John Cena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Cena
John Cena
Dades biogràfiques:
Sobrenoms: The Prototype
Naixement: 23 d'abril del 1977
West Newbury, Massachusetts
Residència: Tampa, Florida
Alçada: 185 cm
Pes: 110 kg
Marca: RAW

John Felix Anthony Cena és un actor, cantant i lluitador professional nord americà. Actualment treballa per la World Wrestling Entertainment, lluitant a la marca RAW.

Dins dels seus triomfs com a lluitador cal destacar 8 Campionats de la WWE, 2 Campionats Mundials de pes pesant de la WWE, 3 regnats com a Campió dels Estats Units de la WWE i 2 regnats com a Campió Mundial en Parelles de la WWE. És el guanyador del Royal Rumble (2008) i en el 2003 va obtenir el premi de Millor Personatge.

Carrera[modifica | modifica el codi]

World Wrestling Federation/Entertainment[modifica | modifica el codi]

2001[modifica | modifica el codi]

El 2001 John Cena va ser contractat per la World Wrestling Federation (WWF), sent enviat al territori de desenvolupament d’aquell moment, l'Ohio Valley Wrestling (OVW). Durant la seva estancia va obtenir el Campionat de pes pesant de la OVW i el Campionat Sureny en Parelles de la OVW.

2002-2003[modifica | modifica el codi]

La primera lluita televisada de John Cena a la WWE va ser el 27 de juny de 2002, enfrontant-se a Kurt Angle i perdent el combat. Després va entrar en un breu feu amb Chris Jericho, a qui es va enfrontar en diversos programes de SmackDown i va vencer en el PPV Vengance. A l’octubre es va unir a Billy Kidman per a participar en un torneig per a coronar als primers Campions en parelles de la WWE, però va ser derrotats a la primera ronda. La setmana següent John Cena va trair a Billy Kidman, perquè el feia responsable de la derrota. Més endavant, va reptar Brock Lesnar, en aquell moment Campió de la WWE. Durant aquest feu estrenà un nou moviement especial, el FU. Finalment, va aconseguir la seva lluita contra Brock Lesnar en el PPV Backlash 2003 després de guanyar un torneig, però no va aconseguir guanyar el títol. Després va tenir un breu feu amb The Undertaker que els va portar a una lluita en el PPV Vengeance, on va sortir derrotat per el Deadman.

Més tard, va entrar en un feu amb Kurt Angle, abans de tornar-se face. Va participar en el Team Angle en el PPV Survivor Series 2003, on ell i Chris Benoit foren els únics supervivents.

2004-2005[modifica | modifica el codi]

John Cena posseeix tres Campionats dels Estats Units de la WWE.

Va participar en el Royal Rumble 2004, on va estar entre els sis participants finals, però va ser eliminat per Big Show, per la qual cosa ambdós va entrar en un feu, lluitant a WrestleMania XX, per el Campionat dels Estats Units, que posseïa Big Show, guanyant el campionat. El va retenir fins que el Manager General de SmackDown, Kurt Angle, el va desposseir del títol després que John l’ataqués.

Va recuperar el campionat en el No Mercy 2004 derrotant a Booker T en una lluita de tipus Millor de 5 Lluites. El 7 d’octubre de 2004, va perdre el títol enfront a Carly Colón, pel que ambdós van començar un feu. Durant el feu John Cena va ser acusat de protagonitzar una lluita en un bar amb un amic de Carly Colón; durant la qual John va resultar lesionat, mantenint-se fora del ring durant un mes (kayface). En realitat John estava rodant la seva primera pel·lícula, The Marine. Quan va retornar el 18 de novembre de 2004 va derrotar a Carly Colón guanyant el Campionat dels Estats Units per tercera vegada, debutant un nou model de cinturó.

Va participar en el Royal Rumble 2005, quedant dins dels dos participants finals, junt amb Batista, que foren eliminats al mateix temps; però Vince McMahon va ordenar que la lluita es reiniciés entre ambdós lluitadors, on Batista va ser el guanyador.

El mes següent va derrotar a Kurt Angle en la final d’un torneig per a determinar el retador nº1 al Campionat de la WWE. Com a aspirant va iniciar un feu amb JBL, el campió en aquell moment, i The Cabinet, durant el qual va perdre el WWE United States Championship enfront a un membre de l’equip de JBL, Orlando Jordan, qui va destrossar el cinturó fent que tornés el model anterior.

A WrestleMania 21 John va vèncer JBL, coronant-se per primera vegada Campió de la WWE. Novament amb la victòria de John es va estrenar un nou model de cinturó, mentre que JBL mantenia la réplica original i reclamava que ell seguia sent el campió. Però John Cena va obtenir el control d’ambdós cinturons al vèncer a JBL en el Judgment Day 2005 en un I Quit Match.

El 6 de juny de 2005 va ser enviat a Raw on ràpidament va iniciar un feu amb Chris Jericho i Christian; durant el qual es va transformar en enemic del General Manager de RAW Eric Bischoff, ja que John no seguia els jocs del GM. Chris Jericho va intentar sense èxit, durant l’estancia de John a Raw, derrotar-lo per aconseguir el campionat.

En el SummerSlam va derrotar a Jericho en una lluita del tipus "You're Fired" on el Campionat de la WWE estava en joc, pel que John va retenir el títol i Jericho fou acomiadat.

Després d’això va començar un altre feu amb Kurt Angle amb qui es va enfrontar en el PPV Unforgiven 2005, en una lluita titular on John va ser desqualificat després de colpejar a Kurt Angle amb el cinturó. Es van enfrontar novament en el Survivor Series 2005 on va retenir el campionat. La nit següent al dit PPV va defensar exitosament el seu campionat enfront a Kurt Angle i Chris Masters en un Triple Threat Match, on la lluita va ser de tipus Submission; John va guanyar la lluita estrenant el seu nou finisher de rendició; el STFU.

2006[modifica | modifica el codi]

John Cena com a Campió de la WWE.

En el show New Year's Revolution 2006 va guanyar la Cambra d’Eliminació després de vencer a Carlito, Kane, Chris Masters, Kurt Angle i Shawn Michaels, però després de la lluita Edge va canviar el seu Money in the Bank per una lluita titular, on John va sortir derrotat perdent el Campionat de la WWE. Tres setmanes després en el Royal Rumble va recuperar el Campionat de la WWE després de vèncer a Edge.

A WrestleMania 22 va retenir el títol contra Triple H, via submissió. Setmanes després va retenir novament el títol en una Triple Threat Match enfront a Edge i Triple H. En el ECW One Night Stand 2006 va perdre el Campionat de la WWE enfront a Rob Van Dam.

El 3 de juliol a Raw va participar en una Triple Threat Match per el WWE Championship contra el campió Rob Van Dam i Edge, lluita que va guanyar Edge; amb el qual va començar un feu, enfrontant-se a ell a Saturday Night's Main Event, on va guanyar per descalificación, a SummerSlam 2006 on Edge va retenir el títol i Unforgiven 2006, on va derrotar a Edge en un TLC match, guanynt el Campionat de la WWE por tercera vegada.

En el Cyber Sunday 2006 es va enfrontar al Campió Mundial de pes pesant King Booker i al Campió de la ECW Big Show, guanyant King Booker a causa del fet que K-Fed va atacar a John Cena ajudant a Booker a retenir el campionat mundial, que estava en joc. Després va començar un feu amb Big Show, derrotant-lo en Survivor Series 2006 en un elimination match, on va fer equip amb Kane, Bobby Lashley, Rob Van Dam i Sabu. A Armageddon 2006 junt amb Batista, derrotaren a Finlay i King Booker.

2007[modifica | modifica el codi]

John Cena com a Campió Mundial en Parelles.

A New Year's Revolution 2007 va derrotar a Umaga. En el Royal Rumble 2007 derrotà novament a Umaga en un Last Man Standing Match. El dia següent al Royal Rumble junt amb Shawn Michaels derrotaren a Rated-RKO guanyant Campionat Mundial en Parelles. En No Way Out 2007, John Cena i Michaels derrotaren a Batista i a Undertaker. L'1 d'abril, a WrestleMania 23, va defensar exitosament el seu títol enfront a Shawn Michaels, on va vencer després d’aplicar-li el STF.

L'endemà a RAW va ser trait per Shawn Michaels, perdent els campionats mundials en parelles enfront a The Hardys en una Battle Royal d’equips. En el Backlash 2007 va retenir el campionat mundial enfront a Randy Orton, Edge i Shawn Michaels en un Fatal-4-Way. El 23 d'abril a Raw va ser derrotat per Shawn Michaels en un combat que va durar una hora, sent la millor lluita de l’any, la més llarga de la història i es podria dir que la millor de la seva carrera, tot i no haver aconseguit la victoria.

En el PPV Judgment Day 2007 va derrotar a The Great Khali, convertint-se en la primera persona que conseguia una rendició per part de Khali; però durant la rendició l’arbitre no va veure que Khali va posar el peu a la corda inferior, motiu pel qual aquest últim va demanar la revenja; tenint-la en el Saturday Night's Main Event i WWE One Night Stand 2007, perdent Cena en el primer show en una lluita no titular i guanyant en el segon, un Falls Count Anywhere match amb el títol en joc.

En el Vengeance 2007, novament va retenir el WWE Championship, contra Mick Foley, Bobby Lashley, King Booker i Randy Orton. Un mes després, a Great American Bash 2007, defensà el títol amb èxit enfront a Bobby Lashley. Després va començar un feu amb Randy Orton, lluitant a SummerSlam 2007 Unforgiven 2007, guanyant la primera vegada i perdent per descalificació la segona, per tant, retenint el campionat.

El 2 d’octubre es donà a conèixer que va patir un estrip (desgarro en castellà) en el pectoral, per la qual cosa es va veure obligat a deixar vacant el Campionat de la WWE, posant fi al seu regnat de 385 dies. Degut a aquesta lesió va passar quatre mesos a rehabilitació.

En un show especial realitzat el 7 de desembre (televisat el 24 de desembre), anomenat Tribute to the Troops, va fer una aparició especial vestit de Pare Noel, atacant a Vince McMahon.

2008-2009[modifica | modifica el codi]

Va fer el seu retorn participant en el Royal Rumble, on va entrar amb el número 30, guanyant la lluita després d’eliminar a Triple H. En el No Way Out va vencer a Randy Orton per descalificació i a WrestleMania XXIV va participar en un Triple Threat Match, on també participaba Triple H i Randy Orton, guanyant aquest últim i retenint el Campionat de la WWE.

En el PPV Backlash va participar en un Fatal Four-Way Match on participaven Triple H, JBL i Randy Orton, sent eliminat per Orton. Després va mantenir un feu amb JBL enfrontant-se en el Judgment Day, One Night Stand i The Great American Bash, guanyant les dues primeres lluites i perdent la tercera. En el Night of Champions s’enfrontà a Triple H amb el Campeonato de la WWE en joc, pero no aconseguir la victoria.

Posteriorment, va començar un feu amb Batista, amb el qual va guanyar el Campionat Mundial en Parelles al derrotar a Cody Rhodes i Ted DiBiase el 4 d’agost a RAW, però van perdre els campionats una setmana després contra els mateixos. En el SummerSlam, va ser derrotat èr Batista; durant dit combat va patir una lesió en el coll degut a Batista li va aplicar la Batista Bomb quan es va llençar desde la tercera corda, pel que va veure forçat a sotmetres a una operación que el va mantenir apartat del ring durant quatre mesos.

Va retornar en el Survivor Series, derrotant a Chris Jericho i guanyant el Campionat mundial de pes pesant per primera vegada. Després de retenir-lo en Armageddon enfront a Jericho i en el Royal Rumble enfront a JBL, el va perdre en la Cambra d’Eliminació de No Way Out, on Edge, es va coronar nou campió. Però va aconseguir una altra oportunitat per lluitar per el títol enfront a Adam Copeland i Big Show a WrestleMania XXV, on va guanyar el campionat per segona vegada. En el Backlash fou derrotat per Edge en un Last Man Standing Match, perdent el campionat degut a una intervenció de Big Show. En el Judgment Day i en el Extreme Rules, va derrotar a Big Show.

John Cena com a Campió Mundial Pes pesant.

En el The Bash, va derrotar a The Miz i en el Night of Champions es va enfrontar a Triple H i Randy Orton per el Campionat de la WWE, pero el guanyador fou Orton. A SummerSlam va ser derrotat per Randy Orton en una lluita titular; pero en el Breaking Point va guanyar el campionat al derrotar a Orton en un I Quit Match. En el Hell in a Cell, va perdre el títol contra Orton.

Va recuperar el WWE Championship en un Ironman match de 60 minuts en el Bragging Rights i el va retenir en el Survivor Series enfront a Triple H i Shawn Michaels. El va perdre enfront a Sheamus en un Tables Match en el PPV WWE TLC: Tables, Ladders and Chairs.

2010[modifica | modifica el codi]

Va participar en el Royal Rumble, sent eliminat per Edge. En la Elimination Chamber va guanyar el seu sisè Campionat de la WWE al derrotar a Sheamus, Ted DiBiase, Kofi Kingston, Randy Orton i Triple H en una Elimination Chamber match. Però el va perdre uns minuts després enfront a Batista, començant ambdós un feu. A WrestleMania XXVI, va guanyar el seu setè Campionat de la WWE. El feu amb Batista va continuar fins a Extreme Rules i en Over the Limit en un Last Man Standing match i en un "I Quit" match respectivament, on va retenir el campionat. Després d’aquest últim combat va ser atacar per Sheamus reiniciant el feu. Va perdre el títol contra Sheamus en un Fatal 4-Way on també participaven Randy Orton i Edge; degut a una interferència de The Nexus.

A causa dels continuats atacs dels Nexus va iniciar un feu amb ells, lluitant contra el grup en un combat que no va poder guanyar.

Es va pactar una lluita de revenja entre John Cena i Sheamus en el Money in the Bank en un Steel Cage Match per evitar més interferències dels Nexus. Tot i això, el grup va intervenir fent que Sheamus retingués el campionat.

La nit següent a Raw va demanar una treva a The Nexus però ells es van negar i el van convidar a unir-se al grup; on ell va contestar que no; seguidament va anunciar que havia format un equip per a enfrontar-se a ells en el SummerSlam en un 7-on-7 Tag Team match. En el SummerSlam, el Team Cena (John Cena, Bret Hart, Daniel Bryan, Chris Jericho, Edge, R-Truth & John Morrison) va derrotar a The Nexus (Wade Barrett, Michael Tarver, Justin Gabriel, David Otunga, Heath Slater, Skip Sheffield & Darren Young); John Cena va eliminar a Justin Gabriel i a Wade Barrett, i va ser l’únic supervivent del combat.

En el episodi 900 de Raw l’equip de John Cena John Cena (John Cena, Randy Orton, Sheamus, Adam Copeland i Chris Jericho) va ser derrotat enfront a The Nexus (Wade Barret, Justin Gabriel, Heath Slater, Michael Tarver i David Otunga).

En el Hell in a cell (2010) va ser derrotat per Wade Barrett en una lluita en la que si perdia Cena formaria part de The Nexus i si guanyava els Nexus es dissoldrien, a conseqüència es va unir a The Nexus. La nit següent a Raw va debutar com a membre de Nexus; participar en una Battle Royal per definir el nº1 contender al Campionat de la WWE, ell i Wade Barrett van ser els finalistes, però John es va autoeliminar per donar la victoria al seu company de Nexus.

A Bragging Rights (2010) junt amb David Otunga van derrotar a Cody Rhodes & Drew McIntyre convertint-se en els nous Campions en parelles de la WWE. Tot i que, l'endemà a Raw, van perdre els títols enfront als seus companys Heath Slater & Justin Gabriel, després que, per ordre del líder dels Nexus, David Otunga es va deixar cubrir.

Va ser àrbitre especial en el PPV Survivor Series (2010) en una lluita titular entre el Campió de la WWE Randy Orton i Wade Barrett. El líder dels Nexus va posar dues estipulacions en dit combat; si aconseguia el campionat John Cena sería lliure d'abandonar el grup i si no ho aconseguia John Cena seria acomiadat de la WWE. Wade va sortir derrotat, a conseqüència John Cena va ser despatxat de l'empresa.

La nit següent a Raw, el 22 de novembre de 2010, es va acomiadar del públic i dels seus companys, pero abans de marxar va interferir en una lluita entre Randy Orton i Wade Barrett, impedint que aquest últim guanyés el campionat.

El 29 de novembre va aparèixer en el programa especial de Raw "King of the King", on va estar entre el públic. El 6 de desembre va distreure a Heath Slater & Justin Gabriel en un combat, provocant que pedersin els Campionats en Parelles. El 13 de desembre va ser recontractat amb dues condicions, la primera era un combat contra Wade Barrett en el TLC de l'estil Chairs Match; cosa que acceptà, la segona condició era que lluités contra David Otunga aquella mateixa nit, combat del qual John Cena en va sortir victoriós, seguidament va atacar a David Otunga amb una cadira repetides vegades.

El 19 de desembre en el TLC va derrotar a Wade Barrett en un Chairs Match i prèviament al combat va atacar a la resta de membres de The Nexus, fent que cap d'ells pogués participar en el programa de Raw del día següent.

En lluita[modifica | modifica el codi]

  • Moviments finals
  • Moviments de firma
    • Five Knuckle Shuffle
    • Freestyle
    • Killswitch
    • Throwback
    • Lou Thesz press amb con punching combination
    • Diving leg drop bulldog
    • Spinebuster
    • Dropkick
    • Running leaping shoulder block
    • Corner body avalanche
    • Twisting belly to belly suplex
    • Running DDT
    • Múltiples clotheslines
    • Running one-handed bulldog
    • Sitout hip toss
    • Elbow smash
    • Big boot

Campionats i triomfs[modifica | modifica el codi]

Filmografía[modifica | modifica el codi]

Títol Paper Any
The Marine John Triton 2006
12 Rounds Danny Fisher 2009
True Jackson John Cena 2010

Discografia[modifica | modifica el codi]

Títol Interpret Data de llançament
You Can't See Me John Cena & Tha Trademarc 10 de Maig del 2005


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Cena