Jocs Olímpics d'estiu de 1964

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Tòquio 1964
Toquio 1964.gif
Jocs de la XVIII Olímpiada de l'Era Moderna
Cerimònia d'obertura 10 d'octubre de 1964
Inaugurats per l'emperador Hirohito
Cerimònia de clausura 24 d'octubre de 1964
Comitès participants 93
Atletes participants 5.151
Homes 4.473
Dones 678
Esdeveniments 163 de 19 esports
Jurament Olímpic dels atletes Takashi Ono
Flama Olímpica Yoshinori Sakai
Estadi Olímpic Estadi Olímpic de Tòquio

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1964, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Tòquio (Japó) entre els dies 10 i 24 d'octubre de 1964. En aquests Jocs hi van participar 5.151 esportistes (4.473 homes i 678 dones) de 93 comitès nacionals competint en 19 esports i 163 especialitats.

Aquests foren els primers Jocs realitzats a Àsia, i els primers en els quals s'exclogué Sud-àfrica a causa de l'aplicació del règim de l'apartheid.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Tòquio havia estat escollida, anteriorment, per a la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1940, si bé aquesta ciutat fou reemplaçada per Hèlsinki (Finlàndia) a l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa l'any 1937. Finalment, però, aquests Jocs serien cancel·lats per l'esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa.

El 26 de maig de 1959 en la 55a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (COI), reunida a la ciutat de Múnic (Alemanya Occidental), fou escollida la ciutat de Tòquio com a organitzadora dels Jocs Olímpics d'estiu de 1964 per davant de:[1]

Votacions de 1964
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1
Tòquio Japó Japó
34
Detroit Estats Units Estats Units
10
Viena Àustria Àustria
9
Brussel·les Bèlgica Bèlgica
5

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Països participants als Jocs de 1964. Les nacions de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

En aquests Jocs participaren un total de 93 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els comitès d'Algèria, Camerun, Congo, Madagascar, Mali, Mongòlia, Nepal, Níger, República Dominicana, Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia), Senegal, Tanganyika (actual Tanzània) i el Txad.

Líbia, si bé fou inicialment inclosa com a participant, fou expulsada dels Jocs abans d'iniciar-se la competició; així mateix fou exclosa de la competició Sud-àfrica a conseqüència de l'aplicació del règim de l'apartheid. Els atletes de la República Democràtica Alemanya i la República Federal Alemanya novament competiren sota una mateixa bandera (Equip Unificat Alemany).

Deixaren de participar en els Jocs la Federació de les Índies Occidentals, si bé dos dels seus membres integrants (Jamaica i Trinitat i Tobago) participaren sota la seva pròpia bandera; Fidji, Haití, Indonèsia, Malta, San Marino, Surinam i Sudan, i en aquesta edició els esportistes de Singapur competiren sota la bandera de Malàisia. Retornaren, així mateix, a la competició Bolívia, Costa d'Ivori i Costa Rica.


Esports disputats[modifica | modifica el codi]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 163 proves de 19 esports diferents:

Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics de Tòquio'

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Beisbol | Budō

Seus[modifica | modifica el codi]

Gimnàs Nacional Yoyogi
Nippon Budokan
Shibuya Public Hall

Fets destacats[modifica | modifica el codi]

Imatge del Peveter olímpic.
Segell commemoratiu soviètic sobre la celebració dels Jocs Olímipcs.
  • El govern va aprovar un crèdit de 1.800 milions de dòlars per a l'acondicionament de la ciutat de Tòquio per al desenvolupament dels Jocs Olímpics. Aquesta ciutat es va transformar radicalment en aquella època: obrers organitzats en quatre torns ininterromputs van construir la majoria d'instal·lacions esportives i van modernitzar la ciutat. La inversió total dels jocs s'estima entorn dels 3.000 milions de dòlars.
  • Aquests foren els primers Jocs Olímpics televisats en color i transmesos en directe per satèl·lit a Nord Amèrica i Europa. Els nous avanços tecnològics es deixaren veure en els jocs gràcies a la utilització de la càmara lenta i del registre dels temps exactes mitjançant la utilització d'ordinadors.
  • Yoshinori Sakai fou el responsable d'encendre el peveter olímpic en la cerimònia d'obertura dels Jocs. Sakai va néixer el 6 d'agost de 1945 a la ciutat de Hiroshima, el mateix dia en què fou llançada la bomba atòmica de Hiroshima.
  • El judo i el voleibol, esports molts populars al Japó, foren introduïts al programa olímpic de forma permanent. Així mateix s'introduí la prova femenina de pentatló en les proves atlètiques.
  • La gimnasta soviètica Larissa Latínina aconseguí les seves últimes sis medalles olímpiques en la seva tercera participació en uns jocs, aconseguint ser l'esportista més premiada de la història amb un total de 18 medalles olímpiques.
  • L'australiana Dawn Fraser aconseguí vèncer, per tercer cop consecutiu, la prova final dels 100 metres lliures en natació, un fet que també aconseguí el soviètic Vyacheslav Ivanov en la prova de scull individual de rem.
  • L'etíop Abebe Bikila es convertí en el primer esportista a revalidar el títol de la marató.
  • L'atleta nord-americà Billy Mills, especialista de distàncies curtes, va sorprendre a l'aconseguir la victòria en la prova de 10000 metres llisos. Fins al moment és l'única victòria d'un esportista nord-americà en aquesta prova.
  • Bob Hayes aconseguí guanyar el títol dels 100 metres llisos amb un temps de 10.0 segons, igualant el rècord mundial. Durant la realització de les semifinals d'aquesta prova realitzà un temps de 9.9 segons, però no fou reconegut com a temps reals per culpa del vent.

Medaller[modifica | modifica el codi]

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1964. País amfitrió ressaltat.

Segell commemoratiu soviètic sobre la celebració dels Jocs Olímpics.
Jocs Olímpics d'estiu de 1964 Anells Olímpics
Posició País   Or     Plata     Bronze   Total
1 Estats Units Estats Units 36 26 28 90
2 Unió Soviètica Unió Soviètica 30 31 35 96
3 Japó Japó 16 5 8 29
4 Alemanya Alemanya 10 22 18 50
5 Itàlia Itàlia 10 10 7 27
6 Hongria Hongria 10 7 5 22
7 Polònia Polònia 7 6 10 23
8 Austràlia Austràlia 6 2 10 18
9 Txecoslovàquia Txecoslovàquia 5 6 3 14
10 Regne Unit Regne Unit 4 12 2 18

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Don Schollander Estats Units Estats Units Natació 4 0 0 4
Yukio Endo Japó Japó Gimnàstica 3 1 0 4
Shuji Tsurumi Japó Japó Gimnàstica 1 3 0 4
Borís Xakhlín Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 2 1 4
Viktor Lisitsky Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 0 4 0 4
Hans-Joachim Klein Alemanya Alemanya Natació 0 3 1 4
Steve Clark Estats Units Estats Units Natació 3 0 0 3
Franco Menichelli Itàlia Itàlia Gimnàstica 1 1 1 3
Frank Wiegand Alemanya Alemanya Natació 0 3 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Larissa Latínina Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 2 2 6
Věra Čáslavská Txecoslovàquia Txecoslovàquia Gimnàstica 3 1 0 4
Sharon Stouder Estats Units Estats Units Natació 3 1 0 4
Polina Astàkhova Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 1 1 4
Kathy Ellis Estats Units Estats Units Natació 2 0 2 4
Irena Szewińska Polònia Polònia Atletisme 1 2 0 3
Edith McGuire Estats Units Estats Units Atletisme 1 2 0 3
Mary Bignal-Rand Regne Unit Regne Unit Atletisme 1 1 1 3

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]