude
- Jaye Davidson: Dil
- Adrian Dunbar: Maguire
- Breffni McKenna: Tinker
- Joe Savino: Eddie
- Birdy Sweeney: Tommy
- Andrée Bernard: Jane
- Jim Broadbent: Col
- Ralph Brown: Dave
Premis [modifica]
D'entre tots els premis i nominacions que ha rebut la pel·lícula, els principals són:[2]
- 1993 - Premis de l'Acadèmia de Hollywood
- Oscar al millor guió original.
- Nominacions a: millor pel·lícula, millor director, millor muntatge, millor actor, i millor actor secundari.
- 1993 - Premis BAFTA
- BAFTA a la millor pel·lícula britànica
- Nominacions a: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor actor, i millor actor secundari.
- 1993 - Premis Globus d'Or
- Nominació al Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica.
- 1994 - Premis Goya
- Nominació al Goya a la millor pel·lícula europea.
Banda sonora [modifica]
La banda sonora de la pel·lícula va ser produïda per Anne Dudley i Pet Shop Boys, i va sortir al mercat el 23 de febrer de 1993.[3][4]
- The Crying Game - interpretada per Boy George (3:22)
- When a Man Loves a Woman - interpretada per Percy Sledge (2:51)
- Live for Today - interpretada per Cicero/Sylvia Mason-James (4:04)
- Let the Music Play - interpretada per Caroll Thompson (6:43)
- White Cliffs of Dover - interpretada per The Blue Jays (2:53)
- Live for Today (Reprise) - interpretada per Cicero/Sylvia Mason-James (2:47)
- The Crying Game (Reprise) - interpretada per Dave Berry (2:42)
- Stand by Your Man - interpretada per Lyle Lovett (2:44)
- The Soldier's Wife (2:05)
- It's in My Nature (2:25)
- March to the Execution (1:57)
- I'm Thinking of Your Man (1:45)
- Dies Irae (0:52)
- The Transformation (4:52)
- The Assassination (4:03)
- The Soldier's Tale (2:45)
Referències [modifica]
- ↑ Títol en català, a ÉsADir
- ↑ Nominacions i premis, a IMDB (anglès)
- ↑ Informació de la banda sonora, a Amazon (anglès)
- ↑ Detalls de la banda sonora, a IMDB (anglès)
Enllaços externs [modifica]
- Fitxa de la pel·lícula, a IMDB (anglès)
- Fitxa de la pel·lícula, a AllMovie (anglès)
- Fitxa de la pel·lícula, a FilmAffinity (castellà)
- Article sobre la banda sonora, a FilmTracks (anglès)
