John Baskerville

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Baskerville

John Baskerville per James Millar.
Naixement 28 de gener de 1706
Wolverly
Defunció 8 de gener de 1775
Birmingham
Nacionalitat Anglesa
Ocupació Impressor, editor, tipògraf, cal·lígraf, gravador

John Baskerville (Wolverly, Worcestershire, 28 de gener de 1706 - Birmingham, Warwickshire, 8 de gener de 1775) fou un impressor i tipògraf anglès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Se’n sap ben poc de la seva vida abans que s’establís a Birmingham pels volts de 1728[1] per a treballar-hi com a mestre de cal·ligrafia i gravador sobre pedra. L'any 1740 va fundar un negoci d’envernissat amb laca japonesa,[2] molt de moda en aquell temps. Gràcies als creixents beneficis de l'empresa, va poder començar a experimentar amb la impressió de llibres i amb la tipografia, la seva gran passió.

Treball com a impressor, editor i tipògraf[modifica | modifica el codi]

L’abril de 1757, després de tres anys de treball, va publicar el seu primer llibre, una edició dels poemes de Virgili que fou lloada tant per la qualitat d'impressió com pel disseny de les lletres.[3] Aquell mateix any va dissenyar la tipografia Baskerville, una font de transició a mig camí entre les tipografies antigues de William Caslon i l'estil més modern de Giambattista Bodoni i Firmin Didot. Actualment se segueix utilitzant en llibres i documents.

La seva labor com a impressor va durar fins al dia de la seva mort, havent publicat algunes edicions destacades, com una d’El Paradís perdut de Milton el 1758 i una altra de La Bíblia el 1763. Tanmateix, el seu desig no era imprimir centenars de llibres, sinó oferir edicions d'una gran qualitat.[4] A més, fou responsable d’algunes innovacions importants en els medis d’impressió i en la fabricació de paper[5] i tinta.

Vida familiar[modifica | modifica el codi]

El 1943 Baskerville contracta com a majordoma a Sarah Eaves, i es fa càrrec tant d'ella com dels seus fills. Sarah havia estat abandonada pel seu marit, Richard Eaves, el qual s’havia vist obligat a sortir del país després d’haver estat declarat culpable de frau.[6] Sarah ajuda-en Baskerville amb les feines de la casa i el treball a la impremta. Aviat van començar a viure com a parella sense amagar-se’n dels seus veïns, la qual cosa no fou vista amb bons ulls per la societat de l'època. Finalment, el 1764, Richard Eaves mor, i poc temps després Baskerville es casa amb la seva vídua.[7]

Després de la seva mort[modifica | modifica el codi]

Quan va morir l'any 1775 fou enterrat al jardí de la seva pròpia casa a petició seva, ja que era ateu. Uns anys més tard es va construir un canal en aquestes terres i el seu cos fou traslladat en secret a la cripta de l'Església de Crist de Birmingham (esfondrada el 1899). Finalment les seves restes van ser traslladades juntament amb altres cossos de la cripta al Cementiri de Warstone Lane.[8]

Sarah Eaves manté el negoci durant un parell d'anys, però a poc a poc es va desfent de tota la maquinària i materials. El 1779 el dramaturg Pierre Beaumarchais adquireix les restes que encara estan a la venda amb la intenció d'imprimir les obres completes de Voltaire.[9] Beaumarchais acaba instal·lant una impremta a París i el material de Baskerville anirà passant de mà en mà fins que es perd.

Ja al segle XX el tipògraf americà Bruce Rogers veu casualment les tipografies de Baskerville en una publicitat dels impressors Plon, Nourrit & Cie. i aconsegueix una fosa completa amb la qual recuperarà tant la tipografia Baskerville com l'interès pel personatge. Finalment, el 1953 els darrers propietaris del material que es conserva el donen a la Universitat de Cambridge.[10]

Actualment als terrenys de la seva antiga casa hi ha la Baskerville House, un edifici d'oficines.[11]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Edició de La Bíblia (1763).

Edicions de llibres

  • 1757, Bucolica, Georgica et Aeneis, Virgili.
  • 1758, Paradise Lost, John Milton.
  • 1758, Paradise Regained, etc., John Milton.
  • 1758, Avon, John Huckell.
  • 1759, Songs, John Pixell.
  • 1760, Edwin and Emma, David Mallet.
  • 1761, Select Fables, Robert Dodsley.
  • 1761, Juvenal and Perseus, Satyrae.
  • 1761, Works, William Congreve.
  • 1761, Works, Joseph Addison.
  • 1762, Expedition to the West Indies, Richard Gardiner.
  • 1762, The Book of Common Prayer.
  • 1762, Psalms, Sternhold i Hopkins.
  • 1762, Psalms, Brady i Tate.
  • 1762, Works, Horaci.
  • 1763, The Holy Bible.
  • 1764, Medals, David Jennings.
  • 1764, The Virtues of Cinnabar and Musk, Joseph Dalby.
  • 1765, Apology, Robert Barclay.
  • 1766, Odes, Robert Andrews.
  • 1769, A Sermon, Thomas Tyndal.
  • 1769, The Beauties of Nature, W. Jackson.
  • 1770, Grace Triumphant, John Fellows.
  • 1771, The Political Songster, John Freeth.
  • 1772, De Reum Natura, Lucreci.
  • 1772, Comœdiae, Terenci.
  • 1773, Orlando Furioso, Ludovico Ariosto.
  • 1774, The Art of Angling, Charles Bowlker.
  • 1774, The Anatomy of the Human Gravid Uterus, William Hunter.

Tipografies

Línia de temps[modifica | modifica el codi]

John Baskerville

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Underhill, Timothy. «The Teachers of Baskerville, John Dougharty the Elder (1677-1755) and John Doharty the Younger (c.1707-c.1763)». Notes and Queries, Volume 41, Issue 2, June 1, 1994, p. 191-193.
  2. «John Baskerville» (en anglès). Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2010. [Consulta: 24 octubre 2010].
  3. «John Baskerville of Birmingham» (en anglès). Birmingham City Council. [Consulta: 24 octubre 2010].
  4. «A Portrait of John Baskerville» (en anglès). Revolutionary Players of Industry and Innovation. [Consulta: 24 octubre 2010].
  5. Patterson, Diana. «John Baskerville, Marbler». The Library, Volume s6-12, Issue 3, 1990, p. 212-221.
  6. Benton, Josiah Henry. John Baskerville, Type-founder and Printer, 1706-1775. Impressió privada, 1914. 
  7. Licko, Zuzana. «Mrs Eaves» (en anglès). Emigre, 1996. [Consulta: 30 novembre 2010].
  8. «Famous People» (en anglès). Jewellery Quarter Birmingham, 2007. [Consulta: 24 octubre 2010].
  9. Dreyfus, John. «The Baskerville Punches 1750-1950». The Library, Volume s5-V, Issue 1, 1950, p. 26-48.
  10. PENELA, José Ramón (2008). "El hombre que quiso dejar ciegos a sus compatriotas, John Baskerville, el largo viaje hacia la inmortalidad" a III Congreso Internacional de Tipografía. Conferència. (en castellà) 
  11. «Baskerville House» (en anglès). [Consulta: 24 octubre 2010].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pardoe, F. E.. John Baskerville of Birmigham: Letter-Founder & Printer. Frederick Muller Limited, 1975. 
  • Gaskell, Philip. John Baskerville: A Bibliography. Cambridge University Press, 1959. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Baskerville