Joe King Oliver
 Retrat de Joe King Oliver |
|
| Nom real: | Joseph Nathan Oliver |
|---|---|
| Naixença: | 19 de desembre de 1885 Aben, Louisiana, Estats Units |
| Defunció: | 10 d'abril de 1938 (als 52 anys) Aben, Louisiana, Estats Units |
| Nacionalitat: |  Estats Units |
Joe King Oliver (Aben, Louisiana, Estats Units, 19 de desembre de 1885 - 10 d'abril de 1938) fou un director d'orquestra de jazz estatunidenc.
També se'l coneixia amb el malnom de King (rei), perquè fou considerat els anys 20 com el rei del swing. Es pot dir d'Oliver que fou el creador de l'anomenat jazz de Nova Orleans, del que seria la més alta expressió el trompeta Louis Armstrong, que Oliver descobrí. Fins llavors el jazz no havia cobrat forma, per dir-ho així, i es limitava a una sèrie de de blues que tocaven xarangues de carrer ho a spirituals religiosos.
Aquest músic tocava el cornetí en la millor orquestra de blues del seu temps: la de Kid Ory. El 1917 marxà a Chicago, on formà la seva pròpia orquestra, que assoli a ser la més famosa de jazz del seu temps i la primera que donà forma al jazz de Nova Orleans. Aquesta famosa orquestra, qua actuà amb enorme èxit en el Chicago dels temps heroics del jazz, s'anomenava King Oliver's Creole Jazz Band. Tenia els trets de les velles bandes de carrer, però ja assoli una gran qualitat estètica i en ella s'inspirà el millors dels intèrprets: Louis Armstrong, que era un noiet en aquells temps de Nova Orleans i que, acabava de sortir d'un correccional, restà admirat al sentir la trompeta de King Oliver en el grup del trombó Ory.
King animà al jove Armstrong en la seva afició i quan ell marxà a Chicago feu que el substituís en el lloc de trompeta que deixà vacant Ory. Quan a Chicago començà a somriure-li la fortuna de seguida cridà al jove Armstrong, al que incorporà a la seva orquestra. El mateix Armstrong, en el seu llibre de memòries La meva Nova Orleans, parla d'Oliver com el seu mestre. Però el mèrit d'aquest director no tan sols es basa en el descobriment del famós trompeta, sinó que els més grans intèrprets del seu temps foren formats per ell. Així: Tommy Ladnier, Joe Smith, Paul Barbarin, Bubber Miley, Darnell Howard, etc...
Ambdós trompetes, Oliver i Armstrong, crearen pàgines inoblidables de swing en les que feren una vanagloria d'imaginació i gracia. Ambdós saberen harmonitzar els altres instruments en les més meravelloses improvisacions de jam sessions. A la fi, el mestre fou eclipsat pel deixeble, i quan Armstrong aconseguí no tan sols enlluernar al món dels negres, sinó també al dels blancs i triomfar a Europa, la fama de King Oliver fou decreixent fins apagar-se definitivament.
No obstant, el seu nom a restat lligat d'una manera decisiva a l'època del naixement del jazz de Nova Orleans, i quan aquest vell estil va ressuscitar, els aficionats del món sencer reconegueren la gran aportació d'aquesta figura al jazz dels temps heroics. Els enregistraments mecànics d'aquest músic i la seva famosa orquestra han restat incorporats com objecte valuós i històric en la discoteca del jazz mundial.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joe King Oliver |
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 5960, pàg. 296 (ISBN 84-239-4594-4)
