Jocs Olímpics d'estiu de 1992

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Barcelona de 1992
Barcelona 1992.gif
Jocs de la XXV Olimpíada de l'Era Moderna
Cerimònia d'obertura 25 de juliol de 1992
Inaugurats per Joan Carles I d'Espanya
Cerimònia de clausura 9 d'agost de 1992
Comitès participants 169
Atletes participants 9.356
Homes 6.652
Dones 2.704
Esdeveniments 286 de 28 esports
Jurament Olímpic dels atletes Luis Doreste
Flama Olímpica Epi i Antonio Rebollo
Mascota Cobi
Estadi Olímpic Estadi Olímpic de Montjuïc

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.

La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi s'hi aixecà l'Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp d'hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEFC i d'altres instal·lacions.

També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com ara el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions d'halterofília.

Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.

Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre altres.

Ciutats candidates

La seu de la XXV edició dels Jocs Olímpics d'estiu es va triar entre les diferents candidates a la 91a Sessió del Comitè Olímpic Internacional, celebrada el 17 d'octubre de 1986 a Lausana, Suïssa. Aquests van ser els resultats de les votacions:[1]

Ciutat Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3
Barcelona 29 37 47
París 19 20 23
Belgrad 13 11 5
Brisbane 11 9 10
Birmingham 8 8 -
Amsterdam 5 - -

Elements dels Jocs

Mascota olímpica

Article principal: Cobi

La mascota olímpica escollida per a representar els Jocs fou Cobi, un gos d'atura català dissenyat en estil cubista pel valencià Xavier Mariscal. La seva presentació es féu el 1987 i el seu nom prové del COOB, el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona.

Torxa olímpica

La torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 fou dissenyada pel català André Ricard. En ella hi figura el lema "XXV OLIMPÍADA BARCELONA 1992" així com el logotip dels Jocs. La torxa va visitar en 39 dies les 17 comunitats autònomes, i va recórrer més de 6.000 km. Va passar per 652 localitats i es va aturar en 60 d'elles; hi varen participar un total de 9.500 portadors. Actualment es conserva a la col·lecció permanent del Museu de les Arts Decoratives, que forma part del Disseny Hub Barcelona.

Música

L'any 1987 Freddie Mercury i Montserrat Caballé gravaren la cançó Barcelona, peça principal de l'àlbum del mateix nom i que serví de promoció a la ciutat per tal d'aconseguir els Jocs. La cançó s'havia d'interpretar en la Cerimònia d'Obertura però la prematura mort del cantant britànic vuit mesos abans de l'inici dels Jocs impedí aquest fet.

L'any 1992 Andrew Lloyd Webber i Don Black compongueren la cançó Amics per sempre ("Amigos para siempre"), que fou interpretada per Sarah Brightman i Josep Carreras durant la Cerimònia d'Obertura dels Jocs. En la cerimònia de Clausura la mateixa cançó fou interpretada pel grup de rumba catalana Los Manolos.

Imatge i identitat corporativa

Els jocs de Barcelona també van significar una renovació pel que fa al tractament de la imatge i la identitat corporativa. Així es va poder comprovar en les nombroses edicions de cartells, en les emissions de Monedes commemoratives i segells que va realitzar la FNMT a Madrid i també en la Col·lecció de 16 Medalles oficials commemoratives dels Jocs de la XXVa Olimpíada que es va realitzar a Barcelona.

Cerimònies

Cerimònia d'Obertura

La Cerimònia d'Obertura, realitzada a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, va tenir lloc el dia 25 de juliol de 1992 i va contar amb la presència dels reis Joan Carles I i Sofia de Grècia. A l'inici de la cerimònia es va representar per part del grup La Fura dels Baus l'escena mitològica d'Hèrcules separant els continents d'Europa i Àfrica, creant el mar Mediterrani i el futur naixement de la ciutat de Barcelona. Posteriorment participaren els cantants Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo, Alfredo Kraus i Joan Pons; els músics Carles Santos o Ryuichi Sakamoto; i hi feren presència diversos elements de la cultura catalana com els castellers i la sardana, així com elements de les diverses regions d'Espanya com poden ser els timbalers d'Aragó, les bandes musicals representant el sud de Catalunya i el País Valencià, el flamenc i les sevillanes andaluses i la jota. Al llarg de la cerimònia es va reproduir escenogràficament exemples de la millor pintura espanyola i particularment catalana, mostrant vestits i imatges arquitectòniques d'Antoni Gaudí i obres pictòriques de Salvador Dalí, Joan Miró i Francisco de Goya.

Amb un repic de tambors l'arquer Antonio Rebollo va encendre el peveter olímpic mitjançant el llançament d'una fletxa amb el foc olímpic cremant a la seva punta, el moment més esperat de la cerimònia. Es calcula que uns 2.000 milions de persones van seguir per televisió la cerimònia d'obertura en tot el món.

Posteriorment l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va pronunciar en el seu discurs diverses frases a favor de la pau a l'antiga Iugoslàvia (en aquells moments era vigent la Guerra dels Balcans). L'alcalde va iniciar el seu discurs anomenant l'Olimpíada Popular de 1936, que es va avortar a conseqüència de la Guerra civil espanyola. Tot el discurs va ser narrat en les quatre llengües oficials dels Jocs Olímpics, el català, castellà, francès i anglès.

Cerimònia de clausura

En la cerimònia de clausura, realitzada el dia 9 d'agost a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en aquell moment, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va declarar que els de Barcelona havien estat els millors Jocs Olímpics de la història. L'afirmació va ser corroborada per tots els mitjans de comunicació internacionals i atletes de tots els països, que van tenir en compte la modèlica organització, l'absència d'incidents, la massiva participació de ciutadans voluntaris, la comoditat i bellesa de les instal·lacions i, sobretot, el gran suport popular dels ciutadans barcelonins, que van rebre els jocs amb un entusiasme que va propiciar que la ciutat visqués un gran ambient festiu durant tot l'esdeveniment. Cap al final de la cerimònia de clausura, enmig d'una pluja de focs artificials, Cobi, la mascota olímpica va desaparèixer cel dalt, navegant per l'aire en un vaixell de paper.

Comitès olímpics participants

Comitès Olímpics participants a Barcelona 92.

Encara que no hi va haver, per primer cop des de l'edició de 1972, un boicot organitzat, als Jocs Olímpics de Barcelona'92 la política va estar molt present. Eren temps de canvi de fronteres, sobretot a l'Europa socialista. Els únics membres del Comitè Olímpic Internacional que no van enviar representants van ser l'Afganistan, Brunei, Libèria i Somàlia, però cap d'ells ho va fer per motius polítics.

Amb la desaparició de la Unió Soviètica, el 1992 la CEI concentrava onze de les quinze antigues repúbliques soviètiques. És a dir, totes excepte les tres repúbliques bàltiques i Geòrgia. Aquesta darrera va decidir anar al Jocs juntament amb la CEI. D'aquesta nova fusió eixí l'Equip Unificat, nom amb el qual van participar, per primera i última vegada, a Barcelona. Estònia i Letònia tornaren als Jocs 56 anys després, mentre que foren 64 en cas de Lituània.
La disgregació d'un altre estat d'Europa oriental, en aquest cas Iugoslàvia, va produir el debut de Croàcia, Eslovènia i Bòsnia i Hercegovina (aquesta va participar per única vegada amb el codi BSH, canviat amb posterioritat pel BIH). La República de Macedònia no va acudir. Per la seva banda, als atletes iugoslaus no se'ls va permetre participar amb la seva nova bandera per les sancions de l'ONU, de manera ho van fer sota l'empara de la bandera olímpica com a Participants Olímpics Independents. Només podien prende part en competicions individuals.
Hi van haver altres presències innovadores per diferents motius. Corea del Nord, Cuba, Nicaragua i Etiòpia van tornar després del boicot en l'anterior cita. Sud-àfrica, precisament la causant del boicot dels Jocs de Munic'72, va tornar a participar després de 32 anys d'absència per la política de l'apartheid. Birmània va inscriure's com Myanmar, després de canviar el nom de l'estat en 1989. Un any després l'Alemanya Federal i l'Alemanya Democràtica es fonien en una sola. Era la primera participació conjunta des dels temps de l'Equip Unificat d'Alemanya, el qual participà per darrer cop en Tòquio '64. Però aquell any no va ser l'unica reunificació. El Iemen va acudir com a una sola delegació per primer cop, després de la unió del Nord i el Sud. També en 1990 Namíbia s'independitzà de Sud-àfrica, debutant també a Barcelona. En canvi, era Txecoslovàquia qui s'acomiadava abans de la seva divisió.
La llista de tots els Comitès Olímpics apareix ordenada alfabèticament segons els seus respectius codis del COI. Entre parèntesis apareix el nombre de participants que van aportar cadascun. Després de la coma, el primer número fa referència als atletes masculins i el segon a les atletes femenines:

Instal·lacions esportives

Vista interior de l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

En els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 s'utilitzaren tot un seguit d'instal·lacions, dividides en 7 grans zones:

Competició

Esports

Als Jocs es van practicar un total de 28 esports, amb 257 esdeveniments. El bàdminton i el beisbol foren, per primer cop, esports olímpics. A continuació hi ha una llista dels diferents esports i, entre parèntesis, el nombre d'esdeveniments de casdascun:

Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics de Barcelona'

Atletisme (43) | Bàdminton (4) | Bàsquet (2) | Beisbol (1) | Boxa (12) | Ciclisme (10) | Esgrima (8) | Futbol (1) | Gimnàstica (15) | Halterofília (10) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (20) | Natació (31) | Natació sincronitzada (2) | Pentatló modern (2) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (4) | Tennis (4) | Tennis taula (4) | Tir (13) | Tir amb arc (4) | Vela (10) | Voleibol (2) | Waterpolo (1)
demostració: Hoquei sobre patins (1) | Pilota basca (10) | Taekwondo (16)

Calendari

Programa dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Mes juliol agost
Dia 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Dies Finals
Cerimònies O C
Atletisme Atletisme 2 4 4 6 5 6 6 9 1 9 43
Bàdminton Bàdminton 4 8 4
Bàsquet Bàsquet 1 1 13 2
Beisbol Beisbol 1 9 1
Boxa Boxa 6 6 14 12
Ciclisme en ruta Ciclisme 2 1 1 5 1 7 10
Esgrima Esgrima 1 1 1 1 1 1 1 1 9 8
Futbol Futbol 1 11 1
Gimnàstica artística Gimnàstica 1 1 1 1 4 6 1 11 15
Halterofília Halterofília 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 10
Handbol Handbol 2 11 2
Hípica Hípica 2 1 1 1 1 10 6
Hoquei herba Hoquei sobre herba 1 1 13 2
Judo Judo 2 2 2 2 2 2 2 7 14
Lluita Lluita 3 3 4 3 3 4 10 20
Natació Natació 4 4 5 5 5 6 6 6 31
Natació sincronitzada Natació sincronitzada 1 1 5 2
Pentatló modern Pentatló modern 2 4 2
Piragüisme en aigües tranquil·les Piragüisme 2 2 6 6 8 16
Rem Rem 7 7 7 14
Salts Salts 1 1 1 1 8 4
Tennis Tennis 2 2 12 4
Tennis taula Tennis de taula 1 1 10 4
Tir amb arc Tir amb arc 2 2 5 4
Tir Tir olímpic 2 2 2 1 2 1 2 1 8 13
Vela Vela 2 7 1 9 10
Voleibol Voleibol 1 1 13 2
Waterpolo Waterpolo 1 7 1
Finals 0 9 12 14 17 19 19 23 27 19 12 12 12 23 23 10 257
Dia 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Dies Finals
Mes juliol agost
       Cerimònies        Jornada de competició        Jornada amb final    4    Nombre de finals

Medaller

Segell ucraïnès commemmoratiu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992.

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1992. País amfitrió ressaltat

Pos. Comitè olímpic Or Plata Bronze Total
1 Equip Unificat Equip Unificat (EUN) 45 38 29 112
2 Estats Units Estats Units (USA) 37 34 37 108
3 Alemanya Alemanya (GER) 33 21 28 82
4 República Popular de la Xina Xina (CHN) 16 22 16 54
5 Cuba Cuba (CUB) 14 6 11 31
6 Espanya Espanya (ESP) 13 7 2 22
7 Corea del Sud Corea del Sud (KOR) 12 5 12 29
8 Hongria Hongria (HUN) 11 12 7 30
9 França França (FRA) 8 5 16 29
10 Austràlia Austràlia (AUS) 7 9 11 27

Medallistes més guardonats

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Vitaly Scherbo Equip Unificat Equip Unificat Gimnàstica 6 0 0 6
Grigori Misiütin Equip Unificat Equip Unificat Gimnàstica 1 4 0 5
Aleksandr Popov Equip Unificat Equip Unificat Natació 2 2 0 4
Yevgeny Sadovyi Equip Unificat Equip Unificat Natació 3 0 0 3
Matt Biondi Estats Units Estats Units Natació 2 1 0 3
Jon Olsen Estats Units Estats Units Natació 2 0 1 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Shannon Miller Estats Units Estats Units Gimnàstica 0 2 3 5
Tetiana Hutsu Equip Unificat Equip Unificat Gimnàstica 2 1 1 4
Lavinia Milosovici Romania Romania Gimnàstica 2 1 1 4
Summer Sanders Estats Units Estats Units Natació 2 1 1 4
Franziska van Almsick Alemanya Alemanya Natació 0 2 2 4
Krisztina Egerszegi Hongria Hongria Natació 3 0 0 3
Nicole Haislett Estats Units Estats Units Natació 3 0 0 3

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Coord.: 41° 21′ 51″ N, 2° 09′ 08″ E / 41.364166666667°N,2.1522222222222°E / 41.364166666667; 2.1522222222222