Jocs Olímpics d'hivern de 2006

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jocs Olímpics d'hivern 2006)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Torí 2006
Jocs Olímpics de Torí 2006
XX Jocs Olímpics d'hivern
Cerimònies
- Obertura

10 de febrer de 2006
- Clausura 26 de febrer de 2006
Comitès participants 80[1]
Atletes participants 2.508[1]
- Homes 1.548[1]
- Dones 960[1]
Esdeveniments 84 en 7 esports
Inaugurats per Carlo Azeglio Ciampi
Jurament Olímpic
- dels atletes

Giorgio Rocca
- dels jutges Fabio Bianchetti
Lema {{{Lema}}}
Flama Olímpica Stefania Belmondo
Mascota Neve i Gliz [2]
Estadi Olímpic Stadio Olímpico Torino

Els Jocs Olímpics d'hivern de 2006, oficialment XX Jocs Olímpics d'hivern, es van disputar a la ciutat de Torí (Itàlia) entre els dies 10 i 26 de febrer de 2006. Hi participaren un total de 2.508 esportistes (1.548 homes i 960 dones) de 80 comitès nacionals que competiren en 7 esports i 84 especialitats.

Aquesta fou la tercera vegada que Itàlia organitzà un Jocs, després de la realització dels Jocs Olímpics d'hivern de 1956 realitzats a Cortina d'Ampezzo i dels Jocs Olímpics d'estiu de 1960 realitzats a Roma. El símbol dels Jocs correspon a una versió estilitzada de la Mole Antonelliana, el símbol arquitectònic de Torí, format per cristalls de gel que representen el cel, la neu i el progrés. Les mascotes van ser Neve, un floc de neu, i Gliz, una galleda de gel, mentre el tema oficial de l'esdeveniment va ser «Va'», interpretat per Claudio Baglioni.

Taula de continguts

[modifica] Antecedents

[modifica] Elecció

La passió viu aquí, lema de l'esdeveniment

Després de la derrota de Roma a la candidatura per allotjar els XXVIII Jocs Olímpics que finalment van recaure a Atenes, el Comitè Olímpic Italià es va abocar en la candidatura de la capital de Piemont perquè fos la seu dels Jocs Olímpics d'hivern de 2006. Un dels responsables de la candidatura fou el català Enric Truñó.[3]

Al costat de Torí, les altres ciutats que van presentar candidatures van ser Klagenfurt (Àustria); Poprad-Tatry (Eslovàquia); Hèlsinki (Finlàndia); Zakopane (Polònia) i Sitten (Suïssa). Després dels escàndols succeïts durant l'elecció de la seu de Salt Lake City 2002, als membres del Comitè Olímpic Internacional se'ls va prohibir visitar les ciutats candidates i es va elegir un tribunal col·legiat que va ser el responsable d'avaluar les candidatures.

El dia 19 de juny de 1999 es va realitzar la 109a sessió del COI a Seül (Corea del Sud).[4]Allà, totes les candidatures van fer la seva presentació final abans que el Tribunal emetés la seva decisió. Només es va seleccionar Torí i Sion per una ronda final oberta a tots els membres del Comitè Olímpic Internacional. Torí va ser, finalment, la ciutat escollida per allotjar els Jocs Olímpics el 1999 en derrotar per 53 vots contra 36 de la ciutat del cantó de Valais, malgrat que era aquesta última la favorita. Per a alguns entesos, l'elecció de Torí va ser un premi de consol després de la derrota de Roma en la candidatura per als Jocs Olímpics de 2004 i com a càstig a la conducta d'un dels membres del Comitè Olímpic Suís a l'escàndol de corrupció durant l'elecció de la seu dels Jocs de 2002.

109a Sessió del Comitè Olímpic Internacional
19 de juny de 1999, Seül, Corea del Sud
Ciutat País Votació
Bandera d'Itàlia
Torí Itàlia A favor 53
Suïssa
Sitten Suïssa A favor 36
Finlàndia
Hèlsinki Finlàndia En contra
Àustria
Klagenfurt Àustria En contra
Eslovàquia
Poprad-Tatry Eslovàquia En contra
Polònia
Zakopane Polònia En contra

[modifica] Organització

Per a la realització d'aquest esdeveniment es va efectuar una gran modernització de la ciutat seu, millorant-ne considerablement la seva infraestructura, tant esportiva com en transports i telecomunicacions. L'antic Estadi Comunal de Torí es va sotmetre a una completa remodelació, mentre van haver de construir tres nous recintes esportius a la ciutat, tres viles olímpiques i un estadi a Torre Pellice. Els centres hivernals també van sofrir modificacions i es van establir noves pistes per al desenvolupament dels diferents esdeveniments olímpics.

El cost dels Jocs Olímpics va arribar als 1.700 milions d'euros, el que no estava previst pel TOROC (Comitè organitzador). A finals de 2005, el TOROC estava amb un dèficit de 64 milions d'euros, que gairebé va dur que aquest es declarés en fallida, el que finalment es va ser impedir a causa d'un préstec lliurat pel govern italià. Una altra polèmica va ser el retard de la posada en marxa del Metro de Torí, una de les principals obres de construcció civil amb vista als Jocs Olímpics. Finalment, el servei es va inaugurar el 4 de febrer de 2006 en un curt tram de 13 estacions. A pesar dels greus problemes que va enfrontar l'organització, el públic italià va rebre els Jocs amb gran entusiasme. Exemple d'això és que més de 40.000 persones es van inscriure per a participar com a voluntaris durant la realització dels Jocs, de les quals se’n va triar finalment només 20.000. La torxa olímpica va iniciar el 27 de novembre de 2005 el seu recorregut des d'Olímpia, Grècia cap a la seu dels Jocs. Carregada per centenars de voluntaris, la torxa va recórrer San Marino, Eslovènia, Àustria, Suïssa, les ciutats franceses de Grenoble i Albertville (seus prèvies dels Jocs Olímpics) i la Ciutat del Vaticà, sent beneïda per Benet XVI. Després de ser rebuda el 8 de desembre pel president Carlo Azeglio Ciampi a Roma i de recórrer la majoria de les ciutats del país, la torxa va arribar a Torí el 10 de febrer a la cerimònia inaugural dels Jocs. La torxa olímpica va començar el 27 de novembre de 2005 el seu recorregut des d’Olímpia, Grècia fins a la seu dels Jocs. Carregada per cents de voluntaris, la torxa va recórrer San Marino, Eslovènia, Àustria, Suïssa, les ciutats franceses de Grenoble i Albertville (seus prèvies dels Jocs Olímpics) i la Ciutat del Vaticà, on la va beneir Benet XVI. Després de rebre-la el 8 de desembre el president Carlo Azeglio Ciampi a Roma i de recórrer la majoria de les ciutats del país, la torxa va arribar a Torí el 10 de febrer a la cerimònia inaugural dels Jocs.

[modifica] Comitès participants

Mapa segons nombre d'atletes per països.
En verd, entre 1 i 9 atletes
En blau, entre 10 i 49 atletes
En taronja, entre 50 i 99 atletes
En vermell, més de 100 atletes.

En aquests Jocs Olímpics participaren un total de 2.508 competidors, entre ells 1548 homes i 960 dones, de 80 comitès nacionals diferents. En aquests Jocs van participar per primera vegada Albània, Etiòpia i Madagascar; retornaren Algèria, Corea del Nord, Luxemburg, Portugal i Senegal; i deixaren de participar Camerun, Fidji, Jamaica, Mèxic, Puerto Rico i Trinitat i Tobago. La dissolució de Iugoslàvia donà pas a la participació de Sèrbia i Montenegro.

Europa és el continent amb major nombre d'atletes i països participants amb un total de 42 representacions nacionals. El segueix Àsia amb un total de 19 països i Amèrica amb 8 països, dels quals 3 són de Nord-amèrica, 4 de Sud-amèrica i 1 d'Amèrica Central. Àfrica és el continent amb menor nombre d'atletes que representen els 5 països participants d'aquest continent. Finalment, Oceania és representat solament per dos països. La delegació més gran és la d'Estats Units amb 211 participants, seguida per la de Canadà amb 198 atletes, Itàlia amb 184 i Rússia amb 178 esportistes.

[modifica] Seus

Els Jocs es realitzaren principalment a la ciutat de Torí i en alguns pobles menors ubicats als voltants de la Ciutat que tenen els centres d'esquí.

[modifica] Seus a la ciutat de Torí

[modifica] Seus a les localitats menors

A més es van establir llocs d'entrenament a Chiomonte, Claviere i Prali, igual que a Torre Pellice per als esports de muntanya. D'altra banda, a les localitats de Bardonecchia, Sestriere i Torí són les encarregades d'acollir els milers de participants a les Viles Olímpiques.

[modifica] Esports

Els Jocs de Torí 2006 van incloure 7 esports (15 disciplines) que atorgaren un total de 84 medalles.

Esport Disciplina Seu
Esquí Combinada nòrdica Pragelato
Esquí alpí Sestriere i San Sicario Fraiteve
Esquí de fons Pragelato
Esquí acrobàtic Sauze d'Oulx
Salt amb esquís Pragelato
Patinatge Patinatge artístic Palavela
Patinatge de velocitat sobre gel Oval Lingotto (Torí)
Patinatge de velocitat en pista curta Palavela
Biatló Biatló Cesana San Sicario
Cúrling Cúrling Palagiacchio, Pinerolo
Bob Bob Cesana Pariol
Skeleton Cesana Pariol
Luge Cesana Pariol
Hoquei sobre gel Hoquei sobre gel Torino Esposizione i
Palasport Olímpico
Surf de neu Surf de neu Bardonecchio

[modifica] Desenvolupament

[modifica] Obertura

Imatge de les Anells Olímpics durant la cerimònia inaugural

La cerimònia inaugural es va realitzar el 10 de febrer a les 20:00 (CET; UTC+1) a l'Estadio Comunale de Torí, reanomenat com Stadio Olimpico durant el desenvolupament del torneig. Centenars de ballarins van omplir el camp central del recinte esportiu per donar vida a uno dels esdeveniments més vistos en el món amb una audiència estimada en més de 2.000 milions de telespectadors al voltant del planeta. La història d'Itàlia, de la ciutat i els esports hivernals la van representar els ballarins davant un públic fervent. Al ritme de música dels anys 1980 es va realitzar la Desfilada de les Nacions mentre uns acròbates formaven la imatge d'un colom que representava la pau. Diversos artistes, com Luciano Pavarotti, Sofia Loren i Yoko Ono, van ser presents en la cerimònia que va assolir el seu moment culminant amb l'entrada de la Torxa Olímpica de la mà d’Alberto Tomba que la va lliurar a l'esquiadora Stefania Belmondo. amb les flames de la torxa. Belmondo encengué una sèrie de focs artificials que van encendre finalment el Peveter Olímpic.

[modifica] Calendari


Esdeveniment 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26
Cerimònies A C
Biatló F F F F F F F F
Bob F F F
Combinada nòrdica F F F
Esquí de fons F F F F F F F F F F
Cúrling F F
Esquí alpí F F F F F F F F F F
Esquí acrobàtic F F F F
Hoquei sobre gel F F
Luge F F F
Patinatge artístic F F F F
Patinatge de velocitat sobre gel F F F F F F F F F
Patinatge de velocitat en pista curta F F F F F
Salts d'esquí F F F
Tobogan F F
Snowboard F F F F F


  • A - Cerimònia d'Obertura
  • C - Cerimònia de Clausura
  • F - Final

[modifica] Medaller

Deu comitès amb més medalles en els Jocs Olímpics de 2006. País amfitrió ressaltat.

Medalla d'or de Torí 2006
Jocs Olímpics d'hivern de 2006 Anells Olímpics
Posició CON   Or     Plata     Bronze   Total
1 Alemanya Alemanya 11 12 6 29
2 Estats Units Estats Units 9 9 7 25
3 Àustria Àustria 9 7 7 23
4 Rússia Rússia 8 6 8 22
5 Canadà Canadà 7 10 7 24
6 Suècia Suècia 7 2 5 14
7 Corea del Sud Corea del Sud 6 3 2 11
8 Suïssa Suïssa 5 4 5 14
9 Itàlia Itàlia 5 0 6 11
10 França França 3 2 4 9
Països Baixos Països Baixos 3 2 4 9

[modifica] Resultats

  • (*) hora local de Torí (UTC +1)
  • M - masculí
  • F - femení
  • SN - salt normal
  • SL - salt llarg

[modifica] Medallistes més guardonats

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
An Hyeon-Su Corea del Sud Corea del Sud Patinatge en pista curta 3 0 1 4
Michael Greis Alemanya Alemanya Biatló 3 0 0 3
Felix Gottwald Àustria Àustria Combinada nòrdica 2 1 0 3
Sven Fischer Alemanya Alemanya Biató 2 0 1 3
Enrico Fabris Itàlia Itàlia Patinatge de velocitat 2 0 1 3
Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Cindy Klassen Canadà Canadà Patinatge de velocitat 1 2 2 5
Jin Seon-Yu Corea del Sud Corea del Sud Patinatge en pista curta 3 0 0 3
Kati Wilhelm Alemanya Alemanya Biatló 1 2 0 3
Wang Meng República Popular de la Xina Xina Patinatge en pista curta 1 1 1 3
Albina Akhatova Rússia Rússia Biatló 1 0 2 3
Anja Pärson Suècia Suècia Esquí alpí 1 0 2 3

[modifica] Referències

[modifica] Vegeu també

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Jocs Olímpics d'hivern de 2006


Anells Olímpics
Jocs Olímpics d'estiu
Atenes 1896 | París 1900 | Saint Louis 1904 | (Atenes 1906) | Londres 1908 | Estocolm 1912 | Berlín 1916 | Anvers 1920 | París 1924 | Amsterdam 1928 | Los Angeles 1932 | Berlín 1936 | Tòquio 1940 | Londres 1944 | Londres 1948 | Hèlsinki 1952 | Melbourne 1956 | Roma 1960 | Tòquio 1964 | Ciutat de Mèxic 1968 | Munic 1972 | Mont-real 1976 | Moscou 1980 | Los Angeles 1984 | Seül 1988 | Barcelona 1992 | Atlanta 1996 | Sydney 2000 | Atenes 2004 | Pequín 2008 | Londres 2012 | Rio de Janeiro 2016 | 2020 | 2024 | 2028
Jocs Olímpics d'hivern
Chamonix 1924 | Sankt-Moritz 1928 | Lake Placid 1932 | Garmisch-Partenkirchen 1936 | Sapporo 1940 | Cortina d'Ampezzo 1944 | Sankt-Moritz 1948 | Oslo 1952 | Cortina d'Ampezzo 1956 | Squaw Valley 1960 | Innsbruck 1964 | Grenoble 1968 | Sapporo 1972 | Innsbruck 1976 | Lake Placid 1980 | Sarajevo 1984 | Calgary 1988 | Albertville 1992 | Lillehammer 1994 | Nagano 1998 | Salt Lake City 2002 | Torí 2006 | Vancouver 2010 | Sotxi 2014 | Pyeongchang 2018 | 2022
Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut
Singapur 2010 | Nanquín 2014 | 2018
Jocs Olímpics d'hivern de la Joventut
Innsbruck 2012 | 2016
(Atenes 1906): Jocs Intercalats | 1916, 1940, 1944: edicions cancel·lades

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües