Jocs Olímpics d'estiu de 1984

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Los Angeles 1984
Los Angeles 1984 Summer Olympics Logo.svg
Jocs de la XXIII Olimpíada de la Era Moderna
Cerimònia d'obertura 28 de juliol del 1984
Inaugurats per Ronald Reagan
Cerimònia de clausura 12 d'agost del 1984
Comitès participants 140
Atletes participants 6.829
Homes 5.263
Dones 1.566
Esdeveniments 221 de 24 esports
Jurament Olímpic dels atletes Edwin Moses
Flama Olímpica Rafer Johnson
Mascota Sam
Estadi Olímpic Los Angeles Memorial Coliseum

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1984, oficialment anomenats Jocs de la XXIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984. Hi van participar 6.829 atletes (5.2263 homes i 1.566 dones) de 140 comitès nacionals, que competien en 24 esports i 221 especialitats.

Com a resposta al boicot polític realitzat als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) per part de les principals potències occidentals, en aquesta edició les potències comunistes com la Unió Soviètica, la República Democràtica d'Alemanya, Polònia, Bulgària o Cuba es van abstenir de particiar-hi. De fet, en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 els països que ara protagonitzaven el boicot havien guanyat el 58% del total de medalles d'or.[1] Per la seva part, a Los Angeles, Romania va guanyar el nombre més gran de medalles olímpiques de la seva història.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

En la 80a Sessió Plenària del Comitè Internacional Olímpic (CIO), realitzada el 18 de maig de 1978 a Atenes (Grècia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1984 a la ciutat de Los Angeles com a única candidata per a realitzar l'esdeveniment.[2]

Aquesta fou la segona vegada que la ciutat allotjava els Jocs Olímpics d'estiu després de la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932, convertint-se en la tercera ciutat en ser doblement seu d'uns Jocs Olímpics d'estiu després de París (1900 i 1924) i Londres (1908 i 1948).

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Països participants. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

En aquests Jocs participaren un total de 140 comitès nacionals diferents, sent l'edició fins al moment en què major participació de països hi hagué. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Bahrain, Bangladesh, Bhutan, Djibouti, Guinea Equatorial, Gàmbia, Grenada, Iemen del Nord, Salomó, Illes Verges Britàniques, Mauritània, Maurici, Oman, Qatar, República Popular de la Xina, Rwanda, Samoa, Tonga i la Unió dels Emirats Àrabs.

Retornaren a la competició Antigua i Barbuda, Antilles Neerlandeses, Aràbia Saudita, Argentina, Bahames, Barbados, Belize, Bermudes, Bolívia, Canadà, Corea del Sud, Costa d'Ivori, Egipte, Estats Units d'Amèrica, Fiji, Filipines, Gabon, Gàmbia (antigament Dahomey), Ghana, Haití, Hondures, Hong Kong, les Illes Caiman, Illes Verges dels Estats Units, Indonèsia, Israel, Japó, Kenya, Libèria, Liechtenstein, Malàisia, Malawi, Marroc, Mònaco, Níger, Noruega, Pakistan, Panamà, Papua Nova Guinea, Paraguai, República Centreafricana, República Federal d'Alemanya, República Popular de la Xina, El Salvador, Singapur, Somàlia, Sudan, Surinam, Swazilàndia, Tailàndia, Togo, Tunísia, Turquia, Txad, Uruguai, Xile, Xina Taipei, Zaire (anteriorment Congo Kinshasa).

Refusaren participar, per motius econòmics o polítics, en els Jocs de Los Angeles Albània, Alt Volta, Iran i Líbia.

Boicot polític[modifica | modifica el codi]

Països que participaren en els diferents boicots polítics (1976-1984).

14 comitès olímpics nacionals, integrants del bloc comunista dins de la denominada Guerra freda, decidiren secundar el boicot polític capitanejat per la Unió Soviètica:

Esports disputats[modifica | modifica el codi]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 221 proves de 24 esports diferents:

Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics de Los Angeles'

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Natació sincronitzada | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Beisbol | Tennis

Seus[modifica | modifica el codi]

Cerimònia d'obertura al Los Angeles Memorial Coliseum
Olympic Shooting Range
Competició de boxa
Competició de rem

Seus a Los Angeles[modifica | modifica el codi]

Seus al sud de Califòrnia[modifica | modifica el codi]

  • El Dorado Park (Long Beach) – tir amb arc
  • The Forum (Inglewood) – bàsquet
  • Llac Casitas (Comtat de Ventura) – piragüisme i rem
  • Olympic Velodrome (Carson) – ciclisme (pista)
  • Mission Viejo (Comtat d'Orange) – ciclisme (carretera)
  • Santa Anita Park (Arcadia) – hípica
  • Fairbanks Ranch Country Club (Rancho Santa Fe) – hípica (concurs complet)
  • Long Beach Convention Center (Long Beach) - esgrima i voleibol
  • Estadi Rose Bowl (Pasadena) – futbol (final)
  • Titan Gymnasium (Fullerton) – handbol
  • Weingart Stadium (Monterey Park) – hoquei sobre herba
  • Coto de Caza – pentatló modern
  • Heritage Park Aquatic Center (Irvine) – pentatló modern (natació)
  • Olympic Shooting Range (Chino) – tir olímpic
  • Raleigh Runnels Memorial Pool (Malibú) – waterpolo
  • Anaheim Convention Center (Anaheim) – lluita
  • Long Beach Shoreline Marina (Long Beach) - vela
  • Autopista 91 - ciclisme (contrarellotge per carretera)
  • Santa Monica College (Santa Monica) – atletisme (marató)

Altres seus[modifica | modifica el codi]

Aspectes destacats[modifica | modifica el codi]

Imatge de la desfilada dels atletes nord-americans al Los Angeles Memorial Coliseum.
  • Durant la realització de la cerimònia d'obertura dels Jocs Bill Suitor arribà al centre del Los Angeles Memorial Coliseum mitjançant la utilització del Jet pack, un cinturó amb un coet situat a la seva esquena que aconseguí impulsar-lo a l'aire des de fora de l'estadi. Durant l'entrada dels atletes a l'estadi sonà la composició "Olympic Fanfare and Theme" realitzada per John Williams, esdevenint un dels temes instrumentals més populars de la dècada del 1980.
  • Carl Lewis es convertí en l'heroi de les Olimpíades en aconseguir igualar el rècord de Jesse Owens de l'any 1936 obtenint l'or en les disciplines de 100 i 200 metres llisos, el relleu 4x100 i el salt de llargada. Per la seva banda el xinès Li Ning fou considerat el "Príncep de la Gimnàstica" en aconseguir 6 medalles en aquesta disciplina.
  • La República Popular de la Xina realitzà la seva primera aparició en unes Olimpíades, aconseguint la primera medalla d'or lliurada en els Jocs en tir olímpic.
  • La marató incorporà la competicó en categoria femenina, i debutaren en aquests jocs la Gimnàstica rítmica i la natació sincronitzada.
  • El britànic Steve Redgrave aconseguí el seu primer or en rem, metall que repetí en quatre edicions olímpiques més.
  • La gimnasta nord-americana Mary Lou Retton aconseguí imposar-se en la final individual de gimnàstica artística, sent la primera gimnasta no provinent de l'Europa de l'Est en fer-ho.

Medaller[modifica | modifica el codi]

Segell postal alemany commemoratiu
Segell postal alemany commemoratiu
Pos. Comitè Olímpic Or Plata Bronze Total
1 Estats Units Estats Units 83 61 30 174
2 Romania Romania 20 16 17 53
3 RFA Alemanya Occidental 17 19 23 59
4 Xina Xina 15 8 9 32
5 Itàlia Itàlia 14 6 12 32
6 Canadà Canadà 10 18 16 44
7 Japó Japó 10 8 14 32
8 Nova Zelanda Nova Zelanda 8 1 2 11
9 SFR Yugoslavia Iugoslàvia 7 4 7 18
10 Corea del Sud Corea del Sud 6 6 7 19

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Li Ning República Popular de la Xina Xina Gimnàstica 3 2 1 6
Koji Gushiken Japó Japó Gimnàstica 2 1 2 5
Carl Lewis Estats Units Estats Units Atletisme 4 0 0 4
Michael Groß RFA RFA Natació 2 2 0 4
Mitch Gaylord Estats Units Estats Units Gimnàstica 1 1 2 4
Mike Heath Estats Units Estats Units Natació 2 1 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Ecaterina Szabo Romania (1965-1989) Romania Gimnàstica 4 1 0 5
Mary Lou Retton Estats Units Estats Units Gimnàstica 1 2 2 5
Nancy Hogshead Estats Units Estats Units Natació 3 1 0 4
Mary T. Meagher Estats Units Estats Units Natació 3 0 0 3
Valerie Brisco-Hooks Estats Units Estats Units Atletisme 3 0 0 3
Tracy Caulkins Estats Units Estats Units Natació 3 0 0 3

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]