Jocs Olímpics de l'antiguitat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jocs Olímpics de l'antigor)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època.

En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures (no esclavitzats) i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i de disc.

Història[modifica | modifica el codi]

Els Jocs Olímpics es van originar fa 3.000 anys a l’antiga Grècia, concretament a Olímpia. En aquell moment, Grècia no existia com a país, sinó més aviat com una sèrie ciutats-estat independents sovint en conflicte i en guerra.[1]

En aquest context, s’organitzaren quatre jocs panhel·lènics que es celebraven a Olímpia, Delfos, Isthmia i Nemea. Aquests jocs eren celebracions religioses que unien els diferents estats en una celebració en honor dels déus grecs, un sistema de creences religioses que compartien persones en totes les regions [1]

Aquest festival es va celebrar cada quatre anys entre el període que va des de 776 aC fins 393 dC i atreia a nombrosos atletes i milers d'espectadors de totes les ciutats-estat gregues. Els atletes s’entrenaven durant deu mesos abans de l'esdeveniment i cadascuna de les ciutats-estat enviava es seves delegacions als Jocs. Els Jocs Olímpics representaven una treva de les hostilitats entre les diferents estats, i una oportunitat pels grecs per complir en territori neutral i sagrat.[2]

Entre tots els Jocs Panhel·lènics, els Jocs Olímpics exemplificaven clarament el pinacle de la l'excel·lència i el prestigi, que era un nexe d’unió entra tota la cultura grega. Per aquest motiu, els jocs es celebraven al santuari sagrat d'Olímpia, a l'estat d'Elis alapenínsula del Peloponesi, en honor del déu suprem de la mitologia grega, Zeus.[1] [3]

Amb el temps, noves disciplines es van introduir en el programa, com ara els diaulos(Dos voltesa la pista), Dolichos (llarga distància), lluita, pentatló, boxa, carreres de cavalls i dequadrigues i el pancraci (o combat sense armes).[4]

El recinte d'Olympia[modifica | modifica el codi]

El recinte d'Olympia, el que a dia d’avui anomenaríem l’anella olímpica, incloïa una sèrie d'edificis i tresors:.[4]

- El gran altar de Zeus, que es creu que han existit des del segle X aC.

- El Temple de Zeus, la principal funció era la d'albergar l'estàtua de culte del déu.

- El Temple d'Hera, construït en honor de la dona de Zeus.

- El gimnàs, que s'utilitzava per a la pràctica d'interior i les proves de llançament.

- La palestra, un centre d'entrenament per al combat i esdeveniments de salt.

- L'estadi. On s’hi celebraven les curses, tot i que originalment s’havien fet a Altis o a un recinte sagrat, però al segle IV abans de Crist, un nou estadi fou construït amb una pista de 192,28 metres.[5]

Preparació esportiva[modifica | modifica el codi]

Quan els nens homes grecs lliures complien dotze anys ingressaven en la palestra, on se'ls ensenyava a desenvolupar els músculs i a disciplinar els nervis. Als setze anys obstaculitzen al gimnàs, on els grecs realitzaven exercicis físics i atletisme. Els gimnasos comptaven amb una pista i llocs d'exercici a l'aire lliure entre els boscos. Als vint anys els grecs concloïen la seva formació esportiva on se'ls lliuraven les armes i estaven capacitats per participar en els Jocs Olímpics.

Naixement dels Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Es creu que la celebració regular s'inicia en el 776 aC i la seva denominació es deu al lloc de la seva celebració: la vila grega d'Olímpia, l'emplaçament del santuari més important del déu Zeus i situada a la vall de l'Alfeu, entre l'Olimp i el pujol de Cronos. Se celebraven cada quatre anys entre els mesos de juny i agost.

El valor dels Jocs antics va ser múltiple: va representar una manifestació religiosa d'acatament als déus; va contribuir al desenvolupament harmònic del cos i de l'ànima; va afavorir l'amistat dels pobles i ciutats i va buscar la unitat dels Hel·lens.

Els antics Jocs Olímpics no tenien la quantitat de proves que hi ha a l’actualitat. Segons la literatura científica durant les primeres 13 edicions, tan sols es realitzava l'esprint (conegut com stadion). Consistia en el funcionament d'una volta a la longitud de l'estadi, que a l'Olympia era aproximadament de 192 metres[6][7]

Importància social dels Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

A les ciutats, els organitzaven i presidien els seus magistrats que representaven en ells a l'estat. La vida pública quedava paralitzada durant les festes, ja que se suspenia tota activitat oficial. Durant elles solament es resolien els assumptes d'extrema urgència. Exercien una gran influència en les relacions dels estats, s'acudia a ells des dels llocs més remots i s'establien treves de caràcter sagrat. Els jocs públics eren una ocasió d'acostament entre els Estats Grecs. Constituïen l'ànima de les relacions interhel·lèniques, ja que equivalien a veritables assemblees generals del poble grec. Progressivament a més de les polis de la Grècia continental, va augmentar la participació de les múltiples colònies gregues disseminades per les costes del Mediterrani. Olímpia es va convertir en una poderosa força, que va aglutinar, amb la idea d'un panhel·lenisme creixent, a tots els emigrants grecs dispersos pel món hel·lènic. La participació oficial de les ciutats gregues en les ofrenes i sacrificis i la col·laboració dels particulars creava una sensació de germanor i sorgia el sentiment de la pertinença a una estructura soci-política superior al de la polis.

El manteniment del lloc ha estat possible gràcies a les aportacions dels espectadors, per els regals de les delegacions, i per les multes imposades als atletes o les ciutats contrari a les normes[8] [9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics de l'antiguitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Miah, A.; García, B.. TheOlympics: The Basics (en anglès). Abingdon, Oxon: Routledge, 2012. ISBN 1136472908. 
  2. Girginov, V. The Olympics. A Critical Reader. Abingdon, Oxon: Routledge, 2005, p. 40-49. ISBN 0415445353. 
  3. Swaddling, J. TheAncientOlympic Games, (1988).. 
  4. 4,0 4,1 Scott, Michael. Delphi and Olympia. Cambridge University Press, 2014, p. 378. ISBN 9781107671287. 
  5. Swaddling, J. The Ancient Olympic Games. Austin: University of Texas Press, 1988. 
  6. Julius Africanus, Sextus. Griechischenchristlichen Schriftsteller der ersten Jahrhunderte,. Walter de Gruyter (en alemany), 2007, p. 350. ISBN 3110194937, 9783110194937. 
  7. Young. FromOlympia 776 BC to Athens 2004. Theoriginandauthenticityofthe modern Olympic Games. In: Girginov, V (en anglès). Abingdon, Oxon: The Olympics. A Critical Reader., p. 40-49. 
  8. Vassil Girginov S., Parry J.. The Olympic Games Explained: A Student Guide to the Evolution of the Modern Olympic Games. il•lustrada. PsychologyPress, 2005, p. 272 pàgines. ISBN 0415346045. 
  9. Swaddling, J.. TheAncient Olympic Games. Austin: University of Texas Press, 1988.