John Forbes Nash
_signature.png)
 |
| Premi Nobel d'Economia (1994) |
John Forbes Nash Jr. (Bluefield, Virgínia de l'Oest, EUA, 13 de juny de 1928 - Nova Jersey, 23 de maig de 2015) fou un matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994.[2] L'any 2001 es va realitzar, basant-se en la seva biografia, la pel·lícula Una ment meravellosa (A Beautiful Mind), dirigida per Ron Howard i interpretada per Russell Crowe i Jennifer Connelly. La pel·lícula fou guardonada amb quatre Premis Oscar, inclosos els de millor pel·lícula, director, actriu secundària i guió adaptat.
Biografia
De ben petit, va demostrar ja la seva extraordinària capacitat intel·lectual tot i les seves dificultats per relacionar-se amb els altres.
Als catorze anys va començar a mostrar interès per les matemàtiques i la química. El juny de 1945, gràcies a una beca, va iniciar estudis d'enginyeria química a l'actual Universitat Carnegie Mellon. No obstant això, va començar a destacar en matemàtiques i el seu professor el va convèncer perquè se n'especialitzés. Després de graduar-se el 1948, va acceptar una beca de la Universitat de Princeton per realitzar els estudis de doctorat en matemàtiques l'any 1950.
A partir de la dècada del 1950 va començar a treballar per a la RAND Corporation, una institució de les forces aèries dedicada a la investigació estratègica. L'estiu de 1954 fou arrestat en una batuda de la policia contra els homosexuals. L'any 1958, un any després de casar-se, li fou diagnosticada una esquizofrènia.[3] El 1959, va ser internat per primera vegada a conseqüència de la malaltia durant cinquanta dies a l'hospital McLean de Belmont (Massachusetts). Posteriorment va viatjar a Europa, on va intentar aconseguir la condició de refugiat polític, convençut que era perseguit per “criptocomunistes”. Els anys següents, fou hospitalitzat en diverses ocasions per períodes de cinc a vuit mesos en centres psiquiàtrics de Nova Jersey.
Professor de matemàtiques a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, també ho va ser de la Universitat de Princeton.
Recerca
La teoria de jocs
A la Universitat de Princeton es relacionà amb professors com Albert Einstein o John Von Neumann, cosa que va fer augmentar les seves ànsies per destacar, per superar-se a si mateix i als altres, i per obtenir així el reconeixement. Va inventar un joc matemàticament perfecte, en el qual es basa l'actual Hex. El 1949 va proposar el sistema d'equilibri de mercats vigent en l'actualitat, rebatent les teories d'Adam Smith.
La seva tesi doctoral, de 28 pàgines, de 1950, tractà sobre els jocs no cooperatius.[4][5]
La tesi, que va ser escrita sota la supervisió del director de tesi Albert W. Tucker, conté la definició i propietats del que més tard s'anomenaria l'equilibri de Nash, que va tenir un immediat reconeixement entre tots els especialistes. Posteriorment, derivà aquesta recerca en la formulació de la cèlebre teoria de jocs. Les seves teories han influït en les negociacions comercials globals, en els avanços en biologia evolutiva, o en les relacions laborals nacionals.
L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb John Harsanyi i Reinhard Selten, «per la seva anàlisi pionera d'equilibris en la teoria de jocs no cooperatius».[6]
Les principals publicacions de Nash en relació amb aquest concepte es troben en els documents següents:
- Nash, JF «Equilibrium Points in N-person Games». Proceedings of the National Academy of Sciences, 36, 36, 1950, pàg. 48–9. DOI: 10.1073/pnas.36.1.48. PMC: 1063129. PMID: 16588946., MR 0031701.
- «The Bargaining Problem». Econometrica, 18, 1950, pàg. 155–62.. MR 0035977.
- Nash, J. «Non-cooperative Games». Annals of Mathematics, 54, 54, 1951, pàg. 286–95. DOI: 10.2307/1969529. JSTOR: 1969529.
- «Two-person Cooperative Games». Econometrica, 21, 1953, pàg. 128–40., MR 0053471.
Matemàtiques
Nash va fer un treball pioner en l'àrea de la geometria algebraica real:
- «Real algebraic manifolds». Annals of Mathematics, 56, 1952, pàg. 405–21. MR 0050928. See «Proc. Internat. Congr. Math». Falta indicar la publicació. AMS, 1952, pàg. 516–17.
El seu treball en matemàtiques inclou el teorema de la incrustació de Nash, que demostra que qualsevol varietat de Riemann abstracta pot ser isomètricament realitzada com una subvarietat de l'espai euclidià. També va fer importants contribucions a la teoria de les equacions diferencials parcials parabòliques no lineals i de la teoria de la singularitat.
En el llibre A Beautiful Mind, l'autora Sylvia Nasar explica que Nash estava treballant per demostrar un teorema amb equacions diferencials parcials el·líptiques quan, el 1956, va patir una gran decepció quan es va assabentar d'un matemàtic italià, Ennio de Giorgi, que havia publicat una prova tan sols uns mesos abans que Nash aconseguís la seva prova. Cadascú va prendre diferents rutes per arribar a les seves solucions. Els dos matemàtics es van conèixer a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York durant l'estiu de 1956. S'ha especulat que si només un d'ells hagués resolt el problema, se li hauria donat la Medalla Fields per la demostració.[7]
El 2011, l'Agència de Seguretat Nacional va desclassificar cartes escrites per Nash el 1950, en què havia proposat una nova màquina d'encriptació-desencriptació.[8] Les cartes mostren que Nash havia anticipat molts conceptes de la criptografia moderna, que es basen en la duresa de càlcul.[9]
Mort
El 23 de maig de 2015, Nash i la seva esposa Alicia van morir en un accident de trànsit en una autopista de Nova Jersey. El taxi que els portava va rebre un cop d'un altre vehicle i del cop tots dos van sortir del taxi, perquè no portaven el cinturó de seguretat.[10][3]
Referències
- ↑ Jacobs, Peter «'A Beautiful Mind' mathematician John Nash killed in car crash Read more: http://www.businessinsider.com/a-beautiful-mind-mathematician-john-nash-killed-in-car-crash-2015-5#ixzz3b44mHnTX». Business Insider, 24-05-2015 [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Muere John Nash, una mente maravillosa» (en castellà). El País, 24-05-2015. [Consulta: 25 maig 2015].
- ↑ 3,0 3,1 EUROPA PRESS / NOVA YORK «El premi Nobel John Nash i la seva dona moren en un accident de trànsit». El Periódico de Catalunya, 24-05-2015 [Consulta: 25 maig 2015].
- ↑ Nash, John F. (May 1950) Non-Cooperative Games, PhD Thesis, Princeton University.
- ↑ Osborne, MJ. An Introduction to Game Theory. Oxford University Press, 2004, p. 23. ISBN 0195128958.
- ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1994 (anglès)
- ↑ «John F. Nash, Jr. – Autobiography». Nobel Foundation, 1994. [Consulta: 5 febrer 2011].
- ↑ «2012 Press Release – National Cryptologic Museum Opens New Exhibit on Dr. John Nash». National Security Agency. [Consulta: 25 febrer 2012].
- ↑ «John Nash's Letter to the NSA; Turing's Invisible Hand». [Consulta: 25 febrer 2012].
- ↑ Ma, Myles «Famed 'A Beautiful Mind' mathematician John Nash, wife killed in taxi crash, police say». NJ.com, 23-05-2015 [Consulta: 23 maig 2015].
Articles relacionats
Enllaços externs
Guardonats amb el Premi Abel | |
|---|---|
|
