Jocs Olímpics d'estiu de 1896

Jocs Olímpics d'Atenes 1896
I Jocs Olímpics
Cerimònies - Obertura	6 d'abril de 1896
- Clausura	15 d'abril de 1896
Comitès participants	15
Atletes participants	176
- Homes	174
- Dones	cap
Esdeveniments	43 de 9 esports
Inaugurats per	Rei Jordi I de Grècia
Jurament Olímpic - dels atletes	-
- dels jutges	-
Lema	{{{Lema}}}
Flama Olímpica	-
Mascota	-
Estadi Olímpic	Estadi Panathinaiko

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1896, coneguts oficialment com Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896. Van participar 176 atletes masculins (no hi va haver participació femenina) de catorze països, que van competir en 43 competicions de nou esports. Van ser els primers Jocs Olímpics de l'Era Moderna.

Malgrat els molts obstacles i revessos, els Jocs Olímpics de 1896 van ser reconeguts com un gran èxit. Van tenir la major participació internacional en un esdeveniment esportiu fins a aquesta data. L'Estadi Panathinaiko, que va ser el primer gran estadi del món modern, va veure sobrepassada la seua capacitat amb la multitud de persones més gran que s'havia reunit mai per veure un esdeveniment esportiu. El més destacat per als grecs va ser la victòria del seu compatriota Spiridon Louis en la marató. El competidor amb més èxit va ser el lluitador i gimnasta alemany Carl Schuhmann, que va guanyar quatre medalles d'or.

D'aleshores ençà, cada quatre anys, esportistes de tots els països es reuneixen per competir entre ells. Només les grans guerres del segle XX han impedit la realització dels Jocs Olímpics, però en culminar aquestes, es va continuar amb la tradició fins a l'actualitat. Grècia va organitzar novament els Jocs Olímpics el 2004.

Antecedents

Vegeu també: Jocs Olímpics de l'antigor

Sota l'impuls del baró Pierre de Coubertin, el Comitè Olímpic Internacional va realitzar les seves primeres sessions a París el juny de 1894. Va ser allí que es va decidir que Atenes seria la seu de de els primers Jocs Olímpics.

Abans de 1894, el grec Evagelios Zappas va organitzar, a mitjan segle XIX, quatre esdeveniments precursors dels Jocs Olímpics de l'era moderna, els anys 1859, 1870, 1875 i 1889.

Els Jocs van estar a punt de ser traslladats a Budapest per falta de fons per a organitzar-los, però l'home de negocis grec George Averoff va pagar la reconstrucció de l'estadi Panathinaiko, construït el 330 aC. Amb aquest finançament, el govern grec va aconseguir completar la resta de les obres necessàries per als Jocs.

Els Jocs van ser un èxit. Hi van participar 14 països i 200 atletes. Al finalitzar els Jocs el baró de Coubertin va proposar que els jocs futurs es disputessin per altres ciutats d'arreu del món. Aquesta idea no ser de grat dels organitzadors grecs que havien imaginat una cita mundial a Atenes cada quatre any, però finalment s'hi van avenir.

Comitès participants

Comitès participants en els Primers Jocs Moderns

El fet que els diferents atletes representessin els seus països no formà part del programa olímpic fins deu anys més tard d'aquesta edició. Molts atletes, de fet, hi participaven representant els seus clubs. Tot i això, els analistes posteriors llisten els atletes en funció del seu país d'origen.

El nombre de països varia segons la font. Així el Comitè Internacional Olímpic dóna el nombre de 14 països, però no els llista. Altres fonts parlen de 12 (excloent-hi Xile i Bulgària) i d'altres de 13 (en excloure Itàlia). Altres fonts inclouen Egipte, ja que Dionysios Kasdaglis era un grec-egipci que residia en aquest darrer país.

• Imperi Alemany (19)
• Austràlia (1), encara que formava part del Regne Unit, s'acostuma a llistar Teddy Flack com australià.
• Àustria (3), tot i formar part de l'Imperi Austrohongarès s'acostuma a llistar-la per separat.
• Bulgària, Charles Champaud era un suís resident a Bulgària. Segons la font se li atorga una o altra nacionalitat.
• Dinamarca (3)
• Egipte, algunes fonts inclouen el representant grec-egipci.
• Estats Units (14)
• França (12)
• Grècia (102), s'inclouen representants de Xipre i Esmirna i algunes fonts el representant grep-egipci.
• Hongria (7), tot i formar part de l'Imperi Austrohongarès s'acostuma a llistar-la per separat. Inclou representants d'Eslovàquia i Vojvodina.
• Itàlia (1)
• Regne Unit (10)
• Suècia (1)
• Suïssa (3)
• Xile, es reclama que Luis Subercaseaux va competir en 100, 400 i 800 metres llisos, però altres fonts no el mencionen.

Bèlgica i Rússia van inscriure esportistes però no arribaren a participar.

Desenvolupament

Cerimònia d'Obertura dels Jocs Olímpics d'Atenes 1896

A la cerimònia d'obertura, el rei Jordi I de Grècia va donar inici als primers Jocs Olímpics de l'era moderna amb les paraules "Proclamo l'obertura dels primers Jocs Olímpics Internacionals d'Atenes". L'encesa de la flama Olímpica no va arribar fins als Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928, i el jurament Olímpic no fou in introduït fins els Jocs Olímpics d'Anvers 1920. Durant aquests primers Jocs es va lliurar una medalla de plata, una branca d'olivera i un diploma als guanyadors de cada prova. Per al segon classificat es va lliurar una medalla de coure, una branca de llorer i un diploma.

A la medalla hi figura la cara del déu Zeus sostenint a la seva mà un globus sobre el qual hi ha la representació de la victòria. En la part inferior es llegix en grec la paraula "Olympia". A dors es mostra la acròpoli i el text en grec: Jocs Olímpics Internacionals a Atenes 1896.

Esports disputats

Un total de nou esports foren disputats en aquests Jocs, realitzant-se 43 esdeveniments.

Seus

Venue	Esport	Ref.
Athens Lawn Tennis Club	Tennis
Port de Zea	Natació
Kallithea	Tir
Marató (ciutat)	Atletisme (marató) i Ciclisme)
Velòdrom Neo Phaliron	Ciclisme
Estadi Panathinaikó	Atletisme, Gimnàstica, Halterofília i Lluita
Zappeion	Esgrima

Atletisme

Article principal: Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu 1896

Final de la prova dels 100 metres.

Les proves atlètiques es disputaren a l'estadi Panathinaikó i es dividiren en tres grups: Les carreres en pista: 100m, 400m, 800m, 1500m i 110m tanques on es va agafar com a referència el Reglament de la “Union des societés Fraçaises des esports athletiques” (U.S.F.S.A.), encara que les distàncies foren acoplades al sistema mètric que utilitzaven els anglesos, sent els 100m la distància equivalent a les 100 iardes, els 1500m l'equivalent de la milla, els 800m la meitat de la milla i els 400m la quarta part d´aquesta. Els 110m tanques, feien referència a la prova anglesa de les 120 iardes amb tanques.

La prova de 100m. fou guanyada per l'americà Thomas Burke amb 12”0/5 als 100 m. En les proves, la sortida la donava un jutge amb pistola i bombí i els carrers per on corrien els atletes estaven separats per cordes fins una altura de 50cm. Com a novetat, a la sortida diversos atletes ho van fer d'una manera poc habitual. Seguint a l'atleta Charles Sherril varen utilitzar una novedosa manera de sortir on utilitzaven els 4 membres del cos com punts de suport (afegint els braços a la manera de sortida habitual). Aquesta manera de sortir més agachada és la precursora de l’actual.

La prova de 400m també fou guanyada per Burke amb un temps de 52”1/5. En realitat, va ser la carrera més perjudicada de totes per les condicions de la pista, feta de cendra amb arena sense compactar.

La prova de 110m. tanques va ser modificada en l'últim moment per la de 100m. tanques. Al llarg de la prova els atletes varen haber de superar 8 obstacles d'un metre d´alçada cadasqún. La prova va ser guanyada per el nordamericà Thomas Curtis amb un temps no massa bo de 17”3/5. Seguit del britànic G.T. Goulding amb 18”. Aquestos varen ser els dos únics participants que van finalitzar la prova.

Les proves de 800m i de 1500m foren guanyades per l’australià Edwin Flack amb uns temps respectius de 2’11” i de 4’33”1/5. Aquest atleta va ser inscrit amb nacionalitat anglesa, on residia com a estudiant, però després de finalitzar les curses va demanar una correcció de la seva porcedència i al ser acceptada, per ser originari de Austràlia, va passar a figurar com un més entre els països participants en la primera olimpiada i a més a més guanyadora de dues proves.

Imatge de la prova de llançament de disc.

Els concursos: salt d'alçada, salt de longitud, triple salt, salt amb perxa, llançament de pes i llançament de disc. Estava justificat que es cel·lebraren amb el reglament de la A.A.A. britànica, tant els quatre salts com el llançament de pes eren proves que es practicaven asiduament feia més de mig segle al Regne Unit, mentre que el llançament de disc, pràcticament desconegut en les universitats de les illes, era una competició emblemàtica per als grecs, desde els jocs olímpics de l'antiguitat. Ellery Clark va vèncer en els salts d'alçada i longitut, William Hoyt ho va fer en la perxa i James Connolly en el triple salt. Com a curiositat podem comentar que hi havia diverses tècniques en el triple salt, on segons la procedència saltaven els tres salts amb la mateixa cama, o amb una cama distinta cada salt, o amb la mateixa cama els dos primers salts i amb l´altra l´últim, la qual seria la precursora de la tècnica actual. En els llançaments en litigi va ser el nordamericà Robert Garrett el vencedor de les dues proves. Els organitzador grecs imposaren que la prova es fera a l´estil antic, des d’una plataforma rectangular de 80x70cm sobreelevada del terra, colocant-se l´atleta d´esquenes a la direcció del llançament amb el disc per dalt del cap, girant-se per llançar però mantenint els dos peus amb contacte amb la plataforma. Concebuda possiblement com una interpretació errònea de la postura del "discòbol de Miró" totalment desconeguda pels participants extrangers. Garret especialista de llançament de pes, durant el viatge no va tindre problemes per a familiaritzar-se amb el llançament de disc però va tindre dificultats per adaptar-se al reglament imposat, per falta de temps, tenint que improvisar durant la pròpia competició.

Prova de marató.

La marató: La iclusió d'aquesta prova en els pimers Jocs Olímpics Moderns és deguda a un professor d´història i filología: Michel Breal. Seduït per l'heroica gesta del soldat Fidipides mort de fatiga després d'haver corregut desde Marató fins a Atenes per anunciar la victòria del general grec Milcidades sobre les tropes perses de Datis i Artafernes. Tots els participant de la prova estaven concentrats desde la tarda anterior en el poble de Maratho. El jutge de la pova els va advertir de la duresa de la competició a la que anaven a enfrontar-se i 12 entre els inscrits majoritariament grecs no concursaren. Foren 25 els atletes que varen iniciar la prova entre els quals sols 5 eren extrangers i únicament 17 arribaren a la meta. Per als organitzadors grecs aquesta era la prova més important pel seu significat històric. Spiridon Louis va prendre la davantera a quatre quilòmetres del final i va guanyar la cursa amb set minuts d'avantatge sobre el segon clasificat amb un temps de 2h58’50” convertint-se en el gran heroi dels jocs.

Per tant, els nordamericans foren els dominadors amb 9 dels 12 títols en les proves d'atletisme.

Entre els francesos Léon Flameng (esquerra) i Paul Masson guanyaren quatre proves ciclistes.

Ciclisme

Article principal: Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu 1896

Les proves ciclistes es disputaren al Velòdrom Neo Phaliron. Fora de la pista nomès es disputà una prova, una cursa entre Atenes i Marathon (anada i tornada, 87 quilòmetres). El francès Paul Masson fou el millor ciclista guanyant tres proves. El també francès Léon Flameng, l'austríac Adolf Schmal i el grec Aristidis Konstantinidis també foren campions olímpics.

Esgrima

Article principal: Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu 1896

Els campions alemanys de gimnàstica: Schuhmann, Flatow i Weingärtner

L'esgrima es disputà al Zappeion (en honor a Evangelos Zappas. Es disputaren proves d'amateurs i de professionals. La prova d'espasa no es disputà. En floret amateur guanyà el francès Eugène-Henri Gravelotte, mentre que el sabre el guanyà Ioannis Georgiadis i el floret professional fou guanyat pel grec Leonidas Pyrgos.

Gimnàstica

Article principal: Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu 1896

La gimnàstica es disputà també també a l'Estadi Panathenaic. Els grans guanyadors foren els alemanys guanyant 5 de les 8 proves. Els alemanys Hermann Weingärtner, Alfred Flatow i Carl Schuhmann, el suís Louis Zutter, i els grecs Ioannis Mitropoulos i Nikolaos Andriakopoulos foren els campions individuals.

Halterofília

Article principal: Halterofília als Jocs Olímpics d'estiu 1896

L'esport de l'halterofília encara era molt jove l'any 1896. Les competicions es disputaren a l'estadi olímpic i es caracteritzaren per que no tenien límits de pes. A la competició de dues mans aixecaren el mateix pes el danès Viggo Jensen i el britànic Launceston Elliot. Els jutges donaren el títol al danès pel seu millor estil. A la prova d'una mà el britànic Elliot es revenjà i guanyà la competició al propi Jensen.

Carl Schuhmann (a l'esquerra) i Georgios Tsitas se saluden abans de la prova final de lluita.

Lluita

Article principal: Lluita als Jocs Olímpics d'estiu 1896

La competició de lluita també es disputà sense límits de pes i les regles eren similars a les de l'actual lluita grecoromana. La competició es disputà a l'estadi Panathenaic. Excepte els dos lluitadors grecs, la resta de lluitadors ja havien competit en altres esports, com ara l'aixecador de pes Launcesto Elliot o el gimnasta Carl Schuhmann. Aquest darrer fou el vencedor final derrotant el grec Georgios Tsitas.

Alfréd Hajós, el primer campió de natació.

Tir

Article principal: Tir als Jocs Olímpics d'estiu 1896

Les proves de tir es disputaren a Kallithea. En total foren cinc proves, dues de rifle i tres de pistola. Els campions foren els grecs Pantelis Karasevdas, Ioannis Phrangoudis i Georgios Orphanidis i els germans nord-americans John i Sumner Paine.

Natació

Article principal: Natació als Jocs Olímpics d'estiu 1896

Les proves de natació dels primers jocs es disputaren a mar obert, a la costa del Pireu. El més destacat nedador fou l'hongarès Alfréd Hajos que guanyà dues proves. Els altres guanyadors foren Ioannis Malokinis de Grècia i Paul Neumann d'Àustria.

Tennis

Article principal: Tennis als Jocs Olímpics d'estiu 1896

El tennis era un dels esports més destacats a finals de segle XIX. Les grans estrelles de l'esport, però, no viatjaren a Atenes. La competició es desenvolupà al Athens Lawn Tennis Club i al velòdrom. Un irlandès que estava a Atenes de vacances, John Pius Boland, guanyà amb facilitat les finals d'individuals i de dobles.

Calendari

●

Cerimònia d'obertura

●

Competició

●

Finals

●

Cerimònia de clausura

Abril	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Cerimònies	●									●
Atletisme	● ● ● ● ●	● ● ● ● ●		●	● ● ● ● ●
Ciclisme			●			● ● ●	●	●
Esgrima		● ●		●
Gimnàstica				● ● ● ● ● ●	● ●
Halterofília		● ●
Lluita					●	●
Natació						● ● ● ●
Tennis			●	●		● ●
Tir			●	●	●	● ● ●	●
Abril	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15

Medaller

Tot i que en aquesta edició no existien les medalles d'or, plata i bronze, ni, per tant, medaller oficial, els analistes posterior han creat un medaller final a semblança dels Jocs actuals per poder comparar aquests jocs amb les edicions posteriors. Alguns dels països llistats no eren independents en el moment, com Austràlia, i d'altres, com Àustria i Hongria, formaven part, en realitat d'un únic país.

Una medalla de plata fou concedida als guanyador de cada prova durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1896.

(País amfitrió ressaltat.)

Jocs Olímpics d'estiu 1896
Posició	País				Total
1	Estats Units	11	7	2	20
2	Grècia	10	17	19	46
3	Alemanya	6	5	2	13
4	França	5	4	2	11
5	Regne Unit	2	3	2	7
6	Hongria	2	1	3	6
7	Àustria	2	1	2	5
8	Austràlia	2	0	0	2
9	Dinamarca	1	2	3	6
10	Suïssa	1	2	0	3

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Hermann Weingärtner	Imperi Alemany	Gimnàstica	3	2	1	6
Carl Schuhmann	Imperi Alemany	Gimnàstica Lluita	4	0	0	4
Alfred Flatow	Imperi Alemany	Gimnàstica	3	1	0	4
Bob Garrett	Estats Units	Atletisme	2	2	0	4
Paul Masson	França	Ciclisme	3	0	0	3

Categoria femenina

No participaren en aquesta edició.

Vegeu també

• Comitè Olímpic Internacional
• Jocs Olímpics

Enllaços externs

• Jocs Olímpics d'Atenes 1896
• Resultats per esport a CBS Sportline