Jocs Olímpics d'estiu de 1972

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Munic de 1972
Munchen 1972.jpg
Jocs de la XX Olimpíada de l'Era Moderna
Cerimònia d'obertura 26 d'agost del 1972
Inaugurats per Gustav Heinemann
Cerimònia de clausura 11 de setembre del 1972
Comitès participants 121
Atletes participants 7.123
Homes 6.065
Dones 1.058
Esdeveniments 195 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes Heidi Schüller
Flama Olímpica Günter Zahn
Mascota Waldi
Estadi Olímpic Estadi Olímpic de Munic

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Munic (República Federal d'Alemanya entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comitès nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.

Els Jocs Olímpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Munic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introduí la figura de mascota olímpica, representada pel gos de raça teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

En la 64a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itàlia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 a la ciutat de Munic per davant de:[1]

Votacions de 1972
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1 Ronda 2
Munic RFA RFA 29 31
Madrid Espanya franquista Espanya 16 16
Mont-real Canadà Canadà 6 13
Detroit Estats Units Estats Units 6 -

Lema[modifica | modifica el codi]

Citius, altius, fortius és una locució llatina que vol dir "més ràpid, més alt, més fort". Aquest fou el lema dels Jocs Olímpics de Munic 1972. Juntament amb els cinc anells entrellaçats i amb la flama Olímpica, simbolitza l'esperit olímpic. La frase fou pronunciada pel baró Pierre de Coubertin a la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l'Edat Moderna a Atenes. [2] El lema fou ideat pel frare dominic Henri Didon, amic de Coubertin, pel frontispici del seu Col·legi Albert Magne de París. Gramaticalment, el lema està format pel comparatiu dels adjectius citus, altus i fortis.

Massacre de Munic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Massacre de Munic
Països participants als Jocs Olímpics d'estiu de 1972. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Els Jocs Olímpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marcà. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren a dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succés, els Jocs seguiren amb total normalitat, després de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olímpica de Munic.

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

En aquests Jocs participaren un total de 121 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albània, Alt Volta (actual Burkina Faso), Aràbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benín), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somàlia, Swazilàndia i Togo.

Retornaren a la competició Cambodja, Congo, Guatemala i Haití i deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, Iraq, Líbia i Sierra Leone.

Esports disputats[modifica | modifica el codi]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:

Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics de Munic

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Bàdminton | Esquí aquàtic

Seus[modifica | modifica el codi]

Vista general de l'Olympiapark.
Seu de la competició de natació.
Entrenaments de gimnàstica.
  • Parc Olímpic de Munic (Olympiapark)
    • Estadi Olímpic (Olympiastadion) – cerimònies d'inauguració i clausura, atletisme, futbol (final), hípica (salts per equips), pentatló modern (hípica)
    • Estadi de Boxa (Boxhalle) – boxa i judo (final)
    • Velòdrom (Radstadion) – ciclisme (pista)
    • Olympiahalle (Sporthalle) – gimnàstica i handbol (final)
    • Hockeyanlage – hoquei sobre herba
    • Schwimmhalle – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
    • Volleyballhalle – voleibol
  • Seus de Munic
    • Regattastrecke (Oberschleißheim) – piragüisme i rem
    • Basketballhalle (Siegenburger Straße) – bàsquet i judo
    • Fechthalle 1 (Messegelände) - esgrima (final)
    • Fechthalle 2 (Messegelände) - esgrima
    • Gewichtheberhalle (Messegelände) - halterofília
    • Judo und Ringerhalle (Messegelände) - judo i lluita
    • Dantebad – waterpolo
    • Schießanlage (Hochbrück) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
    • Bogenschießanlage (Englischer Garten) – tir amb arc
    • Riding Facility, Riem – hípica (concurs complet i salts individual) i pentatló modern (hípica)
    • Palau de Nymphenburg – hípica (doma)
    • Grünwald - ciclisme (ruta individual)
  • Altres seus
    • Badia de Kiel – esquí aquàtic i vela
    • Frankenstadion (Nuremberg) – futbol (preliminars)
    • Jahnstadion (Regensburg) – futbol (preliminars)
    • Drei Flüsse Stadion (Passau) – futbol (preliminars)
    • ESV-Stadion (Ingolstadt) – futbol (preliminars)
    • Eiskanal (Augsburg) – piragüisme (eslàlom)
    • Rosenaustadion (Augsburg) - futbol (preliminars)
    • Sporthalle Augsburg (Augsburg) - handbol (preliminars)
    • Donauhalle (Ulm) – handbol (preliminars)
    • Hohenstaufenhalle Göppingen (Göppingen) – handbol (preliminars)
    • Böblingen Sportshalle (Böblingen) – handbol (preliminars)
    • Bundesautobahn 96 - ciclisme (contrarellotge)

Aspectes destacats[modifica | modifica el codi]

  • Retornaren a la competició oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edició de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edició de 1920. Així mateix s'introduí per primera vegada l'eslàlom en aigües braves en les proves de piragüisme.
  • Els Joc Olímpics de Munic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potència espotiva principal d'Amèrica Llatina i el Carib, encapçalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequín 2008, relegada per Brasil.
  • Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins als Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
  • El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí fer-se amb 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho feu als 15 anys.
  • El finlandès Lasse Viren aconseguí un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
  • El lluitador Dan Gable aconseguí fer-se amb la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlandès Wim Ruska es convertí en l'únic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.

Medaller[modifica | modifica el codi]

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1972. País amfitrió ressaltat.

Segell commemoratiu de la RFA sobre la celebració dels Jocs Olímpics.
Jocs Olímpics d'estiu de 1972 Anells Olímpics
Posició País   Or     Plata     Bronze   Total
1 Unió Soviètica Unió Soviètica 50 27 22 99
2 Estats Units Estats Units 33 31 30 94
3 República Democràtica Alemanya RDA 20 23 23 66
4 RFA RFA 13 11 16 40
5 Japó Japó 13 8 8 29
6 Austràlia Austràlia 8 7 2 17
7 Polònia Polònia 7 5 9 21
8 Hongria Hongria 6 13 16 35
9 Bulgaria (1967-1971) Bulgària 6 10 5 21
10 Itàlia Itàlia 5 3 10 18

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Mark Spitz Estats Units Estats Units Natació 7 0 0 7
Sawao Kato Japó Japó Gimnàstica 3 2 0 5
Akinori Nakayama Japó Japó Gimnàstica 2 1 1 4
Roland Matthes República Democràtica Alemanya RDA Natació 2 1 1 4
Jerry Heidenreich Estats Units Estats Units Natació 2 1 1 4
Shigeru Kasamatsu Japó Japó Gimnàstica 1 1 2 4
Eizo Kenmotsu Japó Japó Gimnàstica 1 1 2 4
Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Shane Gould Austràlia Austràlia Natació 3 1 1 5
Karin Janz República Democràtica Alemanya RDA Gimnàstica 2 2 1 5
Olga Korbut Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 0 4
Shirley Babashoff Estats Units Estats Units Natació 2 2 0 4
Liudmila Turíxtxeva Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 1 1 4
Tamara Lazakóvitx Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 1 2 4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques
  2. «Opening Ceremony» (pdf) p. 3, 2002. [Consulta: 2 agost 2012].; "Sport athlétique", 14 mars 1891: "[...] dans une éloquente allocution il a souhaité que ce drapeau les conduise ‘souvent à la victoire, à la lutte toujours’. Il a dit qu’il leur donnait pour devise ces trois mots qui sont le fondement et la raison d’être des sports athlétiques: citius, altius, fortius, ‘plus vite, plus haut, plus fort’.", citat a Hoffmane, Simone La carrière du père Didon, Dominicain. 1840 - 1900, Tesi doctoral, Université de Paris IV - Sorbonne, 1985, p. 926; cf. Michaela Lochmann, Les fondements pédagogiques de la devise olympique „citius, altius, fortius“

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 1972