Jocs Olímpics
De Viquipèdia
Els Jocs Olímpics són un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dies d'un període de quatre anys anomenat Olimpíada.
Iniciats originalment a l'antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la fi del segle XIX. Els primers jocs de l'era moderna s'organitzaren a Atenes el 1896. Actualment se celebren els Jocs Olímpics d'estiu cada quatre anys en els anys múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d'hivern també cada quatre anys, en els altres anys parells no múltiples de quatre. Els primers Jocs Olímpics d'hivern es disputaren a Chamonix (França) el 1924.
Taula de continguts |
[edita] Història dels Jocs Olímpics
[edita] Jocs Olímpics de l'antiguitat
Els Jocs Olímpics de l'antigor, anomenats amb el nom d'"Olímpics" per celebrar-se a la ciutat d'Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l'antiga Grècia (776 aC - 392 aC.) en honor als déus majors. En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes, i que s'entrenaven durant anys als gimnasos.
Existeixen moltes llegendes sobre origen dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia de ἐκεχειρία (ekecheiria) o Treva olímpica. La data de començament dels mateixos serveix com referència del calendari hel·lènic i es considera que fou l'any 776 aC, encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 aC i el 704 aC.
A partir de llavors els Jocs van prendre ràpidament una major rellevància a l'antiga Grècia, arribant al seu esplendor màxim als segles sisè i cinquè aC. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment religiosa, amb concursos alternats amb sacrificis i cerimònies en honor a Zeus, (que la seva estàtua s'alçava majestuosament a Olímpia) i a Pèlops, heroi diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seva llegendària carrera de carros i en honor al qual es van celebrar. El nombre d'esdeveniments va augmentar fins a vint, i les celebracions es van perllongar durant diversos dies. Les primeres competicions es basaven en carreres a peu, i més tard es van anar introduint la lluita; el pentatló, prova de diversos esdeveniments que incloïa llançament de javelina, llançament de disc i salt de longitud; el pancraci; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com la música, poesia i dansa.
A Olímpia s'hi van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador Teodosi I els va abolir l'any 393 dC en considerar-los un acte religiós pagà (és a dir, no cristià).
[edita] Jocs Olímpics de l'era moderna
Els Jocs Olímpics de l'era moderna foren reestablerts per Pierre de Coubertin l'any 1896, si bé anteriorment ja hi havia hagut intents d'impulsar la seva restauració.
L'any 1829 el govern francès i el 1875 el govern alemany iniciaren les excavacions per recuperar les antigues restes de la ciutat d'Olímpia, finalitzant el 1881 completament. Aquesta recuperació provocà durant aquells anys que una sèrie de gent recuperès la idea de tornar a celebrar els Jocs Olímpics com en l'antigor, obert en aquest cas a qualsevol país que volguès participar-hi. Evangelios Zappas fou el primer en formular la idea i entre el 15 de novembre de 1859 es celebraren els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, si bé únicament obert als atletes locals. La idea continuà amb les edicions del 15 de novembre de 1870, i del 18 de maig de 1875 i 1889. Aquesta idea però va fracassar per la manca de suport d'altres països així com per la incapacitat organitzativa de Zappas. A la mort d'aquest va cedir la seva fortuna al renaixement dels Jocs, un fet que succeiria posteriorment de la ma de Pierre de Coubertin.
| « | Olímpia i les Olimpíades són símbols d'una civilització sencera, superior a països, ciutats, herois militars o relegions ancestrals | » |
|
— Pierre de Coubertin. |
||
Sent un cadet militar Coubertin es va quedar impresionat de l'interés dels anglosaxons pels esports. Ell, atret pels treballs d'exploració a Olímpia i pels esforços en va realitzats per Zappas per tal de reflotar els Jocs Olímpics. En aquell moment va començar a treballar per tal de reviure els Jocs, entesos com l'enteniment mundial dels països a través de l'esport. Amb la col·laboració del sacerdot Henri Didon, que va ser l'inspirador del lema llatí "Citius, Altius, Fortius" (en català: "més ràpid, més alt, més fort").
A finals de 1892 va presentar la seva idea a la Unió Esportiva de París, i durant un congrés internacional realtizat en aquesta ciutat sobre l'esport amateur l'any 1894 va aconseguie el suport del Duc d'Esparta, el príncep Eduard del Regne Unit, el príncep Gustau de Suècia, Leopold II de Bèlgica i del govern del Regne Unit. Argentina, Grècia, Espanya, Itàlia, l'Imperi Rus, presents al congrès, també li donaren suport, així com Alemanya i Àustria-Hongria.
Els més entusiastes del projecte decidiren no esperar fins l'any 1900, moment que s'havia considerat apropiat per iniciar el còmput de les noves olimpíades, i van programar l'acte per a l'any 1896 a Atenes, seu dels Jocs Olímpics de l'antigor. En aquell moment es va acordar que els Jocs Olímpics se celebrarien cada quatre anys organitzant-se en seus diferents de tot el món i que s'ecolliria un Comitè Olímpic Internacional (COI) amb plena autoritat per organitzar els Jocs.
El 23 de juny de 1894 es creà el Comitè Olímpic Internacional, amb seu a Lausana (Suïssa), i integrat per representants de 12 països:
- Argentina: José Benjamín Zubiaur
- Bèlgica: Maxime de Bousies
- Àustria-Bohèmia: Jiri Guth-Jarkovsky)
- Estats Units: William Sloane
- França: Ernest F.Callot i Pierre de Coubertin
- Grècia: Demetrius Vikelas
- Imperi Rus: Alexei de Boutowsky
- Hongria: Ferenc Kemény
- Itàlia: Mario Luccesi Palli i Andria Carafa
- Regne Unit: C. Herbert Ampfhill i Charles Herbert
- Nova Zelanda: Leonard A. Cuff
- Suècia: Viktor Balck
[edita] Modalitats
[edita] Jocs Olímpics d'estiu
Els Jocs Olímpics d'estiu són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'hivern. Tot i el nom "d'estiu" no necessàriament els Jocs Olímpics s'han de desenvolupar durant aquesta estació de l'any, sinó que depén de la p`ropia ciutat organitzadora i del clima en la qual està ubicada.
[edita] Jocs Olímpics d'hivern
Els Jocs Olímpics d'hivern són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'estiu, si bé en ells es practiquen els denominats esports d'hivern.
Aquests van néixer en el Congrès realitzat pel Comitè Olímpic Internacional l'any 1921 a Lausana per tal d'agrupar tots els esports d'hivern que quedaven excloses de la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu per motiu climatològic. Cal aclarir, però, que en les edicions de 1900, 1908 i 1920 ja s'havien inclòs diverses modalitats d'aquests esports d'hivern.
[edita] Jocs Paralímpics
L'any 1948, com a precedent dels Jocs Paralímpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva amb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions en la columna vertebral. El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 celebrats a Roma (Itàlia) es va organitzar una competició esportiva per a atletes discapacitat física, ceguera, amputacions o paràlisi cerebral. L'any 1976 es van realitzar a Suècia els primers Jocs Paralímpics d'hivern.
Des de la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es realitzen a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.
La participació en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.
[edita] Jocs Olímpics de la Joventut
Els Jocs Olímpics de la Joventut foren concebuts per Jacques Rogge durant el 119è Congrès del Comitè Olímpic Internacional (COI), destinats a la població esportista entre 14 i 18 anys[1][2].
Els primers Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut es realitzaran a Singapur l'any 2010, mentre que l'edició inaugural dels Jocs d'hivern se celebrarà a Innsbruck (Àustria) dos anys més tard. Aquests jocs seran més curts que els altres, així la modalitat d'estiu tindrà una durada de dotze dies, mentre que la modalitat d'hivern durarà nou dies[3].
[edita] Seus i edicions dels Jocs Olímipcs
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
[edita] Esports olímpics
Les modalitats esportives presents als Jocs Olímpics han variat al llarg de les diferents edicions. Actualment, alguns esports es consideren fixos a tots els Jocs Olímpics, i altres modalitats es consideren de demostració. Aquestes varien d'uns Jocs a uns altres i són proposades pel Comitè Organitzador amb l'aprovació del Comitè Internacional Olímpic.
Actualment el programa olímpic consta de 33 esports, 52 disciplines i unes 400 proves. Actualment el programa dels Jocs Olímpics d'estiu inclou 26 esports mentre els Jocs Olímpics d'hivern inclouen 7 esports[4][5].
L'atletisme, l'esgrima, la gimnàstica i la natació han estat presents en totes les edicions dels Jocs d'estiu, així com l'esquí de fons, el patinatge artístic, hoquei sobre gel, combinada nòrdica, salts d'esquí i el patinatge de velocitat en les edicions d'hivern. Els actuals esports olímipcs com són el bàdminton, bàsquet o voleibol anteriorment han estat esports de demostració, passant posteriorment a esdevenir esports de ple dret en els Jocs. Alguns d'aquests, però, poden ser eliminats del programa oficial atenent a requeriment del COI[6].
|
|||||||||||
[edita] Símbols olímpics
[edita] Anells Olímpics i Bandera Olímpica
El Moviment Olímpic utilitza símbols per a representar els ideals consagrats en la Carta Olímpica. El símbol olímpic més conegut són els Anells Olímpics, on els cinc anells estampats represenenten els cinc continents de la Terra.
La versió dels anells en color blau, groc, negre, verd i vermell sobre el fons blanc dóna lloc a la bandera olímpica. Aquests colors representen la totalitat dels colors presents en les banderes nacionals d'aquell moment. La bandera va ser adoptat pel COI l'any 1914, però fou utilitzada per primera vegada als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 realitzats a Anvers (Bèlgica).
[edita] Lema Olímpic
El lema es considera "Citius, Altius, Fortius", traduit del llatí "més ràpid, més alt, més fort". Coubertin posteriorment expressà els seus ideals mitjançant aquesta frase[7]:
| « | El més important en els Jocs Olímpics no és guanyar, sinó participar, igual que el més important a la vida no és el triomf sinó la lluita. L'essencial no és haver vençut, sinó haver lluitat bé. | » |
|
— Pierre de Coubertin |
||
[edita] Flama olímpica
Mesos abans de realitzar-se la cerimònia d'obertura es realitza una cerimònia per tal de rememorar rituals de l'antiga Grècia. Una actriu, actuant com una sacerdotessa vestal, encén una torxa mitjançant l'ús d'un mirall parabòlic que capta els raig solars. Un cop encesa la primera torxa encèn la torxa al primer relleu, iniciant així la torxa olímpica una cursa de relleus que portarà la flama a l'estadi Olímpic de la ciutat escollida com a seu per participar en l'encesa del pebeter durant la cerimònia d'obertura.
Aquesta tradició, realitzada durant els Jocs Olímpics de l'antigor, fou reeintroduïda en els Jocs Olímpics moderns en la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1928 a Amsterdam (Països Baixos), i el seu relleu a través dels països a partir dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín (Alemanya).
[edita] Himne olímpic
És una composició creada pel músic Spyridon Samaras i el poeta Kostis Palamas. Aquesta peça fou creada per als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 realitzats a Atenes (Grècia), posteriorment cada seu realitzà una composició pròpia. El Comitè Olímpic Internacional el declarà oficial el 1958, i en els Jocs Olímpics d'estiu de 1964 a Tòquio (Japó) ja s'interpretà a l'hissada de la bandera olímpica.
Tot i que la lletra original és en grec, cada ciutat organitzadora acostuma a interpretar-la en el seu idioma. En els cas dels Jocs Olímipcs d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona aquest himne es cantà en català a la Cerimònia d'Obertura i en castellà a la de Clausura.
Al llarg dels anys, però, s'han creat composicions musicals per tal de rebre els atletes participants a l'estadi olímpic. Els himnes més populars són Bugler's Dream de Leo Arnaud, utilitzat en els Jocs Olímpics d'hivern de 1968 de Grenoble (França), i la Olympic Fanfare and Theme de John Williams, variació de l'anterior i utilitzada durant la Cerimònia d'Obertura dels jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units d'Amèrica).
[edita] Logotip i cartell
Cada ciutat candidata per a esdevenir seu d'un dels Jocs Olímpics d'estiu o d'hivern crea un logotip i un cartell que es convertirà en la seva senyal d'identitat arreu del món.
[edita] Kotinos
Els Kotinos és la corona feta amb una branca d'olivera que es posava als campions olímpics als Jocs Olímpics de l'antigor. Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 2004 a Atenes (Grècia) es va tornar a utilitzar, si bé com a complement de les medalles otorgades (en aquesta ocasió ens va posar als tres medallistes i no pas únicament al guanyador).
[edita] Mascota olímpica
En els Jocs Olímpics d'hivern de 1968 realitzats a Grenoble (França) el Comitè Organitzador creà una mascota per a representar el patrimoni cultural del país amfitrió. Des d'aquell moment es consolidà com un producte comercial de marxandatge, convertint-se en una de les senyals d'identitat de cada joc, especialment amb l'osset Misha dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 de Moscou (Unió Soviètica) i el gos Cobi dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 de Barcelona (Espanya).
[edita] Controvèrsies
[edita] Boicots olímpics
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1956 realitzats a Melbourne (Austràlia) l'any 1956 van ser els primers Jocs Olímpics en el qual es va produir un boicot per part d'alguns països. Els Països Baixos, Espanya i Suïssa es van negar a participar a conseqüència de la repressió de la revolució hongaresa de 1956 per part de la Unió Soviètica. Per la seva banda Cambodja, Egipte, Iraq i el Líban van boicotejar els Jocs a causa de la crisi de Suez[8].
En els Jocs Olímpics d'estiu de 1972 i 1976, realitzats respectivament a Munic (RFA) i Mont-real (Canadà), un gran nombre de Comitès Olímpics Nacionals (CON) africans van amenaçar amb un boicot si no es negava la participació a Sud-àfrica i Rhodèsia a causa dels seus règims segregacionistes. El Comitè Olímpic Inernacional acceptà la petició. En l'edició de 1976 aquests mateixos països demanaren l'exclusió de Nova Zelanda al trencar aquest país el boicot esportiu imposat a Sud-àfrica a l'enfrentar-se ambdues seleccions de rugbi. El COI refusà la petició dient que el rugbi no era un esport en aquell moment olímpic, cosa que provocà el boicot de 28 d'aquests països[9]. Així mateix la República de la Xina/Taiwan va decidir boicotejar els Jocs per la pressió que patí per part de la República Popular de la Xina per utilitzar el nom de "Xina". La República de la Xina no retornà a la competició fins el 1984 quan retornà amb el nom de Xina-Taipei, i amb una bandera i himne especial[10].
Durant la Guerra freda el boicot polític es feu encara més patent, així seixanta-cinc comitès capitanejats pels Estats Units d'Amèrica es van negar a competir en els Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a causa de la invasió soviètica d'Afganistan. Aquest fet provocà que nomès participessin 80 Comitès Nacionals, el nombre més baix des de 1956. Així mateix quinze Comitès decidiren participar-hi sota la bandera olímpica, entre ells Austràlia, Espanya, França, Itàlia, Portugal o el Regne Unit. Posteriorment el bloc soviètic (15 Comitès, exceptuant Romania) decidí boicotjar els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) adduint que no podien garantir la seguretat dels seus atletes. Aquests països no participants decidiren realitzar els seus propis Jocs, anomenats Jocs de l'Amistat, entre els mesos de juliol i agost.
En l'edició de 1988 realitzada a Seül (Corea del Sud) encara es patí un boicot polític per part del seu veí, Corea del Nord, així com altres règims que no veié amb bons ulls l'elecció d'aquest país pro-occidental. No fou fins a l'edició de 1992 realitzada a Barcelona (Espanya) que no es realitzà cap boicot, i participaren tots els CONs reconeguts pel COI a excepció de l'Afganistan, Brunei, Libèria i Somàlia, si bé cap d'aquests ho feu per motius polítics.
[edita] Dopatge als Jocs Olímpics
El Comitè Olímpic Internacional (COI) lluita constantment contra el dopatge en l'esport, i des de 1968 realitza constants proves antidopatge en els Jocs. El primer esportista en donar positiu per dopatge fou el pentatleta suec Hans-Gunnar Liljenwall, que perdé la medalla de bronze per ús d'etanol. El cas de més renom fou el protagonitzat pel canadenc Ben Johnson en els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 realitzats a Seül (Corea del Sud), on fou desposseït de la medalla d'or després de descobrir-se el seu frau esportiu en la victòria aconseguida als 100 metres llisos. Desprès de retornar a l'activitat esportiva desprès de dos anys de sanció imposada pel COI novament donà positiu en una altra proba, sent sancionat en aquell moment de per vida en qualsevol competició esportiva.
[edita] Vegeu també
- Jocs Olímpics d'estiu
- Jocs Olímpics d'hivern
- Bandera Olímpica
- Anells Olímpics
- Mascotes olímpiques
- Esportistes dels Països Catalans als Jocs Olímpics 2008
- Olimpíada Popular
[edita] Referències
- ↑ (anglès) Rogge wants Youth Olympic Games
- ↑ (anglès) IOC approves Youth Olympics; first set for 2010
- ↑ (anglès) IOC to Introduce Youth Olympic Games in 2010
- ↑ (anglès) Sports
- ↑ El Comitè Olímpic Internacional (COI) considera la natació, la natació sincronitzada, els salts i el waterpolo com un únic esport a l'estar tots sota la direcció de la FINA.
- ↑ (anglès) Olympic sports of the past
- ↑ (anglès) (
PDF) The Olympic Symbols - ↑ (anglès) Melbourne/Estocolm 1956
- ↑ (anglès) African nations boycott costly Montreal Games
- ↑ (anglès) Los Angeles 1932- China's first Olympic Games
[edita] Bibliografia
- CAMPS PRAT, JORDI: Més enllà dels anells. Política, gegantisme, comercialització, corrupció, dopatge i discriminació en els Jocs Olímpics (Cossetània Edicions, 2008)
- JOAN MATAS, FRANCESC: Olímpics Tarragonins. La història dels 28 esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que han participat en els Jocs (Cossetània Edicions, 2008)
[edita] Enllaços externs
