Jocs Olímpics d'estiu de 2000

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Sydney 2000
Sydney 2000.gif
Jocs de la XXVII Olimpíada de l'Era Moderna
Cerimònia d'obertura 15 de setembre de 2000
Inaugurats per William Deane
Cerimònia de clausura 1 d'octubre de 2000
Comitès participants 199
Atletes participants 10.651
Homes 6.582
Dones 4.069
Esdeveniments 300 de 28 esports
Jurament Olímpic dels atletes Rechelle Hawkes
Flama Olímpica Cathy Freeman
Mascota Olly, Syd i Millie
Estadi Olímpic Stadium Australia

Els Jocs Olímpics d'estiu de 2000, oficialment Jocs de la XXVII Olimpíada es van celebrar a la ciutat de Sydney (Austràlia) entre els dies 15 de setembre i 1 d'octubre de l'any 2000, durant l'hivern i la primavera australs. Hi participaren 10.651 atletes (6.582 homes i 4.069 dones) de 199 comitès nacionals, que competiren en 28 esports i 300 especialitats.

No res va fallar en una organització perfecta: les formidables instal·lacions esportives, l'allotjament, la seguretat o les comunicacions excel·lents (es va construir l'Aeroport Internacional de Sydney). A més a més, l'ecologisme va impregnar cada racó del Parc Olímpic de Sydney: un antic abocador que funcionava en gran part amb energies renovables. Per això, a la cerimònia de clausura del darrers Jocs Olímpics del mil·lenni, Joan Antoni Samaranch, per al qual també van ser els últims Jocs com a president del COI i que va apurar les seves obligacions malgrat perdre la seva dona durant aquells dies, els va qualificar com els "millors de la història".

Ciutats candidates[modifica | modifica el codi]

La seu dels Jocs de la XXVII Olímpiada de l'era moderna es va triar entre set candidates. Brasília (Brasil) i Milà (Itàlia) foren descartades a la ronda prèvia, i en la 101a Sessió del COI, celebrada el 23 de setembre del 1993 a la ciutat de Montecarlo (Mònaco), van arribar, doncs, les cinc finalistes. Mijançant el sistema tradicional es va efectuar la votació. Quan una candidata obtinga la majoria absoluta del vots és la guanyadora. Si ninguna ho aconsegueix s'elimina la candidata amb menys vots (fent-se un desempat en cas de romandre igualats) i es fa una nova ronda de votacions. La votació va ser molt disputada, a l'igual que l' anterior, però tot el contrari que les dos següents. Malgrat que Pequín es va imposar a les tres primeres rondes. Sydney ho va fer en la quarta i definitiva. Era el tercer intent consecutiu del Comitè Olímpic Australià, després del de Brisbane per al 1992 i Melbourne per al 1996, de repetir com a seu olímpica. Precisament Melbourne havia estat la seu dels Jocs de la XVI Olímpiada al 1956. Pequín va rebre vuit anys més tard, l'organització del Jocs de 2008. Aquests varen ser els resultats de les votacions:[1]

Ciutat Comitè Olímpic Nacional Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3 Ronda 4
Sydney Austràlia Austràlia 30 30 37 45
Pequín República Popular de la Xina Xina 32 37 40 43
Manchester Regne Unit Regne Unit 11 13 11 -
Berlín Alemanya Alemanya 9 9 - -
Istanbul Turquia Turquia 7 - - -

Instal·lacions[modifica | modifica el codi]

El Parc Olímpic de Sydney[modifica | modifica el codi]

Imatge nocturna del Bulevard del Parc Olímpic de Sydney, amb l'Stadium Australia (anomenta Telstra Stadium entre 2002 i 2007) a la dreta.

El cor dels Jocs va ser el Parc Olímpic de Sydney. Situat sobre un antic verteder industrial de la bahia Homebush de Sydney, la zona va sofrir una transformació radical fins a esdevindre la seu de major part de les instal·lacions dels Jocs Olímpic de Sydney. A banda de les esencialments esportives, el Parc Olímpic de Sydney comta entre d'altres amb diverses estacions de mijans de transport i la vila olímpica. La resta són:

Al NSW Tennis Centre es va celebrar el torneig de tennis.

Sydney[modifica | modifica el codi]

Imatge de l'interior del Velòdrom Dunc Gray.
  • Sydney International Equestrian Centre → Hípica.
  • Sydney International Regatta Centre → Piragüisme i Rem.
  • Velòdrom Dunc Gray → Ciclisme (pista).

Subseus[modifica | modifica el codi]

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Comitès Olímpics Nacionals participants a Sydney 2000.

En total 199 van ser els Comitès Olímpics Nacionals presents a Sydney. L'únic memebre del COI que no va aprticipar va ser Afganistan, suspès des de 1998. Per contra, Eritrea, Micronèsia i Palau participaren per primer cop. Eren tres comitès representats d'estats molts joves, independitzats a la dècada dels 90 del segle XX fora d'Europa. En canvi, encara que la població del Timor Oriental va votar la seva emancipació d'Indonèsia al 1999, un any després l'ocupació na[Aclariment necessari] havia terminat. Als Jocs Olímpic de Sydney els timoresos van participar sota la bandera olímpica com Atletes Olímpics Individuals.

Competició[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

El Taekwondo (d'exhibició a Seül'88 i a Barcelona'92) i el Triatló foren els dos únics esports que no havien figurat en l'edició anterior. A més a més, s'afegiren algunes proves dins d'esports ja presents: tant en categoria femenina com masculina hi trobem el trampolí en Gimnàstica, els Salts sincronitzats (individual i per equips) i la classe laser en Vela; exclusivament en competicions femenines, l'halterofília, el Waterpolo, el salt amb perxa d'Atletisme i l'skket i la fossa olímpica en Tir olímpic; finalment, en categoria masculina el Ciclisme en pista, el Keirin, el Madison i la Velocitat per equips.

Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics de Sydney

Atletisme (46) | Bàdminton (5) | Bàsquet (2) | Beisbol (1) | Boxa (12) | Ciclisme (18) | Esgrima (10) | Futbol (2) | Gimnàstica (18) | Halterofília (15) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (16) | Natació (32) | Natació sincronitzada (2) | Pentatló modern (2) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (8) | Softbol (1) | Taekwondo (8) | Tennis (4) | Tennis de taula (4) | Tir (17) | Tir amb arc (4) | Triatló (2) | Vela (11) | Voleibol (2) | Voleibol platja (2) | Waterpolo (2)

Medaller[modifica | modifica el codi]

Els Estats Units tornaren ser el combinat amb més medalles i més primer llocs. Tot i això, les diferències varen ser molt menors amb Rússia que a Atlanta 1996. La Xina continuà el seu ascens i acabà tercera, per davant els amfitrions.

Segell commemoratiu ucraïnès dels Jocs Olímpics d'estiu de 2000.

La classificació dels deus primers fou (país amfitrió ressaltat):

Pos. Comitè Olímpic Or Plata Bronze Total
1 Estats Units Estats Units (USA) 38 24 31[2] 93
2 Rússia Rússia (RUS) 32 28 28 88
3 República Popular de la Xina Xina (CHN) 28 16 15 59
4 Austràlia Austràlia (AUS) 16 25 17 58
5 Alemanya Alemanya (GER) 13 17 26 56
6 França França (FRA) 13 14 11 38
7 Itàlia Itàlia (ITA) 11 9 13 33
8 Països Baixos Països Baixos (NED) 12 9 4 25
9 Cuba Cuba (CUB) 11 11 7 29
10 Regne Unit Regne Unit (GBR) 11 10 7 28

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Alexei Nemov Rússia Rússia Gimnàstica 2 1 3 6
Ian Thorpe Austràlia Austràlia Natació 3 2 0 5
Michael Klim Austràlia Austràlia Natació 2 2 0 4
Gary Hall, Jr. Estats Units Estats Units Natació 2 1 1 4
Pieter van den Hoogenband Països Baixos Països Baixos Natació 2 0 2 4
Dmitri Sautin Rússia Rússia Salts 1 1 2 4


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Dara Torres Estats Units Estats Units Natació 2 0 3 5
Leontien van Moorsel Països Baixos Països Baixos Ciclisme 3 1 0 4
Inge de Bruijn Països Baixos Països Baixos Natació 3 1 0 4
Jenny Thompson Estats Units Estats Units Natació 3 0 1 4
Susie O'Neill Austràlia Austràlia Natació 1 3 0 4

Moments destacats[modifica | modifica el codi]

  • La natació és un dels esports favorits del públic local. I a la piscina es van viure alguns dels millors moments dels Jocs. L'heroi local Ian Thorpe, de tan sols divuit anys, guanyà tres medalles d'or (400 m lliures i relleus 4x100 lliures i 4x400, en totes tres va aconseguir les respectives plusmarques mundials) i dues més d'argent (200 m lliures i 4x100 estils).
  • El seu gran rival fou el neerlandès Pieter van den Hoogenband tres anys major que Thorpe. Va obtindre dues medales d'or i dos records mundials en els 100 m i 200 m lliures. A la primera derrotà Alexandr Popov (medallista d'or en Barcelona '92 i Atlanta '96) i en la segona a Thorpe. També va ser bronze en el 50 m lliures i 4x200 lliures, en aquesta darrera Thorpe va ser qui terminà per sobre de van den Hoogenband.
  • A la competició femenina una altra neerlandesa, Inge de Bruijn, fou protagonista. Es va penjar tres medalles d'or (en 50 m i 100 m lliures i 100 m papallona, novament amb tres récords del món) i una altra de plata (relleu 4x100 lliure).
  • Sense deixar el Centre Aquàtic Internacional de Sydney, una altra icona dels Jocs, però per motius ben diferents, va ser el nedador de Guinea Equatorial Éric Moussambani. En la prova de 100 m lliure va fer un temps d'1:52,72 (més del doble que Pieter van den Hoogenband) entre els aplaudiments del públics. La seva actuació, combinació de paròdia i autèntic esperit olímpic, li va valdre fama internacional.
  • Si els homes van ser protagonistes a l'aigua, ho van ser les dones en Atletisme. Marion Jones representà el millor i el pitjor de Sydney. Era una de les grans favorites i no va decebre. Guanyà cinc medalles: tres d'or (100 i 200 m llisos i relleus de 4x400) i dues de bronze (salt de llargada i relleus 4x100). Des de 2003 se la va relacionar amb temes de dopatge, fins que al 2007 es va confessar culpable. Va haver de tornar les seves medalles i premis al Comitè Olímpic Internacional i les seves marques va ser suprimides.
Michael Johnson celebra el triomf als 400 m lliures.
  • En un intent per millorar les relacions entre descendents de colons i aborígens a austràlia, l'atleta Cathy Freeman fou l'encarregada de fer l'últim relleu de la flama olímpica. Un dies després va guanyar els 400 m.
  • La jamaicana Merlene Ottey es va acomiadar als 40 anys dels Jocs. Va aconseguir a Sydney la seva vuitena medalla, una plata en relleus 4x100, cap d'elles d'or.
  • Michael Johnson i Maurice Greene foren els protagonistes de l'atletisme masculí. Tots dos feren el doblet en la seva prova (400 m i 100 m, respectivament) i els relleus (4x400 i 4x100, respectivament). Per a Johnson eren les seves darreres (en duia ja cinc) mentre que eren les primeres per a Greene, plusmarquista mundial dels 100 m al 1999.
  • El marxador polac Robert Korzeniowski féu un altre doblet, inèdit aquest, en 20 km i 50 km.
  • El llançador de jabalina txec Jan Železný va guanyar la prova per tercer cop consecutiu.
  • La gran decepció fou novament Serguei Bubka. Malgrat dominar el salt de perxa durant més de quinze anys, es va retirar sense arribar ni tan sols a la final en les seus tres últims Jocs olímpics.
L'Stadium Australia visqué les victòries de Cathy Freeman, Robert Korzeniowski, Michael Johnson, Maurice Greene o Jan Železný, però també una nova decepció de Serguei Bubka o la polèmica Marion Jones.
  • A Gimnàstica, Alexei Nemov va aconseguir més medalles que ningú a Sydney: dos d'or, una d'argent i tres de bronze: sis en total. Ja tenia altres sis d'Atlanta '96, sumades a altres tretze en els campionats del món, el que fan de Nemov un dels gimnastes més premiats en tota la història de l'esport.
  • En la competició femenina Andreea Raducan va guanyar dues medalles d'or (concurs complet i per equips) i una de plata (salt sobre cavall). Va ser desposseïda del concurs complet per donar positiu al control antidòping. El motiu va ser un medicament contra el refredat, pres per indicació del seu metge, pel que se li van conservar les altres dues medalles.
  • L'alemanya Birgit Fischer no faltà amb la seva cita en piragüisme en obtindre la seva setena medalla d'or des de Moscou '80.
  • Steven Redgrave, comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic des de 1997, també mantingué la seva ratxa de triomfs, En aquest cas amb cinc ors consecutius des de Los Angeles '84 en Rem.
  • Venus Williams se'n va dur dues medalles d'or en tennis, individual i dobles, fent parella amb la seva germana Serena.
  • A Boxa el cubà Félix Savón es va proclamar campió per tercera vegada de la competició dels pesants.
  • En ciclisme femení Leontien van Moorsel va derrotar en contrarrellotge a la favorita Joane Somarriba, campiona del Giro i el Tour. També va vèncer a la prova de ruta.
  • A la cerimònia inaugural, els comitès olímpics de Corea del Nord i Corea del Sud van desfilar junts sota la mateixa bandera per primer cop des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
  • La bandera olímpica original va ser retornada per Harry Prieste. Aquest estatunidenc la va robar als Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928, on va ser bronze en la competició de salt.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques
  2. El tercer classificat en Ciclisme en ruta en contrarellotge, l'estatunidenc Lance Armstrong, fou desqualificat pel COI després de la desició de l'USADA.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 2000

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]