Johann Bernoulli III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohann Bernoulli III

Gravat d'autor desconegut. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1744 Modifica el valor a Wikidata
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1807 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFriedhof St. Laurentius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea
Director de tesiDaniel Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, astronomia, observatori astronòmic, geografia, filosofia, dret, traducció de l'alemany, traducció al francès i edició Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióAcadèmia de Ciències de Berlin
Membre de
Influències
Obra
Localització dels arxius
Família
FamíliaFamília Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
CònjugeVéronique Beck (en) Tradueix
Caroline Sophie von Tempelhoff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJohann Bernoulli II Modifica el valor a Wikidata  i Susanna Koenig Modifica el valor a Wikidata
GermansJakob Bernoulli II, Niklas de Johannes Bernoulli i Daniel II Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
ParentsDaniel Bernoulli (oncle)
Nicolaus Bernoulli II (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Johann Bernoulli III va ser un matemàtic suís del segle xviii. Era fill de Johann Bernoulli II i de ben petit va demostrar els seus talents, fins al punt que a l'edat de catorze anys es va graduar en dret a la Universitat de Basilea, i als dinou anys era professor a Berlin. En aquesta ciutat va coincidir amb Euler, Lagrange i Lambert.

El 1764, Frederic II de Prússia li va encarregar reviure i renovar l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Berlín, tasca per a la qual no estava gaire dotat per la seva pobra salut i la poca capacitat com a observador astronòmic. El 1769 va esdevenir astrònom reial.

Entre 1776 i 1789, va ser l'editor del Leipziger Magazin für reine und angewandte mathematik (Revista de Leipzig de matemàtiques pures i aplicades), en què va publicar, pòstumament, obres de Lambert.[1]

El 1791, va ser nomenat director de la classe de matemàtiques de l'Acadèmia de Berlín en substitució de Jean de Castillon.[2]

Va morir a Köpenick, actualment un barri del sud de Berlín, però aleshores una ciutat independent.

Obra[modifica]

La seva obra no és gaire extensa. Els seus tractats més importants són d'astronomia.[3] En matemàtiques, les seves obres més importants versen, fonamentalment, sobre probabilitat, decimals recurrents[4] i teoria de les equacions.

Paradoxalment, els seus llibres de viatges van tenir un fort impacte històric i cultural.

També va estar compromès en la custòdia i l'anàlisi del llegat intel·lectual de la família dels Bernoulli, conservada en l'Acadèmia d'Estocolm.

Referències[modifica]

  1. ↑ Gray. J.J. i Tilling, Laura. Johann Heinrich Lambert, Mathematician and Scientist, 1728-1777. Historia Mathematica. Volum 5 (1978). pàgina 31 (anglès)
  2. ↑ Knobloch, Everhard. Mathematics at the Prussian Academy of Sciences 1700-1810. A Begehr, Heinrich (ed.). Mathematics in Berlin., pàgina 6, (anglès) Birkhäuser. Basilea, 1991. ISBN 3-7643-5943-9
  3. ↑ Tanton, James. Encyclopedia of Mathematics. Facts on File. New York, 2005, pàgina 40. (anglès). ISBN 0-8160-5124-0
  4. ↑ Bullynck, Maarten. Decimal Periods and their Tables: A German Research Topic (1765-1801). Historia Mathematica. Volum 36, Num 2 (2009). pàgines 143 i següents. (anglès)

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Johann_Bernoulli_III&oldid=32762831»