Jocs Pítics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de l'estadi del santuari de Delfos, usat pels jocs pítics. Els esglaons de pedra van ser afegits pels romans.

Els Jocs Pítics eren un dels quatre Jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.

Es disputaven en honor del déu Apol·lo, deu de la música i la llum, dos anys abans i dos anys després dels Jocs Olímpics, intercalats entre els jocs nemeus i els jocs ístmics. Foren fundats al voltant del segle VI aC, i, a diferència dels olímpics, també comprenia competicions de música i poesia. En un principi foren un seguit de competicions culturals (música i poesia) i celebrades cada 8 anys, però se li anaren afegint les competicions esportives i s'acabà celebrant cada 4 anys. L'any 582 aC fou la primera edició en el format definitiu. Segons la mitologia foren iniciats per Apol·lo, després de matar el drac-serp Pitó i establir l'oracle a Delfos.

Les proves atlètiques eren les mateixes que les dels Jocs Olímpics. Una cursa de carrosses estirades per quatre cavalls es disputava a l'hipòdrom de la plana, no massa lluny del mar, al lloc on hi havia l'estadi original.

Els vencedors rebien una garlanda de llorer de la ciutat de Tempe a Tessàlia.

Línia de sortida de l'estadi de Delfos, usat pels jocs pítics.
Els jocs pítics incloïen una cursa de carrosses.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Píndar. Odes. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1959. ISBN 8472255786 [Consulta: 9 juliol 2014]. 

Coord.: 38° 28′ 58″ N, 22° 29′ 53″ E / 38.482666666667°N,22.498047222222°E / 38.482666666667; 22.498047222222