Jocs Olímpics d'estiu de 1972
Jocs de la XX Olímpiada de l'Era Moderna |
|
| Cerimònia d'obertura | 26 d'agost del 1972 |
|---|---|
| Inaugurats per | Gustav Heinemann |
| Cerimònia de clausura | 11 de setembre del 1972 |
| Comitès participants | 121 |
| Atletes participants | 7.123 |
| Homes | 6.065 |
| Dones | 1.058 |
| Esdeveniments | 195 de 17 esports |
| Jurament Olímpic dels atletes | Heidi Schüller |
| Flama Olímpica | Günter Zahn |
| Mascota | Waldi |
| Estadi Olímpic | Estadi Olímpic de Munic |
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Munic (República Federal d'Alemanya entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comitès nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.
Els Jocs Olímpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Munic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introduí la figura de mascota olímpica, representada pel gos de raça teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
En la 64a Sessió Plenària del Comitè Internacional Olímpic (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itàlia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 a la ciutat de Munic per davant de[1]:
| Votacions de 1972 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ciutat | Comitè Olímpic | Ronda 1 | Ronda 2 | |||
| Munic | 29 | 31 | ||||
| Madrid | 16 | 16 | ||||
| Mont-real | 6 | 13 | ||||
| Detroit | 6 | - | ||||
Massacre de Munic [modifica]
Els Jocs Olímpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marcà. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren a dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succés, els Jocs seguiren amb total normalitat, després de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olímpica de Munic.
Comitès participants [modifica]
En aquests Jocs participaren un total de 121 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albània, Alt Volta (actual Burkina Faso), Aràbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benín), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somàlia, Swazilàndia i Togo.
Retornaren a la competició Cambodja, Congo, Guatemala i Haití i deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, Iraq, Líbia i Sierra Leone.
Esports disputats [modifica]
En aquests Jocs Olímpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:
| Esports als Jocs Olímpics de Munic | |
|
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo |
|
Seus [modifica]
- Parc Olímpic de Munic (Olympiapark)
- Estadi Olímpic (Olympiastadion) – cerimònies d'inauguració i clausura, atletisme, futbol (final), hípica (salts per equips), pentatló modern (hípica)
- Estadi de Boxa (Boxhalle) – boxa i judo (final)
- Velòdrom (Radstadion) – ciclisme (pista)
- Olympiahalle (Sporthalle) – gimnàstica i handbol (final)
- Hockeyanlage – hoquei sobre herba
- Schwimmhalle – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
- Volleyballhalle – voleibol
- Seus de Munic
- Regattastrecke (Oberschleißheim) – piragüisme i rem
- Basketballhalle (Siegenburger Straße) – bàsquet i judo
- Fechthalle 1 (Messegelände) - esgrima (final)
- Fechthalle 2 (Messegelände) - esgrima
- Gewichtheberhalle (Messegelände) - halterofília
- Judo und Ringerhalle (Messegelände) - judo i lluita
- Dantebad – waterpolo
- Schießanlage (Hochbrück) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
- Bogenschießanlage (Englischer Garten) – tir amb arc
- Riding Facility, Riem – hípica (concurs complet i salts individual) i pentatló modern (hípica)
- Palau de Nymphenburg – hípica (doma)
- Grünwald - ciclisme (ruta individual)
- Altres seus
- Badia de Kiel – esquí aquàtic i vela
- Frankenstadion (Nuremberg) – futbol (preliminars)
- Jahnstadion (Regensburg) – futbol (preliminars)
- Drei Flüsse Stadion (Passau) – futbol (preliminars)
- ESV-Stadion (Ingolstadt) – futbol (preliminars)
- Eiskanal (Augsburg) – piragüisme (eslàlom)
- Rosenaustadion (Augsburg) - futbol (preliminars)
- Sporthalle Augsburg (Augsburg) - handbol (preliminars)
- Donauhalle (Ulm) – handbol (preliminars)
- Hohenstaufenhalle Göppingen (Göppingen) – handbol (preliminars)
- Böblingen Sportshalle (Böblingen) – handbol (preliminars)
- Bundesautobahn 96 - ciclisme (contrarellotge)
Aspectes destacats [modifica]
- Retornaren a la competició oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edició de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edició de 1920. Així mateix s'introduí per primera vegada l'eslàlom en aigües braves en les proves de piragüisme.
- Els Joc Olímpics de Munic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potència espotiva principal d'Amèrica Llatina i el Carib, encapçalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequín 2008, relegada per Brasil.
- Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins els Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
- El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí fer-se amb 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho feu als 15 anys.
- El finlandès Lasse Viren aconseguí un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
- El lluitador Dan Gable aconseguí fer-se amb la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlandès Wim Ruska es convertí en l'únic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.
Medaller [modifica]
Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1972. País amfitrió ressaltat.
| Jocs Olímpics d'estiu de 1972 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Posició | País | |
|
|
Total |
| 1 | 50 | 27 | 22 | 99 | |
| 2 | 33 | 31 | 30 | 94 | |
| 3 | 20 | 23 | 23 | 66 | |
| 4 | 13 | 11 | 16 | 40 | |
| 5 | 13 | 8 | 8 | 29 | |
| 6 | 8 | 7 | 2 | 17 | |
| 7 | 7 | 5 | 9 | 21 | |
| 8 | 6 | 13 | 16 | 35 | |
| 9 | 6 | 10 | 5 | 21 | |
| 10 | 5 | 3 | 10 | 18 | |
Medallistes més guardonats [modifica]
- Categoria masculina
| Nom | CON | Disciplina | Total | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Mark Spitz | Natació | 7 | 0 | 0 | 7 | |
| Sawao Kato | Gimnàstica | 3 | 2 | 0 | 5 | |
| Akinori Nakayama | Gimnàstica | 2 | 1 | 1 | 4 | |
| Roland Matthes | Natació | 2 | 1 | 1 | 4 | |
| Jerry Heidenreich | Natació | 2 | 1 | 1 | 4 | |
| Shigeru Kasamatsu | Gimnàstica | 1 | 1 | 2 | 4 | |
| Eizo Kenmotsu | Gimnàstica | 1 | 1 | 2 | 4 |
- Categoria femenina
| Nom | CON | Disciplina | Total | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Shane Gould | Natació | 3 | 1 | 1 | 5 | |
| Karin Janz | Gimnàstica | 2 | 2 | 1 | 5 | |
| Olga Korbut | Gimnàstica | 3 | 1 | 0 | 4 | |
| Shirley Babashoff | Natació | 2 | 2 | 0 | 4 | |
| Liudmila Turíxtxeva | Gimnàstica | 2 | 1 | 1 | 4 | |
| Tamara Lazakovich | Gimnàstica | 1 | 1 | 2 | 4 |
Notes [modifica]
Vegeu també [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 1972 |
Enllaços externs [modifica]
- (anglès) www.olympic.org - MUNICH 1972
- (anglès) www.sports-reference.com - Munic 1972