Jocs Olímpics d'estiu de 1976

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Mont-real 1976
Mont-real 1976.png
Jocs de la XXI Olimpíada de l'Era Moderna
Cerimònia d'obertura 17 de juliol del 1976
Inaugurats per Elisabet II
Cerimònia de clausura 1 d'agost del 1976
Comitès participants 92
Atletes participants 6.084
Homes 4.824
Dones 1.264
Esdeveniments 198 de 23 esports
Jurament Olímpic dels atletes Pierre Saint-Jean
Flama Olímpica Stéphane Préfontaine i
Sandra Henderson
Mascota Amik
Estadi Olímpic Estadi Olímpic de Mont-real

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1976, oficialment anomenats Jocs de la XXI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Mont-real (Canadà) entre el 17 de juliol i l'1 d'agost de 1976. En aquests Jocs hi van participar 6.028 atletes (4.781 homes i 1.247 dones) de 92 comitès nacionals diferents, competint en 23 esports i 198 especialitats.

El Jocs de Mont-real es recorden com un dels més problemàtics de tota la història, en mig de la crisi del moviment olímpic al llarg dels anys 70 i 80. Aquesta va ser la primera edició amb un boicot massiu per part d'alguns dels membres del COI. El motiu va ser una gira dels All Blacks per Sudàfrica. L'estat africà era sancionat pel COI a no participar en els Jocs Olímpics per la política de l'apartheid. Llavors alguns estats africans demanaren l'exclusió de Nova Zelanda de la cita olímpica, tot i que el rugbi no era esport olímpic. En negar-se el COI, vint-i-cinc comitès olímpics africans més Iraq, Líban i Guyana van retirar-se dels Jocs quan ja eren a la Vila Olímpica.

D'altra banda, des de la mateixa elecció de Mont-real van començar els problemes econòmics. El govern canadenc no va recolzar el finançament del Jocs de la segona ciuata francòfona del món. Això, juntament amb l'ambiciós projecte i altres problemes com les vagues dels obres de l'Estadi Olímpic, provocaren un important dèficit que col·loquen els Jocs de 1976 com els menys rendibles de la història.

En l'aspecte purament esportiu, la gimnàstica va donar els tres noms propis dels Jocs: la jove Nadia Comăneci, Nel·lie Kim i Nikolai Andriànov.

Ciutats candidates[modifica | modifica el codi]

Curiosament, les tres ciudats candidates als Jocs de la XXI Olimpiada Moderna foren les amfitriones de les tres edicions següents: Mont-real, Moscou i Los Angeles. La seu es va triar a la 69a Sessió del COI, celebrada el 12 de maig de 1970 a Amsterdam (Països Baixos). Aquests varen ser els resultats de les votacions:[1]

Ciutat Comitè olímpic Ronda 1 Ronda 2
Mont-real Canadà Canadà 25 41
Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica 28 28
Los Angeles Estats Units Estats Units 17 -

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Països participants als Jocs Olímpics de 1976. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

En aquests Jocs participaren un total de 92 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Andorra, Antigua i Barbuda, Illes Caiman i Papua Nova Guinea.

Deixaren de participar, sense motiu polític, Afganistan, Albània, Birmània, Cambodja, Ceilan, Dahomey, El Salvador, Lesotho, Libèria, Malta, Síria, República de la Xina, Somàlia, Vietnam del Sud i Zaire.

En aquesta edició Hondures Britànica adoptà el nom de Belize i reaparegué Hondures.

Boicot polític[modifica | modifica el codi]

28 Comitès nacionals refusaren participar en els Jocs Olímpics mostrant el seu desgrat amb la invitació a participar en aquests del Comitè de Nova Zelanda, la selecció de rugbi de la qual havia trencat el bloqueig esportiu imposat a Sud-àfrica en motiu de l'apliació del règim de l'apartheid.

Esports disputats[modifica | modifica el codi]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 198 proves de 23 esports diferents:

Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics de Mont-real'

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo

Seus[modifica | modifica el codi]

Vista exterior de l'Estadi Olímpic.
Competició de llançament de disc.
Esportistes a la vila olímpica durant els Jocs.

Montreal Olympic Park[modifica | modifica el codi]

  • Estadi Olímpic – cerimònies d'obertura/clausura, atletisme, futbol (final), hípica (final prova de salts per equips)
  • Piscina olímpica – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo (final)
  • Velòdrom olímpic – ciclisme (pista) i judo
  • Jardí botànic – atletisme (20 km marxa) i pentatló modern (cross)
  • Maurice Richard Arena – Boxa i lluita
  • Centre Pierre Charbonneau – lluita

Seus a Mont-real[modifica | modifica el codi]

  • Île Notre-Dame – Piragüisme i rem
  • Claude Robillard Centre – handbol i waterpolo
  • Centre Étienne Desmarteau – bàsquet
  • St. Michel Arena – halterofília
  • Paul Sauvé Centre – voleibol
  • Montreal Forum – bàsquet (final), boxa, gimnàstica, handbol i voleibol
  • Mount Royal Park – ciclisme (prova individual en carretera)
  • Quebec Autoroute 40 – ciclisme (contrarellotge per equips en carretera)
  • Carrers de Mont-real – atletisme (marató)
  • Winter Stadium (Universitat de Mont-real) – esgrima i pentatló modern (esgrima)
  • Molson Stadium (Universitat McGill) – hoquei sobre herba

Seus fora de Mont-real[modifica | modifica el codi]

  • Olympic Shooting Range (L'Acadie) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
  • Olympic Archery Field (Joliette) – tir amb arc
  • Olympic Equestrian Centre (Bromont) – hípica i pentatló modern (hípica)
  • Pavilion de l'éducation physique et des sports (Universitat Laval, ciutat de Quebec) – handbol (preliminars)
  • Sherbrooke Stadium (Sherbrooke) – futboll (preliminars)
  • Palais des Sports (Sherbrooke) – handbol (preliminars)
  • Port de Portsmouth (Kingston) – vela
  • Varsity Stadium (Toronto) – futbol (preliminars)
  • Lansdowne Park (Ottawa) – futbol (preliminars

Aspectes destacats[modifica | modifica el codi]

Segell commemoratiu azerbaidjanès de la victòria de Nadia Comăneci en els Jocs Olímpics d'estiu de 1976.
  • El Canadà, el país amfitrió, va finalitzar la seva participació en els Jocs amb cinc medalles de plata i sis de bronze. Aquesta és l'única vegada, fins al moment, en què el país amfitrió dels Jocs Olímpics d'estiu no va guanyar cap medalla d'or. Anteriorment, però, ja s'havia produït en els Jocs Olímpics d'hivern l'any 1924, 1928, 1984 i 1988, aquests últims disputats a Calgary (Canadà). Així doncs, després d'haver organitzat dos Jocs Olímpics Canadà és l'únic país en no haver guanyat una medalla d'or en la seva terra d'origen.
  • La gimnasta romanesa de 14 anys Nadia Comăneci va causar sensació per ser la primera a la qual es va concedir una puntuació perfecta de 10.0 punts en barres asimètriques. Va obtenir en total set puntuacions de 10.0, aconseguint tres medalles d'or, una de plata i una altra de bronze.
  • El japonès Shun Fujimoto es va trencar una cama mentre realitzava els seus exercicis de rutina. L'equip nipó mantenia una estreta competència amb la Unió Soviètica, de manera que Fujimoto va mantenir la seva lesió en secret. En finalitzar la seva competició d'anelles, però, es va desllorigar el genoll i va ser forçat a retirar-se.

Medaller[modifica | modifica el codi]

La Unió Soviètica tornà a imporsar-se al medaler amb un marge important respecte als seus perseguidors. Sorprenentment, la RDA va superar en medalles d'or els Estats Units. Aquest tercer lloc suposa la pitjor classificació dels americans en un medaller olímpic al llarg de totes les edicions. Els seus veins canadencs van tindre una actuació igual de calamitosa, convertint-se en els únics amfitrions que no han aconseguit cap medallada d'or als seus Jocs.

Deu comitès amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1976. País amfitrió ressaltat.

Segell commemoratiu soviètic dels Jocs Olímpics d'estiu de 1976.
Pos. Comitè olímpic Or Plata Bronze Total
1 Unió Soviètica Unió Soviètica (URS) 49 49 35 135
2 RDA Alemanya Oriental (GDR) 40 25 25 90
3 Estats Units Estats Units (USA) 34 35 25 94
4 RFA Alemanya Federal (FDR) 10 12 17 39
5 Japó Japó (JAP) 9 6 10 25
6 Polònia Polònia (POL) 7 6 13 26
7 Bulgària Bulgària (BUL) 6 9 7 22
8 Cuba Cuba (CUB) 6 4 3 13
9 Romania (1965-1989) Romania (ROM) 4 9 14 27
10 Hongria Hongria (HON) 4 5 13 22

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Nikolai Andriànov Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 4 2 1 7
John Naber Estats Units Estats Units Natació 4 1 0 5
Mitsuo Tsukahara Japó Japó Gimnàstica 2 1 2 5
Jim Montgomery Estats Units Estats Units Natació 3 0 1 4
Sawao Kato Japó Japó Gimnàstica 2 1 0 3
John Hencken Estats Units Estats Units Natació 2 1 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Kornelia Ender República Democràtica Alemanya RDA Natació 4 1 0 5
Nadia Comăneci Romania (1965-1989) Romania Gimnàstica 3 1 1 5
Shirley Babashoff Estats Units Estats Units Natació 1 4 0 5
Nel·li Kim Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 0 4
Andrea Pollack República Democràtica Alemanya RDA Natació 2 2 0 4
Liudmila Turíxtxeva Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 2 1 4

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Atletes del Camerun, Egipte, Marroc i Tunísia competiren entre els dies 18 i 20 de juliol, moment en el qual els seus comitès abandonaren els Jocs.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 1976