John Forbes Nash

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Forbes Nash Jr
John Forbes Nash, Jr. by Peter Badge.jpg
Naixement 13 de juny de 1928 (1928-06-13) (85 anys)
Bluefield (Virgínia de l'Oest), Estats Units
Nacionalitat estatunidenc
Camp Matemàtiques, economia
Universitat Universitat de Princeton
Institut de Tecnologia Carnegie (actualment una part de la Universitat Carnegie Mellon)
Assessorament acadèmic   Albert W. Tucker
Treball(s) equilibri de Nash
teorema d'immersió de Nash
geometria algebraica
Premis importants Premi Nobel d'Economia (1994)
Premi Nobel
Premi Nobel d'Economia
(1994)

John Forbes Nash Jr. (Bluefield, Virgínia de l'Oest, EUA, 13 de juny de 1928) és un matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994. L'any 2001 es va realitzar la pel·lícula Una ment meravellosa ("A Beautiful Mind"), dirigida per Ron Howard i interpretada per Russell Crowe i Jennifer Connelly. La pel·lícula fou guardonada amb quatre Premis Oscar, incloent els de millor pel·lícula, director, actriu secundària i guió adaptat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

John Forbes Nash l'any 2002

De ben petit va demostrar ja la seva extraordinària capacitat intel·lectual tot i les seves dificultats per relacionar-se amb els altres.

Als catorze anys va començar a mostrar interès per les matemàtiques i la química. El juny de 1945, gràcies a una beca, va iniciar els seus estudis d'enginyeria química a l'actual Universitat Carnegie Mellon. No obstant això va començar a destacar en matemàtiques i el seu professor el va convèncer perquè se n'especialitzés. Després de graduar-se el 1948 va acceptar una beca de la Universitat de Princeton per realitzar els seus estudis de doctorat en matemàtiques l'any 1950.

A partir de la dècada del 1950 va començar a treballar per a la RAND Corporation, una institució de les forces aèries dedicada a la investigació estratègica. L'estiu de 1954 fou arrestat en una batuda de la policia contra els homosexuals. L'any 1958, un any després de casar-se, li fou diagnosticada una esquizofrènia. El 1959 va ser internat per primera vegada a conseqüència de la malaltia durant cinquanta dies a l'Hospital McLean de Belmont (Massachusetts). Posteriorment va viatjar a Europa, on va intentar aconseguir la condició de refugiat polític convençut que era perseguit per “criptocomunistes”. Els anys següents fou hospitalitzat en diverses ocasions per períodes de cinc a vuit mesos en centres psiquiàtrics de Nova Jersey.

Professor de matemàtiques a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, actualment ho és de la Universitat de Princeton.

Recerca[modifica | modifica el codi]

La teoria de jocs[modifica | modifica el codi]

A la Universitat de Princeton es relacionà amb professors com Albert Einstein o John Von Neumann, cosa que va fer augmentar les seves ànsies per destacar, per superar-se a si mateix i als altres, i per obtenir així el reconeixement. Va inventar un joc matemàticament perfecte, en el qual es basa l'actual Hex. El 1949 va proposar el sistema d'equilibri de mercats vigent en l'actualitat, rebatent les teories d'Adam Smith.

La seva tesi doctoral, de 28 pàgines, de 1950 tractà sobre els jocs no-cooperatius.[1][2]

La tesi, que va ser escrit sota la supervisió del director de tesi Albert W. Tucker, conté la definició i propietats del que més tard s'anomenaria l'"l'equilibri de Nash", que va tenir un immediat reconeixement entre tots els especialistes. Posteriorment derivà aquesta recerca en la formulació de la cèlebre Teoria de jocs. Les seves teories han influït en les negociacions comercials globals, en els avanços en biologia evolutiva, o en les relacions laborals nacionals.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb John Harsanyi i Reinhard Selten, «per la seva anàlisi pionera d'equilibris en la teoria de jocs no-cooperatius».[3]

Les principals publicacions de Nash en relació amb aquest concepte es troben en els següents documents:

  1. Nash, JF. «Equilibrium Points in N-person Games». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 36, 36, 1950, pàg. 48–9. DOI: 10.1073/pnas.36.1.48. PMC: 1063129. PMID: 16588946., MR 0031701.
  2. «The Bargaining Problem». Econometrica, 18, 1950, pàg. 155–62.. MR 0035977.
  3. Nash, J.. «Non-cooperative Games». Annals of Mathematics, vol. 54, 54, 1951, pàg. 286–95. DOI: 10.2307/1969529. JSTOR: 1969529..
  4. «Two-person Cooperative Games». Econometrica, 21, 1953, pàg. 128–40., MR 0053471.

Matemàtiques[modifica | modifica el codi]

Nash va fer un treball pioner en l'àrea de la geometria algebraica real:

  • «Real algebraic manifolds». Annals of Mathematics, 56, 1952, pàg. 405–21., MR 0050928. See «Proc. Internat. Congr. Math». . AMS, 1952, pàg. 516–17..

El seu treball en les matemàtiques inclou el teorema de la incrustació de Nash, que demostra que qualsevol varietat de Riemann abstracte pot ser isomètricament realitzat com una subvarietat de l'espai euclidià. També va fer importants contribucions a la teoria de les equacions diferencials parcials parabòliques no lineals i de la teoria de la singularitat.

En el llibre A Beautiful Mind, L'autora Sylvia Nasar explica que Nash estava treballant a demostrar un teorema amb equacions diferencials parcials el·líptiques quan, el 1956, va patir una gran decepció quan es va assabentar d'un matemàtic italià, Ennio de Giorgi, qui havia publicat una prova tan sols uns mesos abans Nash va aconseguir la seva prova. Cadascun va prendre diferents rutes per arribar a les seves solucions. Els dos matemàtics es van conèixer a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York durant l'estiu de 1956. S'ha especulat que si només un d'ells havia resolt el problema, se li hauria donat la Medalla Fields per la prova.[4]

El 2011, l'Agència de Seguretat Nacional va desclassificar cartes escrites per Nash el 1950, en què hi havia proposat una nova màquina d'encriptació-desencriptació.[5] Les cartes mostren que Nash havia anticipat molts conceptes de la criptografia moderna, que es basen en la duresa de càlcul.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nash, John F. (May 1950) Non-Cooperative Games, PhD Thesis, Princeton University.
  2. Osborne, MJ. An Introduction to Game Theory. Oxford, ENG: Oxford University Press, 2004, p. 23. ISBN 0195128958. 
  3. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1994 (anglès)
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta nobe
  5. «2012 Press Release – National Cryptologic Museum Opens New Exhibit on Dr. John Nash». National Security Agency. [Consulta: 25 de febrer de 2012].
  6. «John Nash's Letter to the NSA ; Turing's Invisible Hand». [Consulta: 25 de febrer de 2012].

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Forbes Nash