Joguet
De Viquipèdia
Un joguet o una joguina és un objecte destinat a jugar-hi i entretenir-s'hi. Associats al temps d'oci i l'infantesa generalment també poden ser presents a diferents moments de la vida quotidiana de manera individual o en grup. Els hi ha per a xiquetes i xiquets, adults en general i inclús per a animals com el gat o el gos.
Els joguets ens parlen de l'època històrica en què nasqueren i de la societat que els va fer servir.
Per extensió de la seua forma d'utilització, o siga posseir un objecte i fer-lo servir segons les intencions pròpies, s'ha estès a altres llenguatges quan algú o alguna cosa resta baix el domini de la voluntat d'altri.
A tot arreu, el joguet ha experimentat una evolució com a conseqüència de les noves tecnologies i necessitats que han anant sorgint. D'esta manera a dia de hui podem trobar importants museus que ens recorden el camí travessat com el Museu de Joguets i Autòmats, el Museu Valencià del Joguet d'Ibi o el Museu del joguet de Catalunya a Figueres.
Taula de continguts |
[edita] Història
S'han observat molts mamífers joves jugant amb qualsevol cosa que troben, fent que coses com pinyes, roques i menjar es convertissin en joguets. Això simplement indica que els joguets tenen una història tan llarga com la de la civilització humana mateixa. Diferents joguets i jocs han estat desenterrats dels jaciments arqueològics de les civilitzacions més antigues. Han aparegut mencionades des dels primers escrits literaris. Els joguets trobats en excavacions de la civilització de la vall de l'Indus (3000-1500 aC) inclouen petits carretons, xiulets amb forma d'ocell, i micos de joguina que podrien lliscar per una corda.[1]
Els joguets més antics van ser fabricats a partir de materials que es troben a la natura, com pedres, pals i argila. Fa milers d'anys, els infants egipcis jugaven amb ninots que tenien ales i potes mòbils que estaven fets de pedra, ceràmica i fusta.[2] A l'Antiga Grècia i a l'Antiga Roma, els nens jugaven amb nines de cera o terracota, pals, arcs i fletxes, i io-ios. Quan els infants grecs, sobretot les noies, es feien grans era costum sacrificar les joguines de la seva infància als déus. En la vigília del seu casament, les joves al voltant dels catorze anys oferirien les seves nines en un temple com a ritus d'iniciació a l'edat adulta.[3][4]
A mesura que la tecnologia canviava i la civilització progressava, els joguets també canviaven. Mentre que les joguines antigues estaven fetes de materials de la natura com la pedra, la fusta i l'herba, les joguines modernes sovint es fabriquen amb plàstic, roba i materials sintètics. Les joguines antigues solien estar fabricades pels pares, familia, coneguts dels infants o pels infants mateixos. En canvi, les joguines modernes solen produir-se en massa i vendre's en botigues.
Aquest canvi en la naturalesa dels joguets s'exemplifica pels canvis que han tingut lloc en un dels joguets més antics i universals que ha fet l'ésser humà: els ninots i les nines. Els primers ninots primitius eren simples peces de fusta amb blocs d'herba. Els ninots egipcis a vegades eren articulats i així les seves potes es podien moure de manera realista. A principis del s.XIX ja hi havia nines que podien dir "mama". Avui en dia hi ha nines que poden reconèixer i identificar objectes, la veu del seu propietari, i escollir entre centenars de frases pre-programades amb les quals respondre.[5] Els materials amb que es fan els joguets han canviat, el que poden fer també ha canviat, però el fet que els nens segueixen jugant-hi no ha canviat.
[edita] Desenvolupament infantil
Els joguets, com el joc per si sol, tenen múltiples funcions tant en els humans com en els animals. Produeixen entreteniment alhora que compleixen un rol educatiu. Els joguets milloren el caràcter, la capacitat cognitiva i estimulen la creativitat. Ajuden en el desenvolupament d'activitats físiques i mentals que són necessàries per la vida futura.
Un dels joguets més simples, un conjunt de peces de fusta, també és un dels millors joguets per desenvolupar les funcions cerebrals. Andrew Witkin, director de màrqueting de Mega Brands digué a Investor's Business Daily que, "ajuden a desenvolupar la coordinació ulls-mà, les matemàtiques i les habilitats científiques i també deixen que els infants siguin creatius."[6] Altres joguets com les caniques i les pilotes fan el mateix servei pel desenvolupament infantil, permetent que es pensi i s'utilitzi el cos per aprendre les relacions especial, causa i efecte, i un ampli ventall d'habilitats com les mencionades pel senyor Witkin.
Un exemple dels diferents camins a través dels quals els joguets poden influenciar en el desenvolupament infantil són els materials plàstics com la plastelina, que s'utilitzen per crear figures. Aquest tipus de joguets tenen un impacte positiu en el desenvolupament físic, cognitiu, emocional i social del nens.[7]
Els joguets infantils sovin fan ús de sons distinctius, colors brillants i textures originals. Els infants comencen a reconèixer formes i colors a través del joc amb joguets. La repetició reforça la memòria. Joguets com la plastelina ajuden a que els infants es facin els seus prpis joguets.
Els joguets educatius per nens en edat escolar sovint són trencaclosques, tècniques de resolució de problemes o proposicions matemàtiques. Els joguets pensats per a adolescents o adults ja incorporen conceptes més avançats. No tots els joguets són adequats per totes les edats. Alguns jocs que es venen per edats específiques poden ser fins i tot contraproduents pel desenvolupament infantil en un altre rang d'edat.
[edita] Gènere
Alguns joguets, com les nines de Barbie o els ninots soldats, sovint es perceben com a més acceptables per un gènere sexual que per l'altre. Segons els investigadors, nens de tan sols 18 mesos d'edat ja desenvolupen estereotips de gènere a l'hora de comprar o escollir un joguet.[8] És cert que hi ha una certa tendència biològica que fa que els nens optin per joguets més moguts o agressius i les nenes per joguets més calmats, detallistes i creatius. Tot i així, això només és una tendència general i els estereotips acaben influint la decisió que faria cada persona.
Jugar amb joguets esterotipats pel gènere contrari a vegades té conseqüencies negatives dels pares o altres nens, que recrimnen tal acció o discriminen al comapny. Els últims anys, sobretot als països occidentals, hi ha hagut un augment en l'acceptació que els nois utilitzin joguets esterotipats per ser 'de nenes'. En canvi, generalment no s'accepta tant que les noies juguin amb joguets qualificats 'de nens'.[9]
[edita] Normes de seguretat
Molts països han aprovat normes de seguretat que limiten els tipus de joguets que es poden vendre. La majoria d'aquestes normes tracten d'evitar els perills potencials, com ara l'asfíxia o el risc d'incendis, que podrien causar lesions. Els nens, especialment els més petits, sovint duen els joguets a les seves boques, per tant, els materials utilitzats per fer una joguina es regulen per evitar la intoxicació. Els materials també estan regulats per prevenir els riscos d'incendi. Els nens encara no han après a jutjar el que és segur i el que és perillós, i els pares no sempre pensen en totes les situacions possibles, per la qual cosa aquestes advertències són importants.
També hi ha hagut problemes de seguretat de les joguines en relació amb la pintura amb plom. Algunes fàbriques de joguines, quan els projectes es tornen molt grans, subcontracten la producció a altres fàbriques menys conegudes, sovint en altres països. El 2007, hi hagué alguns joguets de la Xina que Estats Units va haver d'enviar de tornada. Els subcontractats no poden ser controlats de prop i, de vegades, utilitzen un mètode inadequat en la fabricació. El govern dels EUA, juntament amb les multinacionals que venen joguines, ara exigeixen a les empreses que portin els seus productes a proves abans d'arribar a les prestatgeries.[10]
[edita] Referències
- ↑ MrDonn.org - Daily Life in Ancient India, including the mysterious Indus Valley Civilization
- ↑ Maspero, Gaston Camille Charles. Project Gutenberg: Manual of Egyptian Archaeology and Guide to the Study of Antiquities in Egypt (en anglès).
- ↑ Powell, Barry B.. Prentice Hall: Classical Myth; Third Edition (en anglès), 2001, 33–34. ISBN 0-13-088442-1.
- ↑ Oliver, Valerie. «History Of The Yo-Yo» (en anglès). Spintastics Skill Toys, Inc., 1996. [Consulta: 2006-10-30].
- ↑ Van Patten, Denise. «A Brief History of Talking Dolls- -From Bebe Phonographe to Amazing Amanda» (en anglès). About.com. [Consulta: 2006-10-30].
- ↑ Tsuruoka, Doug. «Toys: Not All Fun And Games» (en anglès). Investor's Business Daily, 5 de gener del 2007. [Consulta: 8 de gener del 2007].
- ↑ Ucci, Mary. «Playdough: 50 Years' Old, And Still Gooey, Fun, And Educational». Child Health Alert, Abril 2006. [Consulta: 17 de febrer del 2007]. (El text sencer en la versió en línia només es pot llegir després de registrar-se)
- ↑ Caldera, Yvonne M.; Aletha C. Huston, Marion O'Brien. «Social Interactions and Play Patterns of Parents and Toddlers with Feminine, Masculine, and Neutral Toys» 70–76. Child Development, Febrer del 1989. [Consulta: 25 d'octubre del 2006].
- ↑ Toys for Girls and Boys - The Canadian Toy Testing Council
- ↑ [1]
[edita] Enllaços externs
- Museu de Joguets i Autòmats de Verdú
- Museu del joguet de Catalunya a Figueres
- Museu Valencià del Joguet d'Ibi
- Museu de la jugueta antiga de Sa Pobla
