Johann Christian Daniel von Schreber

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és “Schreb.” ^[1]

En taxonomia animal aquest autor és citat amb l'abreviació Schreber.

Schreber en un gravat d'època.

Johann Christian Daniel von Schreber (Weissensee, Turíngia (Alemanya), 17 de gener del 1739 - Erlangen (Alemanya), 10 de desembre del 1810) fou un naturalista alemany, discípul de Carl von Linné.

Schreber estudià medicina, teologia i història natural a les universitats de Halle i Uppsala. El 1760, després de doctorar-se, començà a exercir medicina a Bützow; l'any següent començà a donar classes a la universitat local. A partir del 1770 ensenyà medicina i botànica a Erlangen; el 1773 li fou confiada la direcció del jardí botànic de la ciutat, i el 1776 fou nomenat catedràtic d'història natural.

El 1774, Schreber començà la redacció d'un tractat, titolat Die Säugethiere in Abbildungen nach der Natur mit Beschreibunge, "Els mamífers amb il·lustracions segons llur natura amb descripcions", en el qual féu la descripció de totes les espècies conegudes de mamífers. Moltes d'elles foren descrites científicament per primer cop en aquesta obra, i classificades segons el sistema binomial desenvolupat per Linné. Les il·lustracions, tanmateix, mancaven del rigor d'altres obres de l'època.

El 1787 fou nomenat membre de la prestigiosa Acadèmia Sueca de les Ciències.

Després de la seva mort, la seva rica col·lecció botànica fou adquirida pel rei Maximilià I de Baviera, i serví de base per la col·lecció estatal de botànica de Munic.

Diverses espècies recorden Schreiber en el seu nom llatí, com ara Arum schreberi, Muhlenbergia schreberi, Potamogeton schreberi i Rumex schreberi.