Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1765 Simmozheim (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 19 abril 1831 (65 anys) Tübingen (Regne de Württemberg) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tübingen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Tübingen |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, astrònom, físic |
| Ocupador | Universitat de Tübingen |
| Membre de | |
| Professors | Franz Xaver von Zach |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Christian Heinrich von Nagel |
| Família | |
| Pare | Gottlieb Christian Bohnenberger |
Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger (Simmozheim, 5 de juny de 1765 - Tübingen, 19 d'abril de 1831) era un astrònom, matemàtic i físic alemany. Després d'estudiar a la Universitat de Tubinga hi fa classes a partir de 1798. El 1817, descobreix l'efecte giroscòpic. Un cràter lunar rebé el seu nom.[1]
Publicacions[modifica]
- Anleitung zur geographischen Ortsbestimmung (facsímil en línia), 1795.
- Astronomia (1811)
- Anfangsgründe der höhern Analysis (1812)
Referències[modifica]
- ↑ Bruhns, Christian. «Bohnenberger, Johann Gottlieb Friedrich». A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (en alemany). tom 3. Leipzig: Duncker & Humblot, 187, p. 81s.
Bibliografia[modifica]
- Wagner, Jörg F.; Trierenberg, Arno. «The Machine of Bohnenberger». A: Erwin Stein (ed.). The History of Theoretical, Material and Computational Mechanics (en anglès). Springer, 2013, p. 81-100. ISBN 978-3-642-39904-6.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger |