John Berger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Peter Berger
Naixement 5 de novembre de 1926 (1926-11-05) (87 anys)
Londres
Nacionalitat Regne Unit
Ocupació Pintor, escriptor, crític

John Peter Berger (5 de novembre de 1926, Londres) és un crític d'art, pintor i escriptor. Entre les seves obres més conegudes destaca G., guanyadora del premi Booker Prize el 1972 i l'assaig d'introducció a la crítica de l'art, Ways of Seeing.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Berger és fill d'un jueu convertit al cristianisme que després de servir com a oficial durant la Primera Guerra Mundial, abandonà el desig de ser sacerdot, però no la fe. Del seu pare, segons el mateix Berger, n'heretà el talent per la pintura i certa moralitat de soldat que sempre ha intentat imitar.

Als setze anys es va escapar del St. Edward's School d'Oxford, decidit a estudiar art i "[...] veure dones despullades". Obtingué una beca per a estudiar a la Central School of Art de Londres, tot i que poc després s'enrolaria a l'exèrcit britànic, al qual va servir entre el 1944 i el 1946.

Acabada la guerra, va reprendre els seus estudis a la Chelsea School of Art, amb una altra beca, aquest cop concedida pel mateix exèrcit. Entre el 1948 i el 1955 impartí classes de dibuix a la mateixa escola on Henry Moore en feia d'escultura. Durant aquest període establí vincles amb el Partit Comunista britànic i no va trigar a publicar articles en el Tribune, on escriuria sota l'estricta supervisió de George Orwell. El 1951 va començar un període de col·laboració amb la revista New Stateman, treball que es perllongarà durant deu anys i en el que es revela com a crític d'art marxista i defensor del realisme. El seu humanisme marxista i les seves inconformistes opinions d'art modern el van convertir, ja de bon principi, en una figura molt controvertida. El 1960 publicà Permanent Red, volum que recull una selecció dels articles publicats al New Stateman.

Als trenta anys decidí deixar de pintar per dedicar-se completament a l'escriptura. No perquè, segons ell mateix, dubtés del seu talent com a pintor, sinó perquè la urgència de la situació política en què vivia (en plena guerra freda) semblava que requeria d'ell que es posés a escriure. El 1958 va publicar la seva primera novel·la, A Painter of Our Time. A l'obra hi relata la vida d'un pintor hongarès exiliat a Londres. L'evident compromís polític de la novel·la i el realisme en què narra –usant sempre la primera persona–, va fer pensar a molts que es tractava d'un diari íntim i no de simple ficció. El llibre va estar a la venda durant un mes, fins que l'editoral, en retirà la novel·la de les llibreries. Més tard s'ha sabut que aquesta retirada es va fer sota pressió del Congress for Cultural Freedom, una associació d'advocats anticomunistes.

Però Berger continuà escrivint: novel·la, assaig, articles de premsa, poesia, guions de cinema –amb l'Alain Tanner– i fins i tot obres de teatre; entretant, decidí d'emigrar voluntàriament a un poble dels Alps francesos. S'ha dit sovint que el que provocà l'autoexili fou la vocació de ser un "escriptor europeu", però més tard Berger ha confessat que no es trobava bé en el Londres d'aquella època, un lloc en què no encaixava.

El 1972, la BBC va emetre una sèrie de televisió que va ser seguida amb la publicació del text Ways of Seeing (traduïda al castellà com Modos de ver), que va marcar tota una generació de crítics d'art i s'ha convertit en llibre de text de les escoles britàniques, on reprenia moltes de les idees de The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction, article de Walter Benjamin del 1936. Aquell mateix any de 1972, Berger guanya inesperadament el prestigiós premi Booker Prize amb la seva novel·la G., i dona la meitat dels diners del premi al Black Panther Party britànic.[1]

Al llarg dels anys vuitanta, va publicant esglaonadament la trilogia Into Their Labours (traduïda al castellà com De sus fatigas) en la que va estar treballant durant quinze anys i a la que entoma el canvi que estem experimentant amb el pas de la vida rural a la urbana. A Pig Earth (traduïda al castellà com Puerca tierra) ens anuncia una investigació sobre una manera de vida que trigarà menys d'un segle a desaparèixer, la vida camperola. A Once In Europe (traduïda al castellà com Una vez en Europa) relata els amors que origina una vida d'aquest tipus i, finalment a Lilac and Flag acompanyem la següent generació a una existència a la gran ciutat cosmopolita. Però la investigació s'estén cap a aspectes formals i en llegir-ho som testimonis de la recerca d'una veu amb què relatar aquest excepcional esdeveniment de la humanitat.

En l'elecció dels temes sobre els que escriu, John Berger ha seguit evidenciant fins als nostres dies el seu compromís amb l'escriptura com a mitjà de lluita política. Es pot comprovar, per exemple, a The Shape Of A Pocket, que inclou una correspondència amb el subcomandant Marcos, també a To The Wedding (traduïda al castellà com Hacia la boda), que gira entorn de la sida, o a King, un relat de la vida dels "sense sostre", a més de la seva col·laboració persistent com a articulista a la premsa de molts països. Malgrat que amb el pas del temps ha agafat certa distància respecte de les seves primeres postures polítiques, per exemple, respecte al seu suport als règims soviètics, fa poc acabava un dels seus articles, publicat a La Jornada i titulat On trobar la nostra llar, dient: "Sí, entre moltes altres coses, segueixo essent marxista".

Obres[modifica | modifica el codi]

Ficció

  • A Painter of Our Time (Un pintor de hoy, Alfaguara, 2002).
  • The Foot of Clive.
  • Corker's Freedom.
  • A Fortunate Man.
  • A Seventh Man (Un séptimo hombre, Huerga y Fierro, 2002).
  • G. (G., Alfaguara, 1994).
  • La Trilogia: Into Their Labours (Pig Earth, Once in Europe, Lilac and Flag) (De sus fatigas: Puerca tierra, Alfaguara, 2006; Una vez en Europa, Alfaguara, 2000; Lila y Flag, Alfaguara, 1992).
  • And Our Faces, My Heart, Brief as Photos .
  • Photocopies (Fotocopias, Alfaguara, 2006).
  • To the Wedding (Hacia la boda, Alfaguara, 1995).
  • King (K., una historia de la calle, Alfaguara, 2000).
  • Here is Where We Meet (Aquí nos vemos, Alfaguara, 2005).
  • Hold Everything Dear

Poesia

  • Pages of the Wound (Páginas de la Herida: antología poética, Visor, 1995)

No ficció

  • Permanent Red
  • Art and Revolution
  • The Moment of Cubism and Other Essays
  • The Look of Things: Selected Essays and Articles
  • Ways of Seeing (Modos de ver, Gustavo Gili, 2004)
  • Another Way of Telling (Otra manera de contar, Mestizo, 1998).
  • The Success and Failure of Picasso.
  • About Looking (Mirar, Gustavo Gili, 2003).
  • The White Bird (als EUA: The Sense of Sight) (El sentido de la vista, Alianza Editorial, 2006).
  • Keeping a Rendezvous.
  • The Shape of a Pocket (El tamaño de una bolsa, Taurus, 2004).
  • I send you this Cadmium Red (Te mando este rojo cadmio: correspondència entre John Berger i John Christie, Actar Editorial, 2000).
  • Titian: Nymph and Sepherd (Tiziano, Ninfa y Pastor, Árdora Ediciones, 2003).
  • Selected Essays (Geoff Dyer, ed.)
  • From A to X (2008).

Guions de pel·lícules

  • La salamandra (La salamandre), 1971 (Guió: Alain Tanner, John Berger).
  • Le milie du monde, 1974 (Guió: Alain Tanner, John Berger).
  • Jonás que cumplirás 25 años en el año 2000 (Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000), 1976 (Guió: Alain Tanner, John Berger).

Llibres publicats en català

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Berger, John. Selected Essays (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2001, p. 255. ISBN 0747554196. 
  2. Edicions de 1984 publica l'última obra de John Berger, Vilaweb.cat, 4 de desembre 2008. (data d'accés: 4-12-08)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Berger