Jocs Olímpics d'estiu de 2004

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics d'Atenes 2004
Atenes 2004.png
Jocs de la XXVIII Olimpíada de l'Era Moderna
Cerimònia d'obertura 13 d'agost de 2004
Inaugurats per Konstantinos Stefanopoulos
Cerimònia de clausura 29 d'agost de 2004
Comitès participants 201
Atletes participants 10.625
Homes 6.296
Dones 4.329
Esdeveniments 301 de 28 esports
Jurament Olímpic dels atletes Zoí Dimoskhaki
Flama Olímpica Nikólaos Kaklamanakis
Mascota Atena i Febos
Estadi Olímpic Estadi Olímpic d'Atenes

Els Jocs Olímpics d'estiu de 2004 o Jocs Olímpics d'Atenes 2004, oficialment denominats Jocs de la XXVIII Olimpíada es van celebrar a la ciutat d'Atenes (Grècia) entre els dies 13 i 29 d'agost de l'any 2004. Hi participaren 10.625 atletes (6.296 homes i 4.329 dones) de 201 comitès nacionals, que competiren en 28 esports i 301 especialitats.

L'epicentre de l'esdeveniment va ser l'Estadi Olímpic d'Atenes, també conegut com l'Estadi Spirídon Luís en honor al primer campió de marató. Era la segona vegada que els Jocs eren a la capital grega, després de la primera edició el 1896. El simbolisme de la Grècia clàssica va ser molt destacat. Per a la prova de llançament de pes es van utilitzar les antigues instal·lacions esportives d'Olímpia, a més de donar corones amb fulles de llorer a cadascun dels medallistes. Aquestes corones es donaven, entre altres premis, als Jocs Olímpics de l'antigor. De la mateixa manera, es van poder veure a l'emblema dels Jocs. L'estadi Panathinaiko, on es van celebrar els Jocs de la I Olimpíada Moderna, també va ser una de les seus. Malgrat que els retards de les obres i l'obsessió per la seguretat van crear una relativa incertesa, la competició va transcórrer sense incidents d'importància.

Ciutats candidates[modifica | modifica el codi]

Atenes ja havia demanat organitzar els Jocs de 1996, coincidint amb el centenari dels primers. Finalment va ser Atlanta l'elegida al setembre de 1990. La seu dels Jocs de la XXVIII Olimpíada de l'Era Moderna es va triar entre deu candidates. A la primera fase van ser eliminades les cinc primeres: Istanbul, Lilla, Rio de Janeiro, Sant Petersburg i Sevilla. Durant la 106a Sessió del COI, celebrada el 5 de setembre de 1997 a Lausana (Suïssa), es va fer la tria definitiva. Mijançant el sistema tradicional es va efectuar la votació. Quan una candidata obtinga la majoria absoluta dels vots és la guanyadora. Si no ho aconsegueix cap, s'elimina la candidata amb menys vots (fent-se un desempat en cas de romandre igualades) i es fa una nova ronda de votacions. Malgrat que Atenes va guanyar totes les rondes, va esdevindre necessària una quarta ronda, on es va confirmar l'elecció grega sobre Roma. Aquests varen ser els resultats de les votacions:[1]

Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3 Ronda 4
Atenes Grècia Grècia 32 38 52 66
Roma Itàlia Itàlia 23 28 35 41
Ciutat del Cap South Africa Sud-àfrica 16(62) 22 20 -
Estocolm Suècia Suècia 20 19 - -
Buenos Aires Argentina Argentina 16(44) - - -

Instal·lacions[modifica | modifica el codi]

Complex Olímpic d'OAKA[modifica | modifica el codi]

El Complex Olímpic d'Esports d'Atenes (OAKA segons l'abreviatura grega) representa el nucli dels Jocs d'Atenes. És situat a Marusi (precisament on va nàixer Spirídon Luís) al nord-est d'Atenes. El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava:

Competició de tir amb arc a l'estadi Panathinaiko durant els Jocs Olímpic d'Atenes 2004.

Complex Olímpic de Gudí[modifica | modifica el codi]

Complex Olímpic d'El·linikó[modifica | modifica el codi]


Complex Olímpic de la Zona Costanera de Faliro[modifica | modifica el codi]

Atenes[modifica | modifica el codi]

Subseus[modifica | modifica el codi]

Prova de rem als Jocs Olímpics.

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Comitès Olímpics participants a Atenes 2004.

Els 201 membres del COI sense excepció van participar en els Jocs Olímpics de 2004. Això suposa el nombre més alt de Comitès Olímpics Nacionals inscrits mai en uns Jocs Olímpics.

Les tres novetats respecte a l'edició anterior varen ser Afghanistan (que tornava després de l'absència el 2000), Kiribati (qui va debutar a uns Jocs Olímpics) i Timor Oriental (que ja havia participat a Sydney amb quatre atletes, però sota la bandera olímpica). Així mateix els atletes de l'antiga Iugoslàvia passaren a participar sota la nova denominació del país, Sèrbia i Montenegro.

Competició[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

La Lluita lliure femenina va representar l'única novetat del programa olímpic. La resta d'esports estigueren presents als Jocs de Sydney 2000.

Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics d'Atenes'

Atletisme (46) | Bàdminton (5) | Bàsquet (2) | Beisbol (1) | Boxa (11) | Ciclisme (18) | Esgrima (10) | Futbol (2) | Gimnàstica (18) | Halterofília (15) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (18) | Natació (32) | Natació sincronitzada (2) | Pentatló modern (2) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (8) | Softbol (1) | Taekwondo (8) | Tennis (4) | Tennis de taula (4) | Tir (17) | Tir amb arc (4) | Triatló (2) | Vela (11) | Voleibol (2) | Voleibol platja (2) | Waterpolo (2)
exhibició: Cursa en cadira de rodes

Calendari[modifica | modifica el codi]

 ●  Cerimònia d'Obertura     Competició  ●  Final     Gala d'exhibició  ●  Cerimònia de Clausura
Agost 11
Dx
12
Dj
13
Dv
14
DS
15
Dm
16
Dl
17
Dm
18
Dx
19
Dj
20
Dv
21
Ds
22
Dg
23
Dl
24
Dm
25
Dx
26
dj
27
Dv
28
Ds
29
Dg
Cerimònia
Atletisme
Bàdminton
Bàsquet
Beisbol
Boxa
Ciclisme
Esgrima
Futbol
Gimnàstica
Halterofília
Handbol
Hípica
Hoquei sobre herba
Judo
Lluita
Natació
Natació sincronitzada
Pentatló modern
Piragüisme
Rem
Salts
Softbol
Taekwondo
Tennis
Tennis de taula
Tir
Tir amb arc
Triatló
Vela
Voleibol
Voleibol platja
Waterpolo
Cerimònia
Agost 11
Dx
12
Dj
13
Dv
14
DS
15
Dm
16
Dl
17
Dm
18
Dx
19
Dj
20
Dv
21
Ds
22
Dg
23
Dl
24
Dm
25
Dx
26
dj
27
Dv
28
Ds
29
Dg

Medaller[modifica | modifica el codi]

Els Estats Units es van imposar al medaller per tercera edició consecutiva. La novetat va resultar el segon lloc de Xina, el millor en totes les seves participacions anteriors. Rússia, malgrat guanyar més medalles que la Xina, va ser tercera.

Segell commemoratiu ucraïnès dels Jocs Olímpics d'estiu de 2004.
Pos. Comitè Olímpic Or Plata Bronze Total
1 Estats Units Estats Units (USA) 35[2] 40 26 101
2 República Popular de la Xina Xina (CHN) 32 17 14 63
3 Rússia Rússia (RUS) 28 26 38 92
4 Austràlia Austràlia (AUS) 17 16 17 50
5 Japó Japó (JPN) 16 9 12 37
6 Alemanya Alemanya (GER) 13 16 20 49
7 França França (FRA) 11 9 13 33
8 Itàlia Itàlia (ITA) 10 11 11 32
9 Corea del Sud Corea del Sud (KOR) 9 12 9 30
10 Regne Unit Regne Unit (GBR) 9 9 12 30

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Michael Phelps Estats Units Estats Units Natació 6 0 2 8
Ian Thorpe Austràlia Austràlia Natació 2 1 1 4
Aaron Peirsol Estats Units Estats Units Natació 3 0 0 3
Pieter van den Hoogenband Països Baixos Països Baixos Natació 1 2 0 3
Paul Hamm Estats Units Estats Units Gimnàstica 1 2 0 3
Grant Hackett Austràlia Austràlia Natació 1 2 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Natalie Coughlin Estats Units Estats Units Natació 2 2 1 5
Petria Thomas Austràlia Austràlia Natació 3 1 0 4
Inge de Bruijn Països Baixos Països Baixos Natació 1 1 2 4
Jodie Henry Austràlia Austràlia Natació 3 0 0 3
Cătălina Ponor Romania Romania Natació 3 0 0 3
Veronica Campbell-Brown Jamaica Jamaica Atletisme 2 0 1 3

Cerimònia de clausura[modifica | modifica el codi]

Els jocs van finalitzar el 29 d'agost. La cerimònia de clausura es fa ver a l'Estadi Olímpic d'Atenes, on es van inaugurar 16 dies abans. S'estima que l'assistència va ser d'uns 70.000 espectadors.

L'acte va començar amb la participació de músics grecs com ara Kharis Alexiou, Eleftheria Arvanitaki, Dimitra Galani, Giorgos Dalaras y Sakis Ruvàs, i al mateix temps milers d'actors realitzaven espectacles en el terreny. Tot després es van lliurar els premis de l'última competició, la marató masculina.

A continuació, cada país participant va estar representat amb un atleta amb la seua bandera que anava seguit de la resta d'esportistes amb les delegacions i, finalment, es van escoltar els discursos de clausura i els himnes de Grècia i de la Xina. L'alcalde d'Atenes va passar la bandera olímpica al de Pekín i, després d'una petita actuació d'actors xinesos, es van clausurar oficialment els Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

Moments destacats[modifica | modifica el codi]

Imatge de la prova dels 10.000 m llisos.
  • El nedador estatunidenc Michael Phelps va ser el rei indiscutible dels Jocs. Guanyà fins a sis medalles d'or (100 m i 200 m papallona, 200 m i 400 m estils i relleus 4x200 lliures i 4x100 estils), que pugen a vuit si afegim els dos bronzes (200 m lliures i relleus 4x100 lliures). Aquesta marca iguala la del gimnasta soviètic Alexandr Ditiatin a Moscu '80 com a rècord de medalles en una sola edició olímpica. Phelps va superar el registre de Mark Spitz a Munic '72 pel que fa el nombre de medalles, però no va igualar la xifra de set medalles d'or.
  • L'actuació de Phelps va deslluir la dels protagonistes de Sydney 2000. Pieter van den Hoogenband se'n va endur tres medalles més: una d'or (100 m lliures) i dos d'argent (200 m lliures i relleus 4x100 lliures), amb el que feia set medalles olímpiques. Ian Thorpe va guanyar l'or en 200 m i 400 m lliures, la plata en relleus 4x200 lliures i el bronze en 100 m lliures. Això feia un total de nou medalles olímpiques.
  • L'atleta marroquí Hixam el Guerrouj havia dominat durant quasi una dècada la prova de 1.500 m, però no tenia cap medalla d'or olímpica. Finalment, i amb la retirada pròxima, va aconseguir-ho en Atenes. A més a més també va ser primer als 5.000 m. Aquest doblet només l'havia assolit el finlandès Paavo Nurmi en 1924.
Imatge de la prova d'esgrima.
  • La piragüista alemanya Birgit Fischer continuà ampliant la seva llegenda. Va guanyar una medalla d'or (K4 500 m) i altra de plata (K2 500 m). Es va convertir així en la primera dona a obtindre una medalla d'or en sis edicions dels Jocs Olímpics i dues medalles en cinc edicions diferents. En total ja són dotze medalles olímpiques, vuit d'or i quatre d'argent.
  • La neerlandesa Leontien van Moorse va ser la primera ciclista que s'adjudicava sis medalles, quatre d'or, al llarg de la seva carrera olímpica. Va afegir una medalla d'or (Contrarellotge) i altra de bronze (Persecució individual) a les quatre que ja s'havia penjat a Sydney.
  • L'any de la seva retirada, el marxador polac Robert Korzeniowski va vencer per tercer cop consecutiu la cursa de 50 km marxa. Era la quarta medalla olímpica d'or del marxador més premiat de tots el temps.
  • En l'atletisme femení, la britànica Kelly Holmes aconseguí un doblet en guanyar els 800 m i els 1.500 m.
  • Ielena Isinbàieva va guanyar la prova de salt de perxa amb el seu cinquè rècord mundial.
  • El judoka Tadahiro Nomura va igualar la marca de tres medalles olímpiques de David Douillet, però la va superar en la qualitat dels metalls, ja que totes les del japonés eren d'or.
  • En tir amb arc les coreanes continuaren el seu domini absolut des de Los Angeles '84. Park Sung-Hyun va guanyar les medalles d'or en individual i per equips a més de batre el rècord del món.
  • El veterà tirador olímpic xinès Wang Yifu, de quaranta-quatre anys, va tornar a vencer en la competició de pistola d'aire a 10 m. Anteriorment ja ho havia aconseguit a Barcelona '92, a més de guanyar altres quatre medalles olímpiques en diferents cites.
  • En Halterofília la turca Nurcan Taylan va aconseguir un nou rècord mundial en alçar 210 quilos en la categoria de fins a 48 quilos de pes. Era també la primera dona turca en guanyar una medalla d'or olímpica.
  • Argentina va ser la campiona de dos tornejos d'esports per equips: el futbol i el bàsquet. Feia 52 anys que els sud-americans no guanyaven cap medalla d'or.
  • El tennista xilè Nicolas Massu va dominar completament la competició guanyant les dues medalles d'or en individuals i dobles. Fins llavors Xile no havia guanyat mai una medalla d'or en els Jocs Olímpics.
  • El gimnasta rus Alexei Nemov va disputar els seus darrers Jocs Olímpics sense afegir cap altra medalla al seu extens palmarès. A la final de barra fixa el jutges van qualificar el seu exercici amb una nota que el públic va considerar insuficient, pel que començà una sonora xiulada que va aturar la competició un quart d'hora. Malgrat que el jutges van pujar la puntuació, no es va tornar a la normalitat fins al propi Nemov pujà a demanar silenci al mateix temps que es mostrava agraït pel suport.
  • En la competició femenina Romania tornà a dominar, amb Cătălina Ponor com a estrela per les seves tres medalles d'or.
  • La polèmica local va estar centrada en Konstantinos Kenteris i Katerina Thanou. El dos corredors van ser medallistes a Sydney, pel que eren la màxima esperança grega en atletisme. Però un dia abans que començaren els Jocs no van passar un control antidòping. Els dos atletes i el seu entrenador van ser acusats de fingir un accident de moto que va tindre els esportistes uns dies ingresats a l'hospital. No van competir a Atenes encara que, finalment, van ser exculpats.
  • L'altre incident esportiu conflictiu es va produir a la prova de marató masculina. Quan el brasiler Vanderlei de Lima anava primer un espectador el va empényer. L'agresor resultà ser un antic sacerdor anomenat Cornelius Horan, conegut per interrompre altres esdeveniments esportius. De Lima va ser ajudat pel públic i va aconseguir acabar la carrera en tercer lloc, aclamat a l'estadi Panathinaiko. La Federació Brasilera va protestar el resultat, però el COI el va mantindre. Malgrat tot, de Lima va rebre la medalla Pierre de Coubertin.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques
  2. En un principi el primer classificat en la prova de ciclisme en contrarellotge, fou l'estatunidenc Tyler Hamilton, però l'any 2012 fou desqualificat pel COI després del positiu en dopatge.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]