Jofré V d'Anjou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jofré V d'Anjou

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

El 1129 va rebre del seu pare els comtats d'Anjou, Maine i Turena. El 17 de juny de 1124 es va casar amb Matilde d'Anglaterra, filla i hereva de Enric I d'Anglaterra, viuda de l'emperador Enric V d'Alemanya.

Primer va fer front a una revolta de senyors encapçalada per Lisard senyor de Sable i Guiu IV de Laval. Va entrar al Thouars i va obligar al vescomte Aimeric VI a sotmetre's. També es van sotmetre els senyors de Blaison, Parthenay i Mirabeau. Finalment Peloquin senyor de l'Ile Bouchard també es va sotmetre.

Enric I va morir el 1135 però la corona d'Anglaterra i el ducat de Normandia van passar a Esteve de Blois tot i les reclamacions de Jofré, que va atacar Normandia i va conquerir Lisieux el 1136, però va ser ferit i després va seguir una treva.

A partir del 1141 va iniciar la conquesta de Normandia que es va produir en tres anys. El 1144 fou reconegut per tots els senyors.

El 1145 el seu germà Elies es va revoltar reclamant el comtat del Maine i va ser fet presoner i va morir engarjolat (15 de gener de 1151). També va sotmetre al senyor de Montreuil-Bellay, Girau de Berlai. El 1150 va cedir el ducat al seu fill Enric. L'agost del 1151, per mitjà d'un tractat, va cedir el Vexin normand al rei de França.

Va morir a Chateau du Loir el 7 de setembre de 1151 i el va succeir el seu fill gran Enric I (Enric II d'Anglaterra) nascut el 5 de maig de 1133.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jofré V d'Anjou Modifica l'enllaç a Wikidata