Jocs Olímpics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics
Olympic flag.svg
Propers Jocs Olímpics
JJOO d'estiu Brasil Rio de Janeiro, 2016
JJOO d'hivern Rússia Sotxi, 2014
JJOO d'estiu de la Joventut Xina Nanquín, 2014
JJOO d'hivern de la Joventut Noruega Lillehammer, 2016

Comitè Olímpic Internacional  · Medaller dels Jocs Olímpics
Vegeu aquesta plantilla

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;[nota 1] abreujat JJOO[nota 2]) són un esdeveniment internacional de gran importància que consisteixen en esports d'estiu i d'hivern en els quals milers d'atletes participen en diverses competicions. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dues-centes nacions.[1] En l'actualitat, els Jocs se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antigor, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs. Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació dels Jocs d'hivern, que comprenen els esports de neu i d'hivern, els Jocs Paralímpics per atletes amb discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per atletes adolescents. El COI s'ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços i canvis econòmics, polítics i tecnològics, la qual cosa ha allunyat els Jocs del pur amateurisme –tal com els imaginava Coubertin–, permetent la participació d'atletes professionals. La importància creixent dels mitjans de comunicació de massa ha comportat la comercialització i patrocini empresarial de l'esdeveniment. Pel que fa a les traves polítiques, les guerres mundials van causar la cancel·lació dels Jocs del 1916, 1940 i 1944, i també es van produir grans boicots durant la Guerra Freda que van afectar els Jocs del 1980 i 1984.

El moviment olímpic comprèn federacions esportives internacionals, comitès olímpics nacionals i comitès organitzadors per cada Jocs Olímpics específics. El COI –l'organisme que pren les decisions– escull la ciutat organitzadora de cada celebració dels Jocs. La ciutat amfitriona és la responsable d'organitzar i finançar l'esdeveniment. El programa olímpic, que determina els esports que es practiquen als Jocs, també és determinat pel COI. Hi ha diversos rituals i símbols olímpics, tals com la bandera olímpica, la torxa olímpica i les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs. Més de 13.000 atletes competeixen en els Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern en 33 esports diferents, en gairebé 400 competicions. Els atletes que finalitzen en primera, segona i tercera posició de cadascuna reben una medalla olímpica d'or, de plata i de bronze, respectivament.

Actualment, als Jocs Olímpics hi són representades gairebé totes les nacions. El creixement dels Jocs ha propiciat nombrosos entrebancs tals com boicots, dopatge, suborns i actes de terrorisme. Cada dos anys, atletes desconeguts poden atènyer la fama nacional i, en ocasions, internacional, gràcies als Jocs. A més, els Jocs també es converteixen en una oportunitat per la ciutat amfitriona i el seu país de presentar-se davant la resta del món.

Taula de continguts

Jocs Olímpics de l'antiguitat

Article principal: Jocs Olímpics de l'antiguitat
Estadi d'Olímpia, Grècia

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat eren festivals celebrats cada quatre anys al santuari de Zeus d'Olímpia, a Grècia. Hi competien representants de diverses ciutats-estat i reialmes de l'antiga Grècia. S'hi duien a terme esdeveniments principalment atlètics però també combats i curses de carros. Durant els Jocs, qualsevol mena de conflicte entre les ciutats-estat participants era posposat fins la seva finalització: aquest cessament d'hostilitats era conegut com «pau olímpica» o «treva olímpica».[2] L'origen dels Jocs Olímpics està envoltat de misteri i llegendes;[3] un dels mites més populars identifica Hèracles i el seu pare Zeus com els progenitors dels Jocs.[4][5][6] Segons la llegenda, fou Hèracles qui anomenà per primer cop els Jocs com «olímpics» i qui establí la costum de celebrar-los cada quatre anys.[7] El mite segueix explicant que, després que Hèracles completés els seus dotze treballs, construí l'Estadi Olímpic en honor a Zeus. Un cop completat, caminà 200 passos en línia recta i batejà aquesta distància com un «estadi» (en grec στάδιον, en llatí stadium); aquesta mesura esdevingué posteriorment una unitat de distància. D'altra banda, un altre mite associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia de la treva olímpica (en grec ἐκεχειρία).[8] La data d'implantació dels Jocs Olímpics de l'antiguitat més acceptada és l'any 776 aC; aquesta data es basa en inscripcions trobades a Olímpica en les quals es llisten els guanyadors d'una cursa a peu duta a terme cada quatre anys justament des del 776 aC.[9] Els Jocs de l'antiguitat consistien en curses, esdeveniments eqüestres i un pentatló (que comprenia salt, disc, javelina, cursa a peu i lluita).[10][11] La tradició diu que Coroebus, un cuiner de la ciutat d'Elis, fou el primer campió olímpic.[12]

Els Jocs Olímpics eren d'una importància religiosa fonamental, ja que consistien en esdeveniments esportius en paral·lel amb sacrificis d'honor tant a Zeus (l'estàtua del qual, tallada per Fídies, s'erigia en el seu temple d'Olímpia) com Pèlops (heroi diví i rei mític d'Olímpia). Pèlops era famós gràcies a la seva cursa de carros amb el rei Enomau de Pisa.[13] Els guanyadors de les competicions eren admirats i immortalitzats en poemes i estàtues.[14] El quadrienni entre cada Jocs –conegut com Olimpíada– era utilitzat pels grecs com una de les seves unitats de mesura. Els Jocs eren part d'un cicle conegut com els Jocs Panhel·lènics, els quals incloïen els Jocs pitis, els Jocs nemeus i els Jocs Ístmics.[15]

Els Jocs Olímpics assoliren el seu zenit en els segles VI i V aC, i posteriorment perderen importància a mesure que els romans guanyaven poder i influència a Grècia. No existeix un consens pel que fa a la finalització oficial dels Jocs, però la data que se sol citar és el 393 dC, quan l'emperador Teodosi I decretà que tots els cultes i pràctiques pagans havien de ser eliminats.[nota 3][16] Una altra data acceptada és el 426 dC, quan el successor de Teodosi I, Teodosi II, ordenà la destrucció de tots els temples grecs.[16]

Jocs Olímpics de l'era moderna

Predecessors

Baró Pierre de Coubertin

Des del segle XVII s'han documentat diversos usos del terme «olímpic» per descriure esdeveniments atlètics de l'era moderna. El primer d'aquests foren els Cotswold Olimpick Games, una trobada anual celebrada prop de Chipping Campden (Anglaterra) en la qual es practicaven diversos esports. Foren organitzats per primer cop per l'advocat Robert Dover entre 1612 i 1642, i des de llavors s'han celebrat més vegades fins l'actualitat. La British Olympic Association mencionà aquest jocs en la seva candidatura pels Jocs Olímpics de 2012 com «els primers indicis del començament de l'olimpisme britànic».[17]

L'Olympiade de la République, un festival nacional olímpic celebrat anualment del 1796 al 1798 a la França revolucionària, també intentà emular els Jocs Olímpics de l'antiguitat.[18] La competició incloïa moltes disciplines de l'antiga Grècia. Els Jocs de 1796 també significaren la introducció del sistema mètric a l'esport.[18]

El 1850, el Dr. William Penny Brookes inicià una Classe Olímpica a Much Wenlock, Shropshire, Anglaterra. El 1859, Brookes li canvià el nom a Wenlock Olympian Games (Jocs Olímpics de Wenlock). Aquest festival esportiu anual encara se celebra avui en dia.[19] La Wenlock Olympian Society fou fundada pel Dr. Brookes el 15 de novembre de 1860.[20]

Entre el 1862 i el 1867, Liverpool acollí el Grand Olympic Festival (Gran Festival Olímpic), celebrat anualment. Concebuts per John Hulley i Charles Melly, aquests jocs foren els primers de naturalesa totalment amateur i també els primers de perspectiva internacional, encara que només hi podien competir «cavallers amateurs» (gentlemen amateurs).[21][22] El programa de la primera Olimpíada moderna d'Atenes del 1896 fou gairebé idèntic que el d'aquest Olympic Festival de Liverpool.[23] El 1865, Hulley, Dr. Brookes i E.G. Ravenstein fundaren la National Olympian Association a Liverpool, precursora de la British Olympic Association. Els seus postulats fundacionals proveïren el marc de treball de la Carta Olímpica Internacional.[24] El 1866 s'organitzaren uns Jocs Olímpics nacionals a la Gran Bretanya, concretament al Crystal Palace de Londres.[25]

Ressorgiment

Segell postal de la primera emissió olímpica grega

L'interès dels grecs de recuperar els Jocs Olímpics s'inicià amb la Guerra d'independència de Grècia respecte l'Imperi Otomà el 1821. La proposta fou feta per primer cop pel poeta i editor de diari Panagiotis Soutsos en el seu poema Diàleg dels morts, publicat el 1833.[26] Evangelos Zappas, un ric filàntrop grecoromanès, escrigué al rei Otó I de Grècia el 1856 per oferir-li finançar la recuperació permanent dels Jocs Olímpics.[27] Zappas patrocinà els primers Jocs Olímpics el 1859 (coneguts com «Jocs Olímpics de Zappas»), els quals foren celebrats a la plaça de la ciutat d'Atenes. Els atletes participants eren provinents de Grècia i de l'Imperi Otomà. Zappas també finançà la restauració de l'antic estadi Panathinaikó per tal que pogués acollir tots els futurs Jocs Olímpics.[27]

L'estadi acollí els Jocs Olímpics el 1870 i el 1875.[28] El 1870 hi assistiren 30.000 espectadors; pel que fa al 1875, no es disposa de les dades d'assistència.[29] El 1890, després d'assistir als Jocs Olímpics de la Wenlock Olympian Society, el baró Pierre de Coubertin fundà el [[Comitè Olímpic Internacional (COI).[30] Coubertin amplià les idees i treball de Brookes i Zappas amb l'objectiu d'establir uns Jocs Olímpics rotatius internacionals que tinguessin lloc cada quatre anys.[30] Va presentar aquestes idees durant el primer Congrés Olímpic del recentment fundat Comitè Olímpic Internacional. Aquesta trobada fou celebrada del 16 al 23 de juny de 1894 a la Universitat de París. El darrer dia del congrés es decidí que els primers Jocs Olímpics –sota els auspicis del COI– es celebrarien a Atenes el 1896.[31] El COI elegí l'escriptor grec Demetrius Vikelas com el seu primer president.[32]

Els Jocs de 1896

Article principal: Jocs Olímpics d'estiu de 1896
La cerimònia d'obertura a l'estadi Panathinaikó

Els primers Jocs celebrats sota els auspicis del COI foren acollits per l'estadi Panathinaikó atenenc l'any 1896. Els Jocs reuniren 14 nacions i 241 atletes que competiren en 43 esdeveniments.[33] Zappas i el seu cosí Konstantinos Zappas havien deixat al govern grec un fons per finançar els Jocs Olímpics futurs, el qual fou utilitzat per ajudar a finançar els Jocs de 1896.[34][35][36] George Averoff contribuí de manera generosa a la restauració de l'estadi durant la preparació dels Jocs.[37] El govern grec també aportà finançament, el qual esperaven recuperar gràcies a la venda d'entrades i a la venda del primer conjunt de segells commemoratius olímpics.[37]

Els funcionaris grecs i el públic estaven entusiasmats davant l'experiència d'acollir uns Jocs Olímpics. Aquest sentiment era compartit per molts dels atletes, els quals fins i tot demanaren que Atenes fos la ciutat amfitriona permanent dels Jocs. El COI, però, tenia previst celebrar els següents Jocs en diferents ciutats del món: els segons Jocs Olímpics foren celebrats a París.[38]

Canvis i adaptacions

Article principal: Jocs Olímpics d'estiu

Després de l'èxit dels Jocs de 1896, l'esdeveniment va entrar en un període d'estancament que amenaçà la seva pervivència. Els Jocs Olímpics celebrats a l'Exposició Universal de París de 1900 i a la de St. Louis de 1904 foren tan sols atraccions secundàries, de poca importància. Els Jocs de París no tingueren estadi, però foren notables pel fet que fou el primer cop que les dones hi prengueren part. Pel que fa als Jocs de St. Louis (Estats Units), hi participaren uns 650 atletes dels quals 580 eren estatunidencs. Aquesta naturalesa homogènia no fou gens positiva pel moviment olímpic.[39] Els Jocs es recuperaren quan es celebraren a Atenes els Jocs Intercalats de 1906 (anomenats així perquè foren els segons Jocs celebrats durant la tercera olimpíada). Aquests Jocs no són reconeguts oficialment pel COI i des de llavors no s'han celebrat cap més Jocs amb aquesta particularitat. Els Jocs de 1906 atragueren gran quantitat de participants internacionals i generaren molt d'interès públic; de fet, marcaren el començament d'un increment de la popularitat i de la magnitud dels Jocs Olímpics.[40]

Jocs Olímpics d'hivern

Article principal: Jocs Olímpics d'hivern
Un partit d'hoquei sobre gel dels Jocs Olímpics d'hivern de 1928 celebrats a St. Moritz, Suïssa

Els Jocs Olímpics d'hivern foren creats per presentar competicions esportives de neu i gel que eren impossibles de dur a terme durant els Jocs d'estiu. El patinatge artístic (1908 i 1920) i l'hoquei sobre gel (1920) formaren part dels Jocs Olímpics d'estiu. El COI volia ampliar aquesta llista d'esports per incloure altres activitats d'hivern. En el Congrés Olímpic de 1921 de Lausana es decidí celebrar una versió hivernal dels Jocs Olímpics. El 1924 es digué a terme una setmana d'esports d'hivern (de fet, d'onze dies) a Chamonix, França, en connexió amb els Jocs de París celebrats tres mesos més tard; aquest esdeveniment es considera, doncs, com els primers Jocs d'hivern.[41] Tot i que inicialment el COI tenia la intenció que el mateix país organitzés tant els Jocs d'estiu com els d'hivern, aquesta idea s'abandonà ràpidament i dictà que els Jocs Olímpics d'hivern s'havien de celebrar cada quatre anys i durant el mateix any que el seu homòleg d'estiu.[42] Aquesta tradició es mantingué fins els Jocs de 1992 d'Albertville, França; a partir de llavors, començant amb els Jocs de 1994, els Jocs Olímpics d'hivern es celebren cada quatre anys, dos anys després de cada Jocs Olímpics d'estiu.

Jocs Paralímpics

Article principal: Jocs Paralímpics

El 1948, Sir Ludwig Guttmann, determinat a promocionar la rehabilitació de soldats després de la Segona Guerra Mundial, organitzà un esdeveniment multiesportiu entre diversos hospitals coincidint amb els Jocs Olímpics de Londres de 1948. Aquest esdeveniment, conegut com Jocs de Stoke Mandeville, esdevingué una celebració esportiva anual. Durant els dotze anys posteriors, Guttmann, juntament amb altres, continuà amb els esforços per aprofitar l'esport com una via cap a la curació. Pels Jocs Olímpics de 1960, celebrats a Roma, Guttmann portà 400 atletes per competir en els «Jocs Olímpics paral·lels», que finalment foren coneguts com els primers Jocs Paralímpics. Des de llavors, els Paralímpics s'han celebrat cada any olímpic. Des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 de Seül, la ciutat amfitriona dels Jocs Olímpics també és l'amfitriona dels Jocs Paralímpics.[43] El 2001, el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el Comitè Paralímpic Internacional (CPI) signaren un acord per garantir que les ciutats amfitriones serien escollides per acollir tant els Olímpics com els Paralímpics.[44][45] L'acord entrà en vigor en els Jocs Olímpics d'estiu de 2008 a Pequín i els Jocs Olímpics d'hivern de 2010 a Vancouver. El president del comitè organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Londres 2012, Sebastian Coe, manifestà sobre els Paralímpics i els Olímpics de 2012 a Londres que:[46]

« (català)  Volem canviar l'actitud pública envers la discapacitat, celebrar l'excel·lència de l'esport paralímpic i consagrar des de bon principi que els dos Jocs són un tot integrat. (anglès) We want to change public attitudes towards disability, celebrate the excellence of Paralympic sport and to enshrine from the very outset that the two Games are an integrated whole. »
— Sebastian Coe

Jocs Olímpics de la Joventut

Article principal: Jocs Olímpics de la Joventut

El 2010, els Jocs Olímpics foren complementats amb els Jocs de la Joventut, els quals donen l'oportunitat de competir a atletes d'edats compreses entre els 14 i els 18 anys. Els Jocs Olímpics de la Joventut foren concebuts pel president del COI Jacques Rogge el 2001 i foren aprovats durant el 119è congrés del COI.[47][48] Els primers Jocs d'estiu de la Joventut se celebraren a Singapur del 14 al 26 d'agost del 2010, i els Jocs d'hivern de la Joventut inaugurals foren acollits per Innsbruck dos anys més tard.[49] Aquests Jocs són més curts que els Jocs sèniors; la versió d'estiu dura dotze dies, i la d'hivern, dotze.[50] El COI permet que 3.500 atletes i 875 àrbitres participin als Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut, i 970 atletes i 580 àrbitres als homòlegs d'hivern.[51][52] Els esports presents en els Jocs de la Joventut coincideixen amb els programats pels Jocs sèniors, tot i que hi ha algunes variacions, entre les quals un CON mixte i equips mixtes, així com un nombre reduït de disciplines i esdeveniments.[53]

Jocs recents

Dels 241 que representaren 14 nacions l'any 1896, els Jocs han crescut fins a uns 10.500 competidors de 204 nacions diferents als Jocs d'estiu de 2008.[54] L'abast i escala dels Jocs d'hivern són més petits: per exemple, Torí va acollir 2.508 atletes de 80 nacions que competiren en 84 esdeveniments durant els Jocs d'hivern de 2006.[55] Durant els Jocs, la majoria d'atletes i àrbitres s'allotgen a la Vila Olímpica. La intenció d'aquesta vila és ser la llar de tots els participants olímpics, i s'hi poden trobar cafeteries, restaurants, clíniques de salut i locals per a l'expressió religiosa.[56]

El COI permeté, fins un cert moment, la formació de Comitès Olímpics Nacionals que representen nacions que no complien els requeriments estrictes de sobirania política que demanen altres organitzacions internacionals. Com a resultat, s'ha permès a les colònies i territoris dependents competir als Jocs Olímpics: això inclou territoris tals com Puerto Rico, Bermuda i Hong Kong, els quals competeixen com a nacions separades tot i formar part legalment d'un altre país.[57] Tanmateix, la versió actual de la Carta Olímpica permet l'establiment de nous Comitès Olímpics Nacionals per representar nacions que siguin «un Estat independent reconegut per la comunitat internacional».[58] Com a conseqüència, no és permeté la formació dels CON de Sint Maarten i Curaçao quan van aconseguir el mateix estatus constitucional Aruba l'any 2010, tot i que el COI havia reconegut el Comitè Olímpic d'Aruba l'any 1986.[59][60]

Impacte socioeconòmic en les ciutats i països amfitrions

Molts economistes són escèptics pel que fa als beneficis econòmics que aporten el fet d'acollir uns Jocs Olímpics, fent èmfasi en el fet que aquests «megaesdeveniments» solen tenir uns grans costos però els beneficis tangibles de retorn a llarg termini són relativament petits. Al contrari, l'acolliment (o fins i tot, la candidatura) d'uns Jocs Olímpics sembla que incrementa les exportacions del país, ja que aquest país amfitrió o candidat envia una senyal de «voluntat oberta de comerç».[61] A més, alguns estudis suggereixen que l'acolliment d'uns Jocs Olímpics d'estiu té un fort impacte positiu sobre les contribucions filantròpiques de corporacions que tenen la seu central al país en qüestió, la qual cosa sembla beneficiar el sector no lucratiu local. Aquest efecte positiu comença en els anys anteriors als Jocs i pot persistir durant força anys després de la celebració, tot i que no permanentment. Aquesta afirmació suggereix que acollir uns Jocs Olímpics pot crear oportunitats per les ciutats per influenciar les corporacions locals de manera que beneficiïn el sector no lucratiu local i també la societat civil.[62] Els Jocs també tenen diversos efectes negatius sobre la comunitat que els acull: per exemple, el COHRE informà que els Jocs Olímpics van causar el desplaçament de més de dos milions de persones al llarg de dues dècades, sovint afectant de manera desproporcionada grups desafavorits.[63]

Comitè Olímpic Internacional

Article principal: Comitè Olímpic Internacional
Oficines centrals del COI de Lausana, Suïssa

El moviment olímpic comprèn un gran nombre d'organitzacions i federacions esportives nacionals i internacionals, col·laboradors mediàtics, atletes, àrbitres, jutges i qualsevol altre tipus de persona o institució que estigui d'acord amb complir les normes de la Carta Olímpica.[64] Com a organització paraigües de l'olimpisme, el Comitè Olímpic Internacional (COI) és el responsable d'escollir la ciutat amfitriona, de supervisar la planificació dels Jocs Olímpics, d'actualitzar i aprovar el programa esportiu i de negociar els drets de patrocini i d'emissió de l'esdeveniment.[65]

El moviment olímpic està composat de tres elements principals:

Les llengües oficials del moviment olímpic són l'anglès i el francès. L'altre idioma utilitzat als Jocs Olímpics és el del país amfitrió (poden ser diversos idiomes si es dóna el cas que un país té més d'una llengua oficial a part de l'anglès o el francès). Cada proclamació (per exemple, la presentació de cada país durant la desfilada de nacions a la cerimònia d'obertura) es pronuncia en aquests tres (o més) idiomes, o en els dos principals depenent de si el país amfitrió és un país de parla anglesa o francesa.[68]

Crítiques

El COI ha estat sovint criticat per ser una organització intractable, molts membres del qual estan al comitè de per vida. Els períodes presidencials d'Avery Brundage i Joan Antoni Samaranch foren especialment controvertits. Brundage fou president durant més de 20 anys, i durant el seu mandat protegí els Jocs Olímpics de tota implicació política i influència de la publicitat.[69] Fou acusat de racisme –per la gestió que va fer del problema de l'apartheid amb la delegació sud-africana– i d'antisemitisme.[70] D'altra banda, Samaranch fou acusat de nepotisme i de corrupció.[71] Els vincles de Samaranch amb el règim franquista espanyol també han estat una font de crítiques.[72]

El 1998 es descobrí que diversos membres del COI havien acceptat suborns de membres del comitè de la candidatura de Salt Lake City pels Jocs Olímpics d'hivern de 2002. El COI va dur a terme una investigació que causà finalment la dimissió de quatre membres i l'expulsió d'uns altres sis. Aquest escàndol també fou l'inici de més reformes pel que fa al procés de selecció de les ciutats amfitriones per prevenir casos similars en el futur.[73]

Un documental de la cadena del Regne Unit BBC emès l'agost del 2004, titulat Panorama: Buying the Games ('Panorama: compra dels Jocs'), investigà l'acceptació de suborns durant el procés de candidatures pels Jocs Olímpics d'estiu de 2012.[74] El documental defensava que era possible subornar els membres del COI perquè votessin per una particular ciutat candidata. Després que París fos derrotada per un estret marge en la seva cursa per acollir els Jocs de 2012,[75] l'alcalde parisenc Bertrand Delanoë acusà de manera específica el primer ministre britànic Tony Blair i el comitè de la candidatura londinenca (encapçalat per l'excampió olímpic Sebastian Coe) de trencar les regles del procés de candidatura. Va citar el president francès Jacques Chirac com a testimoni, el qual oferí entrevistes cauteloses pel que fa a la seva implicació en el cas.[76] L'al·legació mai arribà a ser estudiada a fons. La candidatura de Torí pels Jocs Olímpics d'hivern de 2006 també estigué envoltada de controvèrsia. Un membre prominent del COI, Marc Hodler, molt proper a la candidatura rival de Sion, Suïssa, denuncià suborns de membres del COI per part de membres del comitè organitzador de Torí. Aquestes acusacions conduïren a una àmplia investigació, però també serviren per empitjorar l'opinió de molts membres del coi envers la candidatura de Sion i segurament al final contribuïren que Torí obtingués la nominació com a ciutat amfitriona.[77]

El juliol de 2012, la Lliga Antidifamació descrigué el rebuig continu del COI a fer un moment de silenci durant la cerimònia d'obertura en record dels onze atletes israelites assassinats per terroristes palestins durant els Jocs Olímpics d'estiu de Munic de 1972 com «una insensibilitat tenaç i continuada i una crueltat envers la memòria dels atletes israelites assassinats».[78]

Comercialització

Article principal: Cost dels Jocs Olímpics

Originalment, el COI es resistí a obtenir finançament de patrocinadors corporatius. No fou fins que el president del COI Avery Brundage es jubilà l'any 1972 que aquest organisme començà a explorar el potencial del medi televisiu i dels mercats de publicitat lucratius disponibles.[79] Sota el lideratge de Joan Antoni Samaranch, els Jocs es començaren a orientar cap a patrocinadors internacionals que tenien la intenció de vincular els seus productes amb la marca olímpica.[80]

Pressupost

Durant la primera meitat del segle XX, el COI operà amb un baix pressupost.[80][81] Avery Brundage, president del COI des del 1952 fins al 1972, rebutjà tots els intents de vincular els Jocs Olímpics amb interessos comercial.[79] Brundage creia que el lobby d'interessos corporatius tindria un impacte excessiu sobre els processos de decisió del COI.[79] L'oposició de Brundage envers aquest possible flux d'ingressos feia que el COI deixés als comitès organitzadors negociar els seus propis contractes de patrocini i utilitzar els símbols olímpics.[79] Quan Brundage abandonà el COI, l'organisme tenia uns actius de 2 milions de dòlars; vuit anys després, les arques del COI havien augmentat fins als 45 milions.[79] Aquest increment fou degut principalment a un canvi en la ideologia envers l'expansió dels Jocs mitjançant els patrocinis corporatius i la venda de drets televisius.[79] Quan Samaranch fou elegit president del COI l'any 1980, el seu desig era convertir el COI en un organisme independent pel que fa a la matèria financera.[81]

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 representaren un punt d'inflexió de la història olímpica. El comitè organitzador de Los Angeles, liderat per Peter Ueberroth, fou capaç de generar un superàvit de 225 milions de dòlars, quantitat sense precedents en l'època.[82] El comitè organitzador pogué obtenir tant d'excedent en part gràcies a la venda de drets de patrocini exclusius a certes empreses.[82] El COI pretenia obtenir el control d'aquests drets de patrocini. Samaranch ajudà a establir el Programa Olímpic (TOP, en anglès) el 1986 amb l'objectiu de crear una marca olímpica.[80] La pertinença al TOP era –i continua sent– molt exclusiva i cara. Les quotes són de cinquanta milions de dòlars per l'afiliació quadriannal.[81] Els membres del TOP reberen drets de publicitat globals exclusius per la seva categoria de producte així com el permís d'ús dels símbols olímpics (inclosos els anells olímpics) en les seves publicacions i anuncis.[83]

Efecte de la televisió

Una vinyeta dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936 on l'autor imagina l'any 2000, quan els espectadors hauran estat substituïts per la televisió i la ràdio i els seus crits d'ànim sortiran dels altaveus.

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1936 de Berlín foren els primers Jocs emesos per televisió, encara que només a l'audiència local.[84] Més tard, els Jocs Olímpics d'hivern de 1956 foren els primers Jocs Olímpics televisats internacionalment,[85] i els següents foren els primers en els quals es vengueren els drets d'emissió a cadenes de televisió: la CBS pagà 394.000 dòlars pels drets nord-americans,[86] i la Unió Europea de Radiodifusió (UER) 660.000 dòlars pels drets europeus.[80] Durant les dècades posteriors, els Jocs Olímpics esdevingueren un dels fronts ideològics de la Guerra Freda. Les superpotències es disputaven la supremacia política, i el COI volia treure profit d'aquest intensificat interès mitjançant les emissions televisives i radiofòniques.[86] La venda de drets d'emissió ajudà al COI a augmentar la visibilitat dels Jocs i, en conseqüència, generar més interès, la qual cosa al seu torn creava més atracció davant dels possibles anunciants a la televisió. Aquest cicle permeté que el COI fes pagar unes taxes cada cop més altes pels drets televisius.[86] Per exemple, la CBS pagà 375 milions de dòlars pels drets dels Jocs Olímpics d'hivern de 1998,[87] i l'NBC es gastà 3.500 milions de dòlars per adquirir els drets d'emissió de tots els Jocs Olímpics en el període de 2000 a 2012.[80]

L'audiència televisiva incrementà de manera exponencial des de la dècada de 1960 fins a finals de segle XX. Aquest fet fou degut a la utilització de satèl·lits per possibilitat l'emissió en directe per televisió dels Jocs l'any 1964, i a la introducció de la televisió en color l'any 1968.[88] Les estimacions d'audiència global dels Jocs Olímpics d'estiu de 1968 de Ciutat de Mèxic foren de 600 milions; dels Jocs Olímpics d'estiu de 1984 de Los Angeles, de 900 milions; pel que fa a l'any 1992, dels Jocs Olímpics de Barcelona, el nombre ja havia augmentat fins el 3.500 milions.[89] Tanmateix, durant els Jocs Olímpics d'estiu de 2000 de Sydney, l'NBC aconseguí l'audiència més baixa en uns Jocs Olímpics (tant d'hivern com d'estiu) des de l'any 1968.[90] Aquest fet fou atribuït a dos factors: en primer lloc, a l'increment de la competència dels canals de cable i, en segon lloc, a Internet, gràcies el qual ja es podien mostrar els resultats i el vídeo en temps real. Les empreses televisives encara depenien del contingut gravat i, per tant, en diferit, el qual estava esdevenint obsolet en plena era de la informació.[91] La caiguda de les audiències significar que els estudis de televisió hagueren de regalar temps publicitari gratuït.[92] Amb tals costos d'emissió dels Jocs, la pressió afegida d'Internet i la competència del cable, el lobby televisiu sol·licità concessions del COI per incrementar les quotes d'audiència.[93] El COI respongué fent una sèrie de canvis al programa olímpic. Durant els Jocs d'estiu, la competició de gimnàstica fou estesa de set a nou nits, i s'afegí una Gala de campions per atraure més interès.[94] El COI també expandí els esdeveniments de natació i de salts de trampolí, els quals eren esports populars amb una forta base d'espectadors televisius.[94] Finalment, el lobby televisiu nord-americà fou capaç de dictar quan s'havien de celebrar certs esdeveniments de tal manera que poguessin ser emesos en horari de màxima audiència als Estats Units, tenint en compte les diferències horàries.[95] Els resultats d'aquests canvis foren diversos: l'audiència dels Jocs Olímpics d'hivern de 2006 de Torí fou considerablement més baixa que la dels Jocs de 2002, però la dels Jocs Olímpics d'estiu de 2008 de Pequín veié un intens creixement.[92][96]

Controvèrsia

La venda de la marca olímpica ha estat causa de controvèrsia. L'argument és que els Jocs han esdevingut indistingibles respecte qualsevol altre espectacle esportiu comercialitzat.[83] Es presentaren crítiques específiques davant del COI per la saturació de mercat durant els Jocs de 1996 d'Atlanta i els de 2000 de Sydney. Les ciutats estaven plenes d'empreses i venedors intentant vendre objectes relacionats amb l'olimpisme.[97] El COI manifestà que intentaria tractar-ho per prevenir-ho de cara a Jocs futurs.[97] Una altra crítica és que els Jocs són finançats per les ciutats amfitriones i els governs nacionals; el COI no assumeix cap part del cost i, tanmateix, controla tots els drets i beneficis obtinguts gràcies als símbols olímpics. El COI també es queda amb un percentatge de tots els ingressos de patrocini i de drets d'emissió.[83] Les ciutats amfitriones segueixen competint fervorosament per aconseguir el dret d'acollir els Jocs tot i que no tinguin cap certesa que les seves inversions retornaran.[98] Un estudi ha demostrat que el comerç dels països que han acollit uns Jocs Olímpics és al voltant d'un 30% major que el de la resta.[99] A més a més, aquest mateix estudi també descobreix que les candidatures fallides per aconseguir acollir uns Jocs tenen un efecte positiu similar sobre les exportacions, la qual cosa potser podria indicar que l'efecte olímpic sobre el comerç es pot atribuir al senyal que envia un país quan presenta la seva candidatura i no pas al propi acte d'acollir un esdeveniment de tal magnitud.[99]

Símbols

Article principal: Símbols olímpics
La bandera olímpica

L'olimpisme utilitza símbols per representar els ideals que propugna la Carta Olímpica. El símbol olímpic –més conegut com els anells olímpics– consisteix en cinc anells entrellaçats i representa la unitat dels cinc continents habitats (Àfrica, Amèrica, Àsia, Oceania i Europa). La versió acolorida dels anells –blau, groc, negre, verd i vermell– sobre un camp blanc forma la bandera olímpica. Aquests colors foren escollits perquè cada nació en tenia almenys un a la seva bandera nacional. La bandera fou adoptada l'any 1914 i onejà per primer cop durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 a Anvers, Bèlgica. Des de llavors ha estat alçada en totes les celebracions dels Jocs.[100]

El lema olímpic, Citius, Altius, Fortius –expressió llatina que significa 'més ràpid, més alt, més fort'– fou proposat per Pierre de Coubertin l'any 1894 i ha estat oficial des del 1924. El lema fou encunyat per l'amic de Coubertin Henri Didon, cura dominicà, per una reunió juvenil l'any 1891.[101]

Els ideals olímpics de Coubertin es troben expressats al credo olímpic:[100]

« El més important en els Jocs Olímpics no és participar sinó prendre'n part, de la mateixa manera que el més important en la vida no és el triomf sinó l'esforç. L'essencial no és haver conquerit sinó haver lluitat bé. »

Mesos abans de cada Jocs, la flama olímpica és encesa a Olímpia en una cerimònia que intenta reflectir els antics rituals grecs. Una artista, que representa una sacerdotessa, encén una torxa posant-la dintre d'un mirall parabòlic que focalitza els raigs solars; llavors, amb la torxa, encén la torxa del primer rellevista i inicia així el relleu de la torxa olímpica que ha de fer arribar la flama fins l'estadi de la ciutat amfitriona dels Jocs. Allí, la torxa té un paper important en la cerimònia d'obertura.[102] Encara que la flama ha estat un símbol olímpic des del 1928, el relleu fou introduït en els Jocs Olímpics d'estiu de 1936 com un intent del govern alemany de promoure la seva ideologia nacionalsocialista.[100]

La mascota olímpica, un animal o figura humana que representa el patrimoni cultural del país amfitrió, fou introduïda l'any 1968. Tingué un paper important en la promoció dels Jocs a partir dels Jocs de 1980, quan la mascota russa Misha va prendre fama mundial.[103]

Cerimònies

Escena de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2012 de Londres
Cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2008 de Pequín
Cerimònia d'entrega de medalles durant els Jocs Olímpics d'estiu de 2008
Article principal: Cerimònia olímpica

Obertura

Tal com dicta la Carta Olímpica, hi ha diversos elements que envolten la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics. Aquesta cerimònia té lloc abans que els esdeveniments esportius.[104][105] La majoria d'aquests rituals s'establiren en els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 a Anvers.[106] La cerimònia sol començar amb l'alçament de la bandera nacional del país amfitrió i la representació del seu himne nacional.[104][105] A continuació, la nació amfitriona presenta mostres artístiques musicals, cant, dansa i teatre representatius de la seva cultura.[106] Les representacions artístiques han augmentat amb el pas dels anys en magnitud i complexitat a mesura que els diferents amfitrions han anat intentant dur a terme una cerimònia que sigui més memorable que la del seu predecessor. Pel que fa als costos, per exemple, la cerimònia dels Jocs de Pequín del 2008 van costar 100 milions de dòlars; la majoria d'aquesta partida va anar pel segment artístic.[107]

Després de la porció artística de la cerimònia, els atletes fan una desfilada d'entrada a l'estadi agrupats per nació. Tradicionalment, Grècia és la primera en entrar en honor als orígens dels Jocs Olímpics. Després d'aquesta, les delegacions de cada nació entren a l'estadi seguint l'ordre alfabètic segons la llengua escollida del país amfitrió. Els atletes del país amfitrió, a més, són els darrers en desfilar. Durant els Jocs Olímpics d'estiu de 2004, celebrats a Atenes, excepcionalment la bandera grega fou la primera en entrar a l'estadi i la delegació grega entrà al final. Després de la desfilada es fan els parlaments i s'inauguren formalment els Jocs. Finalment, els rellevistes porten la torxa a l'estadi; el darrer rellevista –sovint un atleta olímpic famós de la nació amfitriona– és l'encarregat d'encendre la flama olímpica al peveter de l'estadi.[104][105]

Clausura

La cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics té lloc després que hagin conclòs tots els esdeveniments esportius. Els abanderats (atletes que porten la bandera nacional) de cada país participant entren a l'estadi seguits dels atletes, els quals entren tots junts, sense distinció nacional.[108] S'alcen tres banderes nacionals mentre sonen els respectius himnes nacionals: la bandera del país amfitrió, la bandera grega i la bandera del país que acollirà els següents Jocs Olímpics d'estiu o d'hivern.[108] El president del comitè organitzador i el president del COI fan els seus discursos de clausura, es clouen oficialment els Jocs i s'extingeix la flama olímpica.[109] L'alcalde de la ciutat organitzadora dels Jocs transfereix una bandera olímpica especial al president del COI, qui llavors la traspassa a l'alcalde de la ciutat que acollirà els següents Jocs Olímpics; això es coneix com «cerimònia d'Anvers».[110] La nació amfitriona següent també fa una breu introducció amb mostres artístiques de dansa i teatre de la seva cultura.[108]

Cerimònia d'entrega de medalles

Després de la conclusió de cada esdeveniment esportiu se celebra la respectiva cerimònia d'entrega de medalles. Els atletes o equips guanyadors, els que queden en segon lloc i els que queden en tercer lloc es col·loquen als llocs corresponents dalt del podi, on reben les medalles.[111] Després que un membre del COI doni les medalles, s'alcen les banderes nacionals dels tres medallistes mentre sona l'himne nacional del país del medallista d'or.[112] Els ciutadans voluntaris del país amfitrió ajuden els oficials que presenten les medalles i també porten les banderes.[113]

Seus i edicions dels Jocs Olímpics

Any Edició Seu  
Jocs Olímpics d'estiu
1896 I edició Atenes Bandera de Grècia (1828-1978) Grècia
1900 II edició París França França
1904 III edició Saint Louis Estats Units Estats Units
1906 Jocs intercalats Atenes Bandera de Grècia (1828-1978) Grècia
1908 IV edició Londres Anglaterra Anglaterra
1912 V edició Estocolm Suècia Suècia
1916 VI edició Berlín Imperi Alemany Alemanya
Suspesos per la Primera Guerra Mundial Any Edició Seu Buit
1920 VII edició Anvers Bèlgica Bèlgica Jocs Olímpics d'hivern
1924 VIII edició París França França 1924 I edició Chamonix França França
1928 IX edició Amsterdam Països Baixos Països Baixos 1928 II edició Sankt Moritz Suïssa Suïssa
1932 X edició Los Angeles Estats Units d'Amèrica Estats Units 1932 III edició Lake Placid Estats Units d'Amèrica Estats Units
1936 XI edició Berlín Alemanya nazi Alemanya 1936 IV edició Garmisch-Partenkirchen Alemanya nazi Alemanya
1940 XII edició Hèlsinki Finlàndia Finlàndia 1940 V edició Garmisch-Partenkirchen Alemanya nazi Alemanya
Suspesos per la Segona Guerra Mundial
1944 XIII edició Londres Anglaterra Anglaterra 1944 VI edició Cortina d'Ampezzo Itàlia Itàlia
Suspesos per la Segona Guerra Mundial
1948 XIV edició Londres Anglaterra Anglaterra 1948 V edició Sankt Moritz Suïssa Suïssa
1952 XV edició Hèlsinki Finlàndia Finlàndia 1952 VI edició Oslo Noruega Noruega
1956 XVI edició Melbourne Austràlia Austràlia 1956 VII edició Cortina d'Ampezzo Itàlia Itàlia
1960 XVII edició Roma Itàlia Itàlia 1960 VIII edició Squaw Valley Estats Units Estats Units
1964 XVIII edició Tòquio Japó Japó 1964 IX edició Innsbruck Àustria Àustria
1968 XIX edició Ciutat de Mèxic Mèxic Mèxic 1968 X edició Grenoble França França
1972 XX edició Munic RFA RFA 1972 XI edició Sapporo Japó Japó
1976 XXI edició Mont-real Canadà Canadà 1976 XII edició Innsbruck Àustria Àustria
1980 XXII edició Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica 1980 XIII edició Lake Placid Estats Units Estats Units
1984 XXIII edició Los Angeles Estats Units Estats Units 1984 XIV edició Sarajevo SFR Yugoslavia Iugoslàvia
1988 XXIV edició Seül Corea del Sud Corea del Sud 1988 XV edició Calgary Canadà Canadà
1992 XXV edició Barcelona Catalunya Catalunya 1992 XVI edició Albertville França França
1996 XXVI edició Atlanta Estats Units Estats Units 1994 XVII edició Lillehammer Noruega Noruega
2000 XXVII edició Sydney Austràlia Austràlia 1998 XVIII edició Nagano Japó Japó
2004 XXVIII edició Atenes Grècia Grècia 2002 XIX edició Salt Lake City Estats Units Estats Units
2008 XXIX edició Pequín República Popular de la Xina Xina 2006 XX edició Torí Itàlia Itàlia
2012 XXX edició Londres Anglaterra Anglaterra 2010 XXI edició Vancouver Canadà Canadà
2016 XXXI edició Rio de Janeiro Brasil Brasil 2014 XXII edició Sotxi Rússia Rússia

Esports olímpics

Article principal: Esports olímpics

Les modalitats esportives presents als Jocs Olímpics han variat al llarg de les diferents edicions. Actualment, alguns esports es consideren fixos a tots els Jocs Olímpics, i altres modalitats es consideren de demostració. Aquestes varien d'uns Jocs a uns altres i són proposades pel Comitè Organitzador amb l'aprovació del Comitè Internacional Olímpic.

Actualment el programa olímpic consta de 33 esports, 52 disciplines i unes 400 proves. Actualment el programa dels Jocs Olímpics d'estiu inclou 26 esports mentre els Jocs Olímpics d'hivern inclouen 7 esports.[114][115]

L'atletisme, l'esgrima, la gimnàstica i la natació han estat presents en totes les edicions dels Jocs d'estiu, així com l'esquí de fons, el patinatge artístic, hoquei sobre gel, combinada nòrdica, salt amb esquís i el patinatge de velocitat en les edicions d'hivern. Els actuals esports olímpics com són el bàdminton, bàsquet o voleibol anteriorment han estat esports de demostració, passant posteriorment a esdevenir esports de ple dret en els Jocs. Alguns d'aquests, però, poden ser eliminats del programa oficial atenent a requeriment del COI.[116]


Vegeu aquesta plantilla
Esports als Jocs Olímpics
Jocs Olímpics d'estiu
Jocs Olímpics d'hivern
Esports eliminats

Beisbol • Criquet • Croquet • Estira i afluixa • Golf • Jeu de paume • Lacrosse • Pilota basca • Polo • Rackets • Roque • Rugbi • Softbol • Motonàutica

Premis i distincions

Medalles

D'esquerra a dreta: medalla d'argent, or i bronze entregades als Jocs Olímpics d'hivern de 1998.
Vegeu també: Medaller dels Jocs Olímpics, Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu, i Medaller dels Jocs Olímpics d'hivern

El premi més reconegut en els Jocs Olímpics són l'entrega de medalles als tres primers participants, amb predomini a la medalla d'or que és entregada al guanyador de cada prova. El sistema actual de medalles (or-argent-bronze) va aparèixer per primer cop en els Jocs Olímpics d'estiu de 1900 realitzats a París (França), ja que en els Jocs Olímpics d'estiu de 1896 realitzats a Atenes (Grècia) únicament es van entregar dues medalles: una d'argent al guanyador, juntament amb la corona de llaurers, i una de bronze al segon classificat.[117]

  • medalla d'or: otorgada al guanyador o guanyadors de cada prova.
  • medalla d'argent: otorgada al segon classificat o segons classificats de cada prova.
  • medalla de bronze: otorgada al tercer classificat o tercers classificats de cada prova. En algunes proves realitzades amb el sistema de rondes d'eliminació no es juga el tercer lloc, entregant així la medalla de bronze als competidors que han estat derrotats a les semifinals del torneig.

En el cas que dos o més competidors empatin en el primer, segon o tercer lloc, i no estiguin contemplats sistemes de desempat, es reconeix a tots ells amb la medalla corresponent, però al mateix temps s'anul·la la medalla següent. Així doncs, si per exemple dos atletes empaten en el segon lloc d'una prova es lliura als dos una medalla d'argent alhora que no s'entrega cap medalla de bronze. Quan es tracta d'un equip es lliura una medalla a cadascun dels seus integrants, hagin o no participat en les proves.

Les medalles rebudes per cada delegació estableixen la posició al medaller olímpic, ordenant-se primer per la quantitat de medalles d'or, després per la quantitat de medalles d'argent i finalment per la quantitat de medalles de bronze. D'aquesta manera una delegació amb dues medalles d'argent, sempre quedarà sota una altra amb una sola medalla d'or.

Podi olímpic als Jocs Olímpics d'hivern de 2006.

El podi i himne nacional

A partir dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units) el Comitè Olímpic Internacional va establir la creació del podi olímpic, consistent amb una tarima amb tres alçades diferents per als guanyadors de cada medalla. En la cerimònia d'entrega d'aquestes sona l'himne nacional corresponent al Comitè Olímpic Nacional de l'esportista guanyador de la medalla d'or.[117]

Diploma olímpic

Diploma olímpic entregat als Jocs Olímpics d'estiu de 1896.

Des dels primers Jocs Olímpics d'estiu de 1896 realitzats a Atenes (Grècia) el Comitè Olímpic Internacional va establir el lliurament de diplomes a alguns esportistes participants, segons uns criteris que han anat variant en el temps. Fins als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 realitzats a Londres (Regne Unit) es lliuraven diplomes olímpics només als esportistes que havien obtingut medalla. Si bé excepcionalment, com en els Jocs Olímpics d'estiu de 1908 realitzats a Londres (Regne Unit) es van emetre dos tipus de diplomes: els clàssics per als guanyadors de medalla i un segon tipus de diploma per a "els atletes que van arribar un alt estàndard d'excel·lència sense haver aconseguit ser el primer, segon o tercer en la seva competició".[118]

A partir dels Jocs d'estiu de 1948 el Comitè Olímpic Internacional va decidir lliurar un diploma olímpic també a aquells esportistes que havien finalitzat en alguna de les sis primeres posicions.[119] En els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) finalment s'establí que els diplomes olímpics s'entregaven als vuit primers classificats en cada prova.[120]

Kotinos

Els Kotinos és la corona feta amb una branca d'olivera que es posava als campions olímpics als Jocs Olímpics de l'antigor. Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 2004 a Atenes (Grècia) es va tornar a utilitzar, si bé com a complement de les medalles otorgades (en aquesta ocasió ens va posar als tres medallistes i no pas únicament al guanyador).

Controvèrsies

Boicots olímpics

Comitès que participaren en els diferents boicots polítics (1976-1984).

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1956 realitzats a Melbourne (Austràlia) l'any 1956 van ser els primers Jocs Olímpics en el qual es va produir un boicot per part d'alguns països. Els Països Baixos, Espanya i Suïssa es van negar a participar a conseqüència de la repressió de la revolució hongaresa de 1956 per part de la Unió Soviètica. Per la seva banda Cambodja, Egipte, Iraq i el Líban van boicotejar els Jocs a causa de la crisi de Suez.[121]

En els Jocs Olímpics d'estiu de 1972 i 1976, realitzats respectivament a Munic (RFA) i Mont-real (Canadà), un gran nombre de Comitès Olímpics Nacionals (CON) africans van amenaçar amb un boicot si no es negava la participació a Sud-àfrica i Rhodèsia a causa dels seus règims segregacionistes. El Comitè Olímpic Inernacional acceptà la petició. En l'edició de 1976 aquests mateixos països demanaren l'exclusió de Nova Zelanda al trencar aquest país el boicot esportiu imposat a Sud-àfrica a l'enfrentar-se ambdues seleccions de rugbi. El COI refusà la petició dient que el rugbi no era un esport en aquell moment olímpic, cosa que provocà el boicot de 28 d'aquests països.[122] Així mateix la República de la Xina/Taiwan va decidir boicotejar els Jocs per la pressió que patí per part de la República Popular de la Xina per utilitzar el nom de "Xina". La República de la Xina no retornà a la competició fins el 1984 quan retornà amb el nom de Xina-Taipei, i amb una bandera i himne especial.[123]

Cartell dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica).

Durant la Guerra freda el boicot polític es feu encara més patent, així seixanta-cinc comitès capitanejats pels Estats Units d'Amèrica es van negar a competir en els Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a causa de la invasió soviètica de l'Afganistan. Aquest fet provocà que nomès participessin 80 Comitès Nacionals, el nombre més baix des de 1956. Així mateix quinze Comitès decidiren participar-hi sota la bandera olímpica, entre ells Austràlia, Espanya, França, Itàlia, Portugal o el Regne Unit. Posteriorment el bloc soviètic (15 Comitès, exceptuant Romania) decidí boicotjar els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) adduint que no podien garantir la seguretat dels seus atletes. Aquests països no participants decidiren realitzar els seus propis Jocs, anomenats Jocs de l'Amistat, entre els mesos de juliol i agost.

En l'edició de 1988 realitzada a Seül (Corea del Sud) encara es patí un boicot polític per part del seu veí, Corea del Nord, així com altres règims que no veié amb bons ulls l'elecció d'aquest país pro-occidental. No fou fins a l'edició de 1992 realitzada a Barcelona (Espanya) que no es realitzà cap boicot, i participaren tots els CONs reconeguts pel COI a excepció de l'Afganistan, Brunei, Libèria i Somàlia, si bé cap d'aquests ho feu per motius polítics.

Dopatge als Jocs Olímpics

Article principal: Dopatge als Jocs Olímpics

El Comitè Olímpic Internacional (COI) lluita constantment contra el dopatge en l'esport, i des de 1968 realitza constants proves antidopatge en els Jocs. El primer esportista en donar positiu per dopatge fou el pentatleta suec Hans-Gunnar Liljenwall, que perdé la medalla de bronze per ús d'etanol. El cas de més renom fou el protagonitzat pel canadenc Ben Johnson en els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 realitzats a Seül (Corea del Sud), on fou desposseït de la medalla d'or després de descobrir-se el seu frau esportiu en la victòria aconseguida als 100 metres llisos. Després de retornar a l'activitat esportiva després de dos anys de sanció imposada pel COI novament donà positiu en una altra prova, sent sancionat en aquell moment de per vida en qualsevol competició esportiva.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics

Notes

  1. ↑ El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.
  2. ↑ En català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural; tanmateix, les sigles JJOO són una excepció de la norma. Vegeu: «El plural en les sigles». Universitat de Barcelona.
  3. ↑ Tanmateix, el decret de Teodosi no contenia cap referència específica a Olímpia.

Referències

Information icon4.svg
 Es mostren aquests errors perquè s'està duent a terme la traducció i encara no està acabada (febrer de 2013)
  1. ↑ «Overview of Olympic Games». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 June 2008].
  2. ↑ Swaddling 2000, p. 54
  3. ↑ Young 2004, p. 12.
  4. ↑ Pausanias, "Elis 1", VII, p. 7, 9, 10; Pindar, "Olympian 10", pp. 24–77
  5. ↑ Richardson 1997, p. 227.
  6. ↑ Young 2004, pp. 12–13.
  7. ↑ Pausanias, "Elis 1", VII, p. 9; Pindar, "Olympian 10", pp. 24–77
  8. ↑ Spivey 2004, pp. 229–230.
  9. ↑ «Olympic Games» (en anglès). Encyclopædia Britannica.
  10. ↑ Crowther 2007, pp. 59–61.
  11. ↑ «Ancient Olympic Events» (en anglès). Projecte Perseus Project de la Universitat de Tufts.
  12. ↑ Golden 2009, p. 24.
  13. ↑ Burkert 1983, p. 95.
  14. ↑ Swaddling 1999, pp. 90–93.
  15. ↑ Museu Olímpic. The Olympic Games in Antiquity (en anglès), p. 2. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Crowther 2007, p. 54.
  17. ↑ 400 Years of Olimpick Passion, Robert Dover's Games Society, <http://www.olimpickgames.co.uk/contentok.php?id=853>
  18. ↑ 18,0 18,1 «Histoire et évolution des Jeux olympiques» (en French). Potentiel, 2005. [Consulta: 31 January 2009].
  19. ↑ Young 2004, p. 144.
  20. ↑ Young 1996, p. 28.
  21. ↑ Matthews 2005, pp. 53–54.
  22. ↑ Weiler 2004.
  23. ↑ Girginov & Parry 2005, p. 38
  24. ↑ Young 1996, p. 24.
  25. ↑ «Much Wenlock & the Olympian Connection». Wenlock Olympian Society. Arxivat de l'original el 23 gener 2009.
  26. ↑ Young 1996, p. 1.
  27. ↑ 27,0 27,1 Young 1996, p. 14.
  28. ↑ Young 1996, pp. 2, 13–23, 81.
  29. ↑ Young 1996, p. 44.
  30. ↑ 30,0 30,1 «Rugby School motivated founder of Games». Reuters. SI.com, 8 July 2004 [Consulta: 4 febrer 2009].
  31. ↑ Coubertin et al. 1897, Part 2, p. 8.
  32. ↑ Young 1996, pp. 100–105.
  33. ↑ «Athens 1896». Comitè Olímpic Internacional.
  34. ↑ Young 1996, p. 117.
  35. ↑ Martens, F. Memoire sure le conflit entre la Grece et la Roumanie concernant l'affaire Zappa – Athens 1893 (en francès). 
  36. ↑ Plantilla:Ref-lliber
  37. ↑ 37,0 37,1 Young 1996, p. 128.
  38. ↑ «1896 Athina Summer Games». Sports Reference.
  39. ↑ «St. Louis 1904 – Overview». ESPN.
  40. ↑ «1906 Olympics mark 10th anniversary of the Olympic revival». Canadian Broadcasting Centre, 28 maig 2008.
  41. ↑ «Chamonix 1924». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 2 August 2008. [Consulta: 31 January 2009].
  42. ↑ «Winter Olympics History». Utah Athletic Foundation.
  43. ↑ «History of the Paralympics». BBC Sport, 4 setembre 2008.
  44. ↑ «History of the Paralympic Games». Government of Canada. [Consulta: 7 April 2010].
  45. ↑ «IPC-IOC Co-operation IPC-IOC Cooperation». International Paralympic Committee.
  46. ↑ Gibson, Owen. «Sainsbury's announces sponsorship of 2012 Paralympics». The Guardian [London], 4 maig 2010.
  47. ↑ «Rogge wants Youth Olympic Games». BBC Sport, 19 March 2007 [Consulta: 2 febrer 2009].
  48. ↑ Rice, John. «IOC approves Youth Olympics; first set for 2010». Associated Press. USA Today, 5 juliol 2007.
  49. ↑ «Innsbruck is the host city for the first Winter Youth Olympic Games». The Vancouver Organizing Committee for the 2010 Olympic and Paralympic Winter Games, 12 desembre 2008.
  50. ↑ «IOC to Introduce Youth Olympic Games in 2010». CRIenglish.com, 25 April 2007. [Consulta: 29 January 2009].
  51. ↑ «IOC session: A "go" for Youth Olympic Games». International Olympic Committee, 5 July 2007. Arxivat de l'original el 21 August 2008. [Consulta: 2 February 2009].
  52. ↑ Wade, Stephen. «No kidding: Teens to get Youth Olympic Games». USA Today, 25 April 2007 [Consulta: 27 agost 2008].
  53. ↑ Michaelis, Vicky. «IOC votes to start Youth Olympics in 2010». USA Today, 5 juliol 2007.
  54. ↑ 54,0 54,1 «IOC Factsheet» (PDF). International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 29 April 2011. [Consulta: 2 February 2009].
  55. ↑ «Turin 2006». Comitè Olímpic Internacional. Arxivat de l'original el 22 agost 2008.
  56. ↑ «Beijing to build convenient Olympic village». The Beijing Organizing Committee for the Games of the XXIX Olympiad.
  57. ↑ «Olympic Charter» (PDF). Comitè Olímpic Internacional. Arxivat de l'original el 26 abril 2009.
  58. ↑ «The Olympic Charter». Comitè Olímpic Internacional.
  59. ↑ «Executive Board concludes first meeting of the new year». Olympic.org, 13 gener 2011.
  60. ↑ «Curtain comes down on 123rd IOC Session». Olympic.org.
  61. ↑ Rose, A. K., & Spiegel, M. M. (2011). The Olympic Effect*. The Economic Journal, 121(553), 652–677.
  62. ↑ Tilcsik, A. and Marquis, C. 2013. “Punctuated Generosity: How Mega-events and Natural Disasters Affect Corporate Philanthropy in U.S. Communities.” Administrative Science Quarterly, 58(1): 111–148..
  63. ↑ Glynn, M. A. (2008). "Configuring the field of play: how hosting the Olympic Games impacts civic community." Journal of Management Studies, 45(6), 1117–1146.
  64. ↑ «The Olympic Movement». International Olympic Committee. [Consulta: 2 May 2009].
  65. ↑ «Roles and responsibilities during the Olympic Games» p. 1–2. International Olympic Committee, February 2008. Arxivat de l'original el 29 April 2011. [Consulta: 2 May 2009].
  66. ↑ «For the Good of the Athletes». The Beijing Organizing Committee for the Games of the XXIX Olympiad, 31 October 2007.
  67. ↑ «Organising Committees for the Olympic Games». olympic.org.
  68. ↑ Carta Olímpica 2007, Regla 24, p. 53.
  69. ↑ Maraniss 2008, pp. 52–60.
  70. ↑ Maraniss 2008, pp. 60–69.
  71. ↑ «Samaranch Defends Nominating Son for IOC Post». CBC Sports, 18 maig 2001.
  72. ↑ Riding, Alan. «Olympics: Barcelona Profile; Samaranch, Under the Gun Shoots Back». The New York Times, 30 juny 1992.
  73. ↑ Abrahamson, Alan. «Judge Drops Olympic Bid Case». Los Angeles Times, 6 desembre 2003.
  74. ↑ Rowlatt, Justin. «Buying the Games». BBC, 29 July 2004 [Consulta: 16 abril 2009].
  75. ↑ Zinser, Lynn. «London Wins 2012 Olympics New York Lags». The New York Times, 7 juliol 2005.
  76. ↑ «Paris Mayor Slams London Tactics». Sportinglife.com.
  77. ↑ Berkes, Howard. «How Turin got the Games». National Public Radio, 7 febrer 2006.
  78. ↑ «Olympic Committee's Refusal to Honor Munich 11 Mired in 'Stubborn Insensitivity and Callousness'». Lliga Antidifamació.
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 79,4 79,5 Cooper-Chen 2005, p. 231.
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 80,4 «Issues of the Olympic Games». Olympic Primer. LA84 Foundation of Los Angeles. [Consulta: 30 March 2009].
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 Buchanon & Mallon 2006, p. ci.
  82. ↑ 82,0 82,1 Findling & Pelle 2004, p. 209.
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 Slack 2004, p. 194.
  84. ↑ «Berlin 1936». Comitè Olímpic Internacional. Arxivat de l'original el 22 agost 2008.
  85. ↑ «Cortina d'Ampezzo». Comitè Olímpic Internacional. Arxivat de l'original el 22 agost 2008.
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 Slack 2004, p. 192.
  87. ↑ Gershon 2000, p. 17.
  88. ↑ Whannel, G. (1984) The television spectacular in A. Tomlinson & G. Whannel (Eds.), Five-ring circus (pp. 30–43). Londres: Pluto Press
  89. ↑ Tomlinson 2005, p. 14.
  90. ↑ Associated Press. «World Series TV ratings slump». CBS News. Associated Press, 27 octubre 2000.
  91. ↑ Walters, Walters. «All fall down». Sports Illustrated. Time Inc., 2 octubre 2000.
  92. ↑ 92,0 92,1 «A Surprise Winner at the Olympic Games in Beijing: NBC». The New York Times. NYTimes.com, 17 August 2008 [Consulta: 2 abril 2009].
  93. ↑ Slack 2004, pp. 16–18.
  94. ↑ 94,0 94,1 Slack 2004, p. 17.
  95. ↑ Cooper-Chen 2005, p. 230.
  96. ↑ Woods 2007, p. 146.
  97. ↑ 97,0 97,1 Buchanon & Mallon 2006, p. cii.
  98. ↑ Slack 2004, pp. 194–195.
  99. ↑ 99,0 99,1 Federal Reserve Bank of San Francisco, The Olympic Effect, març de 2009
  100. ↑ 100,0 100,1 100,2 «The Olympic Symbols» (PDF). International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 26 April 2009. [Consulta: 4 February 2009].
  101. ↑ Sport athlétique, 14 març 1891. «[...] dans une éloquente allocution il a souhaité que ce drapeau les conduise 'souvent à la victoire, à la lutte toujours'. Il a dit qu'il leur donnait pour devise ces trois mots qui sont le fondement et la raison d'être des sports athlétiques: citius, altius, fortius, 'plus vite, plus haut, plus fort'."» (en francès), citat a Hoffmane, Simone. Tesi doctoral, Universitat de París IV – Sorbona. La carrière du père Didon, Dominicain. 1840 – 1900 (en francès), 1985, p. 926.  cf. Lochmann, Michaela. Les fondements pédagogiques de la devise olympique "citius, altius, fortius" (en francès). 
  102. ↑ «The Olympic flame and the torch relay» (PDF). Olympic Museum. International Olympic Committee, 2007. Arxivat de l'original el 26 April 2009. [Consulta: 4 February 2009].
  103. ↑ «London's Olympic 2012 mascots are revealed: Wenlock and Mandeville unveiled as the 'faces' of the Games». Daily Mail, 23 maig 2010.
  104. ↑ 104,0 104,1 104,2 «Fact sheet: Opening Ceremony of the Summer Olympic Games» (PDF). International Olympic Committee, February 2008. Arxivat de l'original el 29 April 2011. [Consulta: 14 August 2008].
  105. ↑ 105,0 105,1 105,2 «Fact sheet: Opening Ceremony of the Winter Olympic Games» (PDF). International Olympic Committee, February 2008. Arxivat de l'original el 26 April 2009. [Consulta: 14 August 2008].
  106. ↑ 106,0 106,1 [26 April 2009] «The development of the Games – Between festival and tradition». A: The Modern Olympic Games (PDF). International Olympic Committee, p. 5 [Consulta: 29 agost 2008]. 
  107. ↑ «Beijing Dazzles: Chinese History, on Parade as Olympics Begin». Canadian Broadcasting Centre, 8 agost 2008.
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 «Closing Ceremony Factsheet». Comitè Olímpic Internacional, 5 juny 2012.
  109. ↑ «Closing Ceremony» (PDF). Comitè Olímpic Internacional, 31 gener 2002. Arxivat de l'original el 26 abril 2009.
  110. ↑ «The Olympic Flags and Emblem». The Vancouver Organizing Committee for the 2010 Olympic and Paralympic Winter Games.
  111. ↑ «Olympic Games – the Medal Ceremonies» (registre necessari). Encyclopædia Britannica.
  112. ↑ «Symbols and Traditions». USA Today, 12 July 1999 [Consulta: 29 agost 2008].
  113. ↑ «Medal Ceremony Hostess Outfits Revealed». China Daily, 18 juliol 2008.
  114. ↑ (en anglès) Sports
  115. ↑ El Comitè Olímpic Internacional (COI) considera la natació, la natació sincronitzada, els salts i el waterpolo com un únic esport a l'estar tots sota la direcció de la FINA.
  116. ↑ (en anglès) Olympic sports of the past
  117. ↑ 117,0 117,1 Strauss, Patricio. "Parte 1", El maratón en los Juegos Olímpicos, FCMax
  118. ↑ (en anglès) Olympic Games Diploma, 1908 London, Olympic Museum
  119. ↑ (en castellà) Lujambio, Javier. "Los juegos vuelven tras la guerra", Historia de losJuegos Olímpicos, Los Juegos Olímpicos, Especial de El País
  120. ↑ (en anglès) Olympic Games Diploma, 1984 Los Angeles, Olympic Museum
  121. ↑ (en anglès) Melbourne/Estocolm 1956
  122. ↑ (en anglès) African nations boycott costly Montreal Games
  123. ↑ (en anglès) Los Angeles 1932- China's first Olympic Games

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Olympic_Charter_2011" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Kr.C3.BCger_Murray_2003_p230" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "hostcity" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "bidpro" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "BeijingOlymp-1" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "autogenerated1" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "MSNBC_2009-01-30" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "independent.co.uk" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "nytimes.com" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "wadahistory" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Black_Salute" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "GSE" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "EUTibet" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "1980_Boycott_2" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "1980_Boycott" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "corbit" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "CBC_boycott" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Boycott_1" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Amateurism" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "newosports" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "factsheetsports" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "recognizedsports" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Sports" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "autogenerated1960" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia

Enllaços externs

Vegeu aquesta plantilla
Jocs Olímpics
Jocs Olímpics d'estiu Anells Olímpics
Jocs Olímpics d'hivern
Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut
Jocs Olímpics d'hivern de la Joventut
(Atenes 1906): Jocs Intercalats; edicions cancel·lades: 1916, 1940, 1944.
Jocs Olímpics de l'antigor; Comitè Olímpic Internacional; Ciutats candidates; Elecció de la seu; Medaller dels Jocs Olímpics



Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jocs_Olímpics&oldid=11872529»