John Burgoyne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohn Burgoyne

Retrat de Burgoyne, de Joshua Reynolds, ca. 1766 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1722 Modifica el valor a Wikidata
Sutton (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1792 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Member of the 15th Parliament of Great Britain (en) Tradueix

Member of the 16th Parliament of Great Britain (en) Tradueix

Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya

Membre del 12è Parlament de la Gran Bretanya

Membre del 13è Parlament de la Gran Bretanya

Member of the 17th Parliament of Great Britain (en) Tradueix

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióWestminster School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, dramaturg, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Set Anys, Guerra d'Independència dels Estats Units, Guerra de Successió Austríaca, Battle of Vila Velha (en) Tradueix, Battle of Valencia de Alcántara (en) Tradueix, Setge de Boston, batalla de Bunker Hill, Invasió del Quebec (1775), Siege of Fort Ticonderoga (en) Tradueix, batalla de Saratoga i Raid on Cherbourg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSusan Caulfield (en) Tradueix
Charlotte Stanley (en) Tradueix (1749–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn Fox Burgoyne
 ( Susan Caulfield (en) Tradueix)
Maria Sophia Burgoyne (en) Tradueix
 ( Susan Caulfield (en) Tradueix)
Charlotte Elizabeth Burgoyne (en) Tradueix
 ( Charlotte Stanley (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareJohn Burgoyne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6521917 Project Gutenberg: 38354 Modifica el valor a Wikidata
El general John Burgoyne

John Burgoyne (Sutton, prop de Londres, 24 de febrer del 1722Londres, 4 d'agost del 1792) fou un general i dramaturg britànic. Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units rendí el seu exèrcit de 6.000 homes el 17 d'octubre del 1777 a Saratoga.

Biografia[modifica]

John Burgoyne nasqué el 22 de febrer del 1722 a Sutton, prop de Londres. Al llarg de la seva vida, es guanyaria el sobrenom de Gentleman Johnny, o 'Cavaller Johnny'. El 1743 s'escapà amb una filla del Comte de Derby, després del que fugí a l'estranger durant set anys.

Gràcies a la intervenció de Lord Derby, Burgoyne fou readmès a l'exèrcit i participà en la guerra dels Set Anys i el 1758 se l'anomenà capità i tinent coronel a les Foot Guards ('Guàrdies d'a Peu'). Entre el 1758 i el 1759 participà en expedicions contra la costa francesa, incloent-hi l'atac a Cherbourg, i fou un dels principals artífexs de la introducció de la cavalleria lleugera a l'exèrcit britànic. Els dos regiments aleshores formats foren dirigits pel futur Lord Heathfield i per Burgoyne. El 1761, formà part del parlament de Midhurst, i l'any següent serví com a general de brigada a Portugal, distinció particular que guanyà per la presa de Valencia de Alcántara i Vila Velha després de la batalla de Valencia de Alcántara.

El 1768, arribà a ser membre del Parlament per Preston i en els següents anys s'ocupà principalment dels seus deures parlamentaris, en els que destacà notablement per la seva franquesa i els seus atacs contra Lord Clive. Alhora, dedicà molta atenció a l'art i el drama (la seva primera obra, La criada dels roures, fou produïda per David Garrick el 1775).

A l'exèrcit havia arribat a ser un important general, convencent el rei Jordi III dels errors del General Carleton i ocupant el seu lloc. Després de l'esclat de la Revolució Americana li fou assignat un comandament. El 1777 encapçalà les tropes britàniques destinades a envair les colònies des del Canadà. En aquesta desastrosa expedició capturà el Fort Ticonderoga (de manera que l'ascendiren a tinent general) i el Fort Edward, però després de perdre el contacte amb les seves bases del Canadà, fou envoltat per l'Exèrcit Continental de Horatio Gates a Saratoga. El 17 d'octubre del 1777, les seves tropes, uns 5.800 homes, es rendiren en la major victòria aconseguida fins aleshores pels continentals, marcant un punt d'inflexió en la guerra. La indignació a Anglaterra contra Burgoyne fou enorme. Tornà immediatament a Gran Bretanya, amb el permís del general americà, per defensar la seva conducta. Fou privat del comandament del seu regiment i del càrrec de governador que ocupava.

Marcha de Burgoyne a Albany, juny-octubre del 1777.

El 1782, tanmateix, quan els seus aliats polítics tornaren al poder, recuperà el seu rang i fou nomenat comandant cap a Irlanda i membre del Consell Privat. Després de la caiguda del govern Rockingham el 1783, Burgoyne s'anà retirant cada vegada més a la seva vida privada i el seu últim servei públic fou la seva participació en el procés contra Warren Hastings.

Els seus últims anys els dedicà principalment al treball literari i dramàtic. La seva comèdia, L'hereua, publicada el 1786, aparegué en deu edicions el mateix any i fou traduïda a diversos idiomes. El General Burgoyne, l'esposa del qual morí al juny del 1776 durant la seva absència al Canadà, tingué diversos fills (nascuts entre el 1782 i el 1788) amb Susan Caulfield, una cantant d'òpera, un dels quals arribà a ser mariscal de camp, Sir John Fox Burgoyne.

Morí el 1792 i les seves restes descansen a l'abadia de Westminster.

Obra[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]