Joe Cocker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Singer icon transparent.png30x-Music.pngJoe Cocker

Joe Cocker, el 2008.
Naixement John Robert Cocker
20 de maig de 1944
Mort 22 de desembre de 2014 (als 70 anys)
Ocupació Cantant
Compositor
Període en actiu 19602014
Estil Blues
Rock
Balada
Origen Anglaterra Sheffield, Anglaterra
Activitat professional
Instrument veu, harmònica i guitarra
Discogràfica Regal Zonophone Records
A&M Records
Capitol Records
EMI Records
Artistes relacionats Jennifer Warnes

Lloc web www.cocker.com

John Robert Cocker, OBE, més conegut com a Joe Cocker, (Sheffield, Anglaterra, 20 de maig del 1944[1] - Crawford, Colorado, 22 de desembre del 2014)[2] fou un músic de rock i blues anglès. Rebé el renom de The Sheffield Soul Shouter ("L'ànima cridanera de Sheffield").

Carrera[modifica | modifica el codi]

Joe Cocker va iniciar la carrera musical a la ciutat de Sheffield (Anglaterra), on havia nascut, participant en algunes petites bandes des de l'edat de 15 anys. La primera es deia The Avengers (amb el nom artístic de Vance Arnold), seguida de Big Blues el 1963 i The Grease Band (1966). El seu primer single, anomenat I'll Cry instead, va ser el primer de contenir diversos covers de The Beatles.

Després d'èxits menors a la Gran Bretanya amb el single "Marjorine", va tenir un moment d'èxit amb una versió innovadora de With a Little Help from My Friends, una altra versió de The Beatles de l'àlbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, en què van incorporar el guitarrista principal de Led Zeppelin, Jimmy Page, i amb el qual van liderar la llista de discos senzills de la Gran Bretanya el novembre de 1968 durant una setmana.

El 1969, als 25 anys, va participar en el Festival de Woodstock, on va interpretar les següents cançons:

  1. “Delta Lady”
  2. “Some Things Goin' On”
  3. “Let's Go Get Stoned”
  4. I Shall Be Released
  5. With a Little Help from My Friends

Cocker va aconseguir un segon èxit a la Gran Bretanya amb la cançó de Leon Russell "Delta Lady". Altra vegada va aconseguir grans èxits amb les seves versions de The Beatles, especialment el 1970 amb She Came in Through the Bathroom Window de l'àlbum Abbey Road.

Joe Cocker al Festival de Woodstock (1969).

Mentre els seus èxits britànics van demostrar ser difícils de mantenir, va gaudir de diversos èxits als Estats Units amb Cry Me a River i Feelin 'Alright de Dave Mason. El 1970 la seva versió del famós tema The Letter de The Box Tops, que va aparèixer a l'àlbum en viu Mad Dogs and Englishman, es va convertir en la primera cançó seva a ser posicionada entre les 10 millors als Estats Units.

En 1969 va ser convidat a l'Ed Sullivan Show. A l'escenari va mostrar una gran intensitat física, movent els braços i tocant una guitarra d'aire, cosa que ocasionalment va donar una aparença supèrflua a la seva banda.

A començaments dels setanta es va veure involucrat en problemes per abús de drogues, inclòs l'alcohol, però va aconseguir de recuperar-se i va tornar a escena en les dècades dels 1980s i 1990s, amb èxits que incloïen els temes següents:

Joe Cocker el juliol de 2007.

Cocker va participar de l'obertura de Woodstock '94, com un dels pocs que havien tocat al festival original el 1969, i hi va ser molt ben rebut.

El 2007 va participar en la pel·lícula A través de l'univers, interpretant la cançó Come Together.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • With a Little Help from My Friends (1969)
  • Joe Cocker! (1969)
  • Mad Dogs & Englishmen (1970)
  • Joe Cocker: Something to say (1972)
  • I Can Stand A Little Rain (1974)
  • Jamaica Say You Will (1975)
  • Stingray (1976)
  • Greatest Hits (1977)
  • Luxury You Can Afford (1978)
  • Sheffield Steel (1982)
  • Civilized Man (1984)
  • Cocker (1986)
  • Unchain My Heart (1987)
  • One Night Of Sin (1989)
  • Joe Cocker Live (1990)
  • Night Calls (1992)
  • The Best Of Joe Cocker (1993)
  • Have A Little Faith (1994)
  • The Long Voyage Home (1995)
  • Organic (1996)
  • Across From Midnight (1997)
  • Greatest Hits (1998)
  • No Ordinary World (1999)
  • Respect Yourself (2002)
  • Ultimate Collection (2004)
  • Heart & Soul (2005)
  • Classic Cocker (2007)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joe Cocker». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Singer Joe Cocker dies aged 70» (en anglès). BBC News, 22 desembre 2014. [Consulta: 22 desembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joe Cocker Modifica l'enllaç a Wikidata