Jocs Seculars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així nio en la república ni en l'Imperi.

En la república foren anomenats Ludi Tarentini, Ludi Terentini o Ludi Taurii i no fou fins a l'Imperi que van agafar el nom de saeculares. Segons Valeri Màxim l'origen estaria en una espècie de miracle quan tres infants van recuperar la salut durant una plaga al beure aigua d'un lloc proper al Camp de Mart anomenat Tarentum; al curar-se el pare va celebrar uns jocs que van durar tres dies; altres relats connecten aquestos jocs amb la lluita d'Horacis i Curiacis o diuen que ja existien amb Tarquini el Superb (Tarentum derivaria el seu nom de Tarquinius). El nom de Taurii derivaria de l'ofrena de braus (taureae) als deus.

Els Jocs es feien al circ i només ocasionalment; entre el cònsol Publi Valeri Publícola I (abans del 500 aC) i l'emperador August només es van fer tres vegades més però no era per segles. Les deïtats a les que estaven dedicats eren Dis i Proserpina.

En el regnat d'August els quindecemviri van establir que els jocs s'havien de celebrar una vegada cada segle (i van pretendre demostrar que així havia estat abans) i es van anomenar llavors ludi saeculares. Ateu Cepió va ser encarregat de l'organització i Horaci de compondre l'himne; a les deïtats a les que havia de dedicar-se, Dio i Proserpina, se'n van afegir altres: Júpiter, Juno, Neptuni, Minerva, Venus, Apol·lo, Mercuri, Ceres, Vulcà, Mart, Diana, Vesta, Hèrcules, Latona, i els Parces. Una descripció la dona Zòsim.

La festa es va celebrar un dia d'estiu de l'any 17 aC; els jocs es van repetir l'any 47, en temps de Claudi i altre cop el 88 en temps de Domicià; després es van fer sota Filip l'Àrab el 248, quan foren celebrats per darrera vegada suposadament pel 1000 aniversari de la fundació de Roma.