Jocelyn Bell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jocelyn Bell Burnell (15 de juliol del 1943, Belfast, Irlanda) és una astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d'un pulsar juntament amb el seu tutor de tesi, Antony Hewish.

Bell Burnell va néixer a Irlanda del Nord, on el seu pare fou arquitecte del planetari Armagh. Disposava d'una gran biblioteca i animà la seva filla a llegir. Ella se n'interessà especialment pels llibres d'astronomia.

Quan tenia onze anys va suspendre l'examen 11+, i els seus pares l'enviaren a la Mount School, a York (Anglaterra), un col·legi quàquer per a noies, on fou molt impressionada per un mestre de física que l'ensenyà que:

«No has d'aprendre muntanyes i muntanyes de dades; només aprèn unes poques coses clau, i... llavors podràs aplicar-les i construir i desenvolupar sobre elles... Fou un gran mestre, i em mostrà com, en realitat, la física era senzilla».

Més endavant, Bell Burnell assistí a les universitats de Glasgow i Cambridge. A Cambridge treballà amb Hewish i altres persones en la construcció d'un radiotelescopi per emprar els destells interplanetaris en l'estudi dels quàsars, que havien estat descoberts feia poc (els destells interplanetaris permeten distingir fonts compactes de les distants). Detectant un petit patró en els registres de les lectures que se seguiren pel cel amb els estels, Bell Burnell descobrí que es tractava d'un pols regular, aproximadament un per segon. El denominà temporalment LGM1 (Little Green Man 1: petit home verd 1) i finalment identificà la font com una estel de neutrons de ràpida rotació.

Després d'acabar el seu doctorat, Jocelyn Bell treballà a la Universitat de Southampton, la University College de Londres i el Royal Observatory a Edimburg, abans de convertir-se en professora de física a l'Open University durant deu anys, i després com a professora visitant a la Universitat de Princeton. Abans de jubilar-se, Bell Burnell fou degana de ciències a la Universitat de Bath entre els anys 2001 i 2004, i presidenta de la Royal Astronomical Society entre el 2002 i el 2004. Actualment és professora visitant a la Universitat d'Oxford.

Tot i que, com és ben sabut, no va obtenir el Premi Nobel juntament amb Hewish per llur descobriment, sí que ha estat guardonada per moltes altres organitzacions. Va obtenir la medalla Michelson de l'Institut Franklin (1973, juntament amb Hewish). El 1978 li fou entregat el premi J. Robert Oppenheimer Memorial del Centre d'Estudis Teòrics de Miami. També ha rebut el premi Beatrice M. Tinsley de la Societat Astronòmica Americana (1987), el Magellanic Premium de la Societat Filosòfica Americana, el Jansky Lectureship de l'Observatori Radioastronòmic Nacional, i la medalla Herschel de la Royal Astronomical Society (1989). També ha rebut nombrosos títols honorífics, com el de Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic, així com Col·lega de la Royal Society.

És presidenta d'honor de la Burnell House, a l'Escola de Gramàtica Cambridge, a Ballymena, Irlanda del Nord i ha romàs en actiu com a quàquera i és consellera de l'Institut Faraday per a la ciència i la religió.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocelyn Bell Modifica l'enllaç a Wikidata